El
Parlament de les Illes Balears va aprovar ahir la llei de la Renda Social
Garantida (RSG). És, sens dubte, una boníssima notícia que acaba amb la
vergonya de la legislatura passada en la qual es va mantenir bloquejat el
desenvolupament de la Llei de Serveis Socials de les Illes Balears que, el
2009, havia aprovat la majoria parlamentària que sustentava el Govern del
“Segon Pacte de Progres”. Digui's sense embuts: El Govern del PP, capitanejat
per Bauzá&Cia, va ser cruel amb els més necessitats. I ara, amb l’empenta
de la consellera Fina Santiago, es
capgira aquesta crueltat neoliberal.
La Llei
aprovada garantirà –sembla que els primers pagaments es faran el pròxim mes de
juny- una prestació que oscil·la entre, 429 i 776 euros, en funció del nombre
de persones que formin el nucli familiar. La implantació serà progressiva. Per
a 2016 es limita a les famílies -no a les persones- sense cap ingrés i amb
menors a càrrec. Els càlculs governamentals són que hi haurà de 3.000 a 3.500
persones beneficiàries, i per a això s'han pressupostat 20 milions d'euros enguany.
Ho
repetesc: Una llei absolutament necessària, de pura decència democràtica, però,
alhora, amb moltes mancances: De moment es limita a un petit univers de
situacions de necessitat, no pot catalogar-se d'un “dret universal i subjectiu”
allò que depèn de la disponibilitat pressupostària de cada any. És cert que
aquestes, i altres, mancances no són obstacle perquè es millori el grau de
cohesió social i d'igualtat i, no obstant això, ni s'evitarà la pobresa, ni
s'aconseguirà donar un real i estructural impuls a la igualtat. És més, aquesta
RSG -depenent de qui i com es gestioni- pot esdevenir en un altre “pobre
programa per a pobres”.
Val dir que
la situació de necessitat és molt greu. Permetin-me que recordi algunes dades
contingudes en el número
53 de Temes Socioeconòmics Gadeso: 1.- La quantitat d’ingressos a partir de
la qual es calcula el llindar de risc de pobresa ha baixat un 4,7% des de 2011
a 2014. 2.- Malgrat que s’han endurit les condicions per considerar-se inclòs
en aquesta situació, la taxa de risc pobresa en 2014 es situà en un 18,4%
(152.466 persones majors de 25 anys). 3.- Segons l’indicador AROPE (que,
seguint els criteris de l’oficina d’estadística de la UE, Eurostat, incorpora
altres factors de carència material, a més d'ingressos que no superin el
llindar de pobresa), el nombre de persones empobrides es va enfilar l’any 2014
fins a 197.212. 4.- En 2014 un 31,5% de persones illenques (261.016 persones
majors de 25 anys) arribà a fi de mes amb dificultats, és a dir, un 0,5% més
que l’any 2011. 5.- Un 39,8% de les llars illenques, durant el 2014, no tenien
capacitat per afrontar despeses imprevistes, i un 18,1% tinguè retards en el
pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal (hipoteca o lloguer,
rebuts de gas o comunitat).
Sembla
evident, doncs, que la RSG aprovada és tan necessària com insuficient.
Segurament, la solució definitiva és una Renda Bàsica, concebuda com un dret
ciutadà a l'existència material i amb dignitat de tothom, i que, per
eficiència, eficàcia i decència, els “programes per a pobres” passin a la
història de la humanitat.
Publicat originalment a www.elperiscopi.com (06/04/2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada