Començar
a conèixer el contingut dels “Papers de Panamà” i associar-ho amb el fantàstic
llibre de César Rendueles, “Capitalismo Canalla”, va ser automàtic. Rendueles
repassa en aquesta “història personal del capitalisme a través de la
literatura”, molts textos literaris que evoquen l'eterna pugna de democràcia
contra capitalisme. Pràcticament acabant el text escriu: “La globalización neoliberal es la historia de cómo el
noventa y nueve por ciento entregamos voluntariamente el control de nuestras
vidas a fanáticos con una percepción delirante de la realidad social. Dimos
carteras de economía, sueldos principescos, privilegios fiscales y un alto
reconocimiento social a gente cuyo lugar natural es un rancho en Waco rodeado
por el FBI”. Doncs
això, en lloc d'estar rodejats per la policia, gairebé totes les elits incloses
en aquest 1%, i els seus acòlits, són els que tenen gran part de les seves
fortunes en els anomenats Paradisos Fiscals (paradisos per a la minoria, que esdevenen
infern per a la majoria).
En
aquest cas, igual que passà amb Wikileaks, s’ha d’anotar que, davant la
inactivitat dels Governs, aquestes pràctiques d'evasió o elusió fiscal,
blanqueig de capitals, o “de societats pantalles que oculten pràctiques criminals
-inclòs el finançament del terrorisme i tràfic d'armes i estupefaents- (el
Minotaure Global que fa algun temps ens va explicar Yanis Varoufakis), arribin
a l'opinió pública a través de la recerca periodística. Dret de i a la
informació contra capitalisme.
Una
vegada coneguts els noms i cognoms de clients de Mossack Fonseca que, digui's
de pas, és només la punta del iceberg el lògic seria que, a escala general,
s'actués per a, si més no, eradicar els paradisos fiscals; establir d'una
vegada per sempre una taxa a les transaccions financeres internacionals;
obligar a les corporacions multinacionals a donar publicitat completa de les
seves activitats, incloses les financeres i fiscals, i la regulació de la
tributació fiscal a cada país; i dotar a l'Agència Tributària dels mitjans
perseguir el frau fiscal. A més, seria
de tota lògica una gran mobilització ciutadana en demanda de justícia fiscal.
I
a casa nostra? Doncs una vegada coneguda
la implicació de les hoteleres Meliá i Riu, seria lògic que aquestes dues
grans empreses es disculpessin davant la societat d'Illes Balears i que la
Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) sortís del seu cridaner
silenci. Per què? Doncs perquè aquestes empreses i aquesta associació
empresarial han exercit d'agents polítics i, en més d'una ocasió, han
condicionat la política turística i territorial que han volgut aplicar el
Parlament o el Govern i, alhora, han fet moltes prèdiques sobre moralitat
pública, eficiència econòmica de la iniciativa privada sobre lo públic,
política fiscal, etc. Ambdues empreses farien bé no seguir amb la hipocresia i
el cinisme de mantenir actius els seus respectius departaments de
Responsabilitat Social Corporativa (RSC).
Finalment,
ara més que mai és urgent que l'equip de govern de l'Ajuntament de Ciutat compleixi
el seu compromís de declarar Palma lliure de paradisos fiscals.
Publicat originalment a www.elperiscopi.com (07/07/2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada