La corrupció
política i econòmica és un gravíssim tumor cancerós per a la democràcia. Un
càncer amb una metàstasi molt estesa i complexa que, entre altres, autors i
autores com Roberto Velasco o Loretta Napoleoni expliquen en els seus
respectius llibres, 'Les clavegueres de l'economia', i 'La mordassa. Les
veritables raons de la crisi econòmica'. Són, per a mi, dos textos fonamentals
per entendre, sense apriorismes ideològics, la golafreria de l'actual
capitalisme globalitzat.
Per tant,
benvinguda sigui qualsevol iniciativa per fer front a aquesta xacra de la
corrupció, i de les altres manifestacions d'aquesta golafreria, que van des de
qualsevol manifestació de corrupció fins a l'oligopolitització de les agències
mundials de qualificació financera, passant, entre d'altres, per fenòmens com
els que Velasco desgrana en el seu llibre, abans esmentat: economia submergida
(font de força casos d'explotació laboral), economia del narcotràfic, blanqueig
de capitals, economia de la prostitució, finançament del terrorisme (del que
Loretta Napoleoni té una àmplia i imprescindible bibliografia), comerç infame
(tràfic de persones, tràfic d'òrgans i tràfic il·legal d'armes), evasió fiscal,
estafes, paradisos fiscals i casos d'opacitat en els mercats de valors.
Dit això, una
de les decisions a aplaudir d'aquests més de dos anys i mig de legislatura dels
Acords pel Canvi ha estat l'aprovació de la Llei 16/2016, de 9 de desembre, de
creació de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes
Balears. Encara que crec que és un nanoinstrument per lluitar contra el
megafenomen del capitalisme de la corrupció, insistesc, 'chapeau' per la
iniciativa. Però –ai els perons, malauradament tan freqüents en aquesta
legislatura!–, no tinc per segur que la seva posada en funcionament no
burocratitzi més la persecució de la corrupció. I, la segona cosa, i més
important, però: sense embuts, una de les decisions, per dir-ho suaument, més
incomprensibles, de les forces polítiques que donen suport als Acords pel Canvi
ha estat, sens dubte, l'assignació
d'un salari de 95.000 euros anuals al director d'aquesta oficina. Aquesta
és una mala decisió que pot restar potencialitat al nou organisme autonòmic.
Per què? Doncs perquè "les accions que pretenen lluitar contra la
corrupció han de tenir també en compte la percepció que la societat té respecte
a la seva major o menor gravetat, perquè el judici moral pot canviar..."
(Roberto Velasco, ja citat).
En aquest
sentit, no és gens exemplaritzant aquesta assignació salarial. Més que ajudar a
una positiva percepció de la societat illenca envers les nostres institucions
en la lluita contra la corrupció, pot tenir l'efecte contrari. Personalment,
pens que ajuda a generar indignació social davant les diferències abismals que
denunciava Oxfam Intermón en el seu últim informe publicat, i en el qual es
constata que "s'amplia la bretxa [de la població assalariada] entre el 10%
que més guanya i el 10% que guanya menys". És cert que aquest informe d'Oxfam
Intermón fa referència a les empreses de l'IBEX-35, però, tanmateix, són unes
diferències que, si fa no fa, són extrapolables a la resta de persones
assalariades. I, en qualsevol cas, quina serà la diferència salarial entre el
director de l'Oficina Anticorrupció i la persona que menys cobri d'aquesta
oficina? Pot ser d'escàndol, fins i tot més gran que la que hi ha a les
empreses de l'IBEX-35!
Diuen que no
hi ha mal que per bé no véngui. Tant de bo aquest cas serveixi per estendre
socialment i políticament el debat sobre la conveniència d'una regulació sobre
el salari màxim. Aquest debat sobre un topall legal de la retribució que pot
percebre algú pel seu treball remunerat, ja sigui un CEO, un executiu,
inversor, buròcrata o representant polític, és absolutament necessari i urgent,
entre altres coses perquè la persona que ha de dirigir un organisme autonòmic
de lluita contra la corrupció no hauria de poder cobrar un salari de més de nou
vegades el Salari Mínim establert legalment per als seus conciutadans. O és que
hi ha por de parlar de debò de les desigualtats? Sense por: lluitar contra les
descomunals desigualtats és també lluitar contra la corrupció.
Publicat originalment a l’Ara Balears (
21-XII-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada