8 de març: Vaga per la igualtat de debò

Publicat originalment a dBalears [05-03-2018]

La Vaga Feminista convocada per aquest 8 de març és, com vaig tenir ocasió d'explicar a un article a dBalears fa unes setmanes, una convocatòria internacional. És una mobilització global que, recollint el millor de la tradició del moviment antiglobalització, pretén denunciar la situació de desigualtat real de les dones a tot el món. Aquesta és una vaga, almenys, contra els sostres de vidre (és a dir, la dificultat que tenen les dones per accedir als nivells professionals més alts, que té com a conseqüència la seva baixíssima presència als llocs de poder...), i els sòls enganxosos (és a dir, la dificultat amb la qual es troba gran part de la població femenina per enlairar la seva carrera professional) que operen arreu; contra les discriminacions legalitzades a les lleis d'infinitat de països, i les discriminacions de fet que, fins i tot estar formalment prohibides, se segueixen produint aquí i allà. És, també, una vaga contra una de les més indecents xacres mundials: la violència contra les dones. En definitiva, la vaga d'aquest dijous 8 de març és una gran mobilització contra el sistema patriarcat, i el masclisme institucional i social.

Insistesc en el seu caràcter internacional perquè això no es dóna en cap altri àmbit de la lluita social, com, a tall d'exemple, podria fer-se en defensa del treball decent (cada 7 d'octubre el moviment sindical internacional convoca una jornada de mobilització reivindicant-ho, però no passa de ser una jornada d'actes testimonials). Fins i tot, el Fòrum Social Mundial ha perdut en els últims anys embranzida mobilitzadora. A veure què passa amb el FSM de 2018, que s'inicia la setmana que ve la brasilera ciutat de Salvador de Badia.

Però aquesta vaga també té una dimensió i motius locals. Malament anem si oblidem allò de think global, act local (pensa globalment, actua localment) que, per descomptat, no és contradictori amb el "Globalitzem la lluita, globalitzem l'esperança!" de les amigues i amics de La Via Campesina. A casa nostra hi ha sobrades raons perquè aquest Dia Internacional de la Dona, a més de manifestar-nos, donem suport a, i, qui pugui, faci vaga.

Vet aquí vuit d'aquestes raons, que consider més rellevants pel seu caràcter estructural: 1.- La violència masclista està, desgraciadament, ben present a les Illes Balears. No es pot oblidar que liderem el rànquing autonòmic de denúncies per violència de gènere, i que això és només la punta de l'iceberg de la magnitud d'aquesta tràgica manifestació del masclisme. 2.- La bretxa salarial de gènere és, amb les últimes dades disponibles (2016) de l'Agència Tributària referides a Balears, d’un 21,4% (salari mitjà dels homes de 19.382 €/any, salari mitjà de les dones 15.967 €/any). 3.- La taxa risc de pobresa i/o exclusió social és d'un 19,9% pels homes, mentre que la de les dones s'enfila fins a un 22,5%. És a dir, la bretxa de gènere quant a Risc de pobresa i/o exclusió social és d'un 2,6%. 4.- Existeix una gran bretxa de gènere en la precarietat laboral, car el percentatge de població ocupada a temps parcial és per als homes d'un 6,8%, mentre que entre les dones arriba al 19,6%. 5.- La població inactiva illenca (la que no té ocupació ni en vol tenir) és majoritàriament femenina, i, el que és més rellevant, de les persones inactives que declaren que ho són per dedicar-se a tasques de la llar, un 38,1% són dones, i només un 9,6% homes. 6.- Del total de 1.359 prestacions tramitades a les Illes Balears el 2017 per a excedències per cures de familiars, el 88% són per a dones! 7.- De la lectura de l'informe 'La fiscalidad en España desde una perspectiva de género', hom pot concloure que a les Illes Balears també hi  ha bretxa fiscal de gènere! 8.- Els col·lectius laborals amb pitjors condicions de treball a Balears estan extraordinàriament feminitzats. Són els casos de les Kellys ("Las que limpian los hoteles"), altres sectors de neteja, i les persones del servei domèstic a la llar. Aquestes professions –pel fet de ser exercides molt majoritàriament per dones- tenen menys drets que altres professions menys feminitzades. Per exemple: Les Kellys i el personal de neteja en general, malgrat realitzar treballs que objectivament provoquen malalties, no en tenen cap de professional reconeguda; i les persones que treballen en el servei domèstic a les llars ho fan en unes condicions d'extrema precarietat, entre altres coses, per la negativa del govern de Mariano Rajoy a ratificar el Conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball. Un conveni que, no debades, la mateixa OIT defineix com per garantir el "treball decent per a les treballadores i els treballadors domèstics".

Tinc per a mi que la convocatòria i preparació d'aquesta vaga feminista ha tret a la llum el debat sobre si hi ha necessitat de mobilització a favor de la igualtat entre dones i homes, o si del que es tracta és, simplement, de commemorar el 8 de març, un altre dia internacional. Davant aquesta disjuntiva, i l'exigència de prendre posició, s'ha col·locat cadascú en el seu lloc (a l’àmbit partidari, PP i C’s contra la vaga, i la resta a favor). Per això la vaga, més enllà del seguiment que tingui, ja és un èxit.

Amb Rosa Luxemburg: "Per un món on puguem ser totalment iguals, humanament diferents, i plenament lliures". Bon i combatiu 8 de març per a tothom!