8 de març, empobriment i vaga feminista

Publicat originalment a ULTIMA HORA (02/03/2018)

Estem a tocar un 8 de març que, sens dubte, serà especial. Ho serà perquè, a més dels actes commemoratius i reivindicatius habituals, el moviment feminista i sindical ha convocat per a aquest Dia Internacional de la Dona una jornada de vaga (completa o parcial). Per fi, una altra vegada, el 8 de març de 2018 serà menys el dia de la dona en genèric, i, per contra, serà més el dia de les dones treballadores, ho siguin del treball mercantilitzat, és a dir, el que coneixem com a remunerat; o al marge del mercat, com, posem per cas, els treballs de cures o de la llar, extraordinàriament feminitzats, no remunerats -ni reconeguts socialment-, i imprescindibles per a la humanitat. No debades, els éssers humans necessitam ser cuidats quan naixem i creixem, en períodes de la nostra vida adulta, i en la fase més o menys propera a la mort.

Hi ha una pluralitat de manifests cridant a la participació en aquesta Vaga Feminista en els quals s'enumeren els motius que, veritablement, sobren a balquena. Van des de les qüestions més estrictament laborals (bretxa salarial de gènere, precarietat laboral especialment feminitzada, etc.), o la reivindicació de visibilitzar i acabar amb els “altres treballs” de les dones als que abans he fet referència, passant pel rebuig radical a la violència masclista, la denúncia de la insuficiència de mesures per a la protecció de les víctimes d'aquesta violència, fins al rebuig d’unes polítiques d’igualtat insuficients del Govern d'Espanya. Però, tot seguit, vull donar algunes dades de casa nostra que justifiquen que en més d’un d'aquests manifests es denunciï "que ser dona sigui la principal causa de pobresa".

Dit en altres paraules, a les Illes Balears podem dir -amb raó- que "l'empobriment té cara de dona" perquè la pobresa és un àmbit en el qual també existeix una important bretxa de gènere. Vegem les últimes dades disponibles -corresponents a 2016- de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l'INE: La taxa de pobresa de les dones (19,6%) és un 1,6% superior a la dels homes (18%); però el que és més important és que la taxa AROPE és d’un 19,9% pels homes, mentre que la de les dones s'enfila fins a un 22,5%. És a dir, hi ha una bretxa de gènere d'un 2,6% quant a Risc de pobresa i/o exclusió social. AROPE és l'acrònim d'At Risk of Poverty and/or Exclusión, i és l'indicador de l'oficina estadística de la UE, Eurostat, que, a més de mesurar el percentatge de població que no aconsegueix una renda igual o superior al llindar de pobresa (8.209 €/anuals en 2016), sintetitza uns altres indicadors, com ara, les carències materials severes o la poca intensitat (precarietat laboral i insuficiència salarial) en el treball remunerat. Per no abusar amb un excés de dades, diguem, finalment, que les dones són les més afectades per la majoria dels tipus de carències materials de les quals l'ECV ens informa. Especialment significatiu és que un 35,5% de dones no té capacitat per afrontar despeses imprevistes (és a dir, viuen amb lo just, i amb incertesa), mentre que els homes afectats per aquesta situació és del 29,8%.

L'empobriment més intens de les dones és una injustícia multifactorial. La precarietat laboral és força important, però no determinant. La clau està en la desigualtat i la precarietat social que provoca el sistema patriarcal. La vaga feminista del propvinent 8 de març va de posar fi a aquestes precarietats i inseguretats, i que les dones s'apoderin per poder viure en una societat veritablement d'iguals.