Treballs de cures i “sòl enganxós”

La Plataforma per a Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció (PPIINA) fa anys que exigeix igualtat real de tots dos progenitors en els permisos per naixement i/o adopció de fills i filles. Com el nom de la dita plataforma indica, la proposta de PPIINA és que la vigent normativa legal que regula el sistema de permisos per naixement de fill/a, adopció, guarda amb finalitats d'adopció i acolliment canviï cap a un sistema en el qual aquests permisos siguin iguals, intransferibles i remunerats al 100% de la base reguladora per a cada progenitor/a, independentment del seu sexe i tipus de família.

Ara mateix, la desigualtat és la següent: en termes generals, la mare té dret a 16 setmanes de descans per maternitat, adopció o acolliment, sis de les quals obligatòriament després del part. A aquest període, poden sumar-s'hi dues setmanes més per cada fill (a partir del segon) si el part ha estat múltiple, i també en cas de discapacitat del nadó. Aquest període de permís maternal pot gaudir-se en règim de jornada completa o a temps parcial (si hi ha acord amb l'empresa), a excepció de les sis setmanes que segueixen el part. D'aquesta forma, les 10 setmanes restants es poden convertir en 20 a mitja jornada. A més, la mare pot cedir part o la totalitat d'aquestes 10 setmanes al pare, que pot gaudir-les de manera successiva o simultàniament amb ella (per exemple, 5 cadascun). D'altra banda, els pares només tenen dret a quatre setmanes ininterrompudes, ampliables amb 2 dies més per cada fill a partir del segon en els casos de part múltiple. Val a dir que aquesta durada del permís paternal opera des de l'1 de gener d'enguany, ja que, fins llavors, es limitava a dues setmanes.

A hores d'ara és, a parer meu, intolerable que es mantingui aquesta diferència de tracte i de drets. Per ventura es pensa que els homes no poden i no han de cuidar els seus fills i filles igual que les dones? El que és cert i segur és que, mentre es mantingui aquesta diferència, a més de mantenir estereotips de gènere, resulta que totes les dones en edat de procrear porten una mena d'etiqueta de "menys disponible per a l'ocupació", és a dir, encara que il·legalment, sofreixen una discriminació real a l'hora d'entrar al mercat laboral (recordin el cas Iberia) i dificultats afegides per a desenvolupar la seva carrera professional.

A la informació que avui (27-07-2017) ha publicat el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social relativa a les prestacions de la Seguretat Social per maternitat i paternitat, i excedències per a la cura de fills i filles i familiars que s'han tramitat durant el primer semestre de 2017, queda palesada la situació de desigualtat abans esmentada. Vegem les dades més rellevants de les Illes Balears: els primers sis mesos d'enguany s'han tramitat un total de 3.506 prestacions per a permisos de maternitat; aquesta xifra reflecteix una variació interanual del -2,88%. Tanmateix, el punt més interessant és que, del total de permisos per maternitat (descomptats els que són per adopció i acolliment), només un 0,66% són compartits, és a dir, la participació del pare és extraordinàriament minoritària. Pel que fa als permisos de paternitat, se n'han tramitats 2.947, xifra que representa un increment del 4,36% interanual. És una bona notícia que el compromís dels pares envers la cura dels nadons vagi en augment, però és molt insuficient. Si comparam el total de permisos per maternitat, sense tenir en compte els d'adopció i acolliment, amb el total de permisos de paternitat, ens adonem que més d'un de cada deu pares no fan ús d'aquest dret i, potser caldrà dir, obligació amb els seus fills acabats de néixer.

Sens dubte, uns permisos de maternitat i paternitat iguals i intransferibles formen part del que podríem anomenar "una bona escola d'igualtat", però com, de moment, allò que tenim és un aprenentatge de desigualtat en les cures de les persones nounades que s'incorporen a la família, els rols es perpetuen. La dada sobre excedències per cures de familiars, que forma part de la informació ministerial d'ahir, afegeix més arguments al que acab de dir: del total de 593 prestacions tramitades a les Illes Balears el primer semestre de 2017 per aquestes excedències, el 86,5% són per a dones!

Tot plegat permet concloure que la feminització –en molts casos reforçada per una norma legal que dificulta el canvi de rols– dels treballs de cura són causa important, encara que no única, de l'anomenat “sòl enganxós”, és a dir, de les estructures del sistema patriarcal que mantenen tantes dones atrapades a la base de la piràmide laboral, econòmica, social i política.

Publicat originalment a l’Ara Balears (27/07/2017)