Publicat originalment a Diario de Mallorca
(11-11-2018)
I. Palma s'ha convertit en una "ciutat-negoci". En els
últims anys la invasió turística dels espais residencials ho ha mercantilitzat
gairebé tot, des dels espais urbans, com ara, places, carrers, i barris, fins a
l'exercici del dret a l'habitatge, passant per la majoria de les polítiques
culturals públiques. En poques paraules, ara que es compleix el cinquanta
aniversari de l'aparició, de la mà del filòsof Henri Lefebvre, del concepte de
"El dret a la ciutat", aquest dret és menys practicable que mai.
Aquesta extracció de drets explica l'aparició de nous moviments urbans com
"Ciutat per a qui l'habita i no per a qui la visita". Val a dir que
el nom dicotòmic d'aquesta assemblea ciutadana no em sembla capritxós, donat
que als actuals processos de turistització de les ciutats, o se'ls posen severs
límits i eficaços mecanismes per controlar-los, o la convivència d'habitants i
visitants esdevé en incompatible.
II. Les
"ciutats-negoci-turístic" tendeixen a maximitzar beneficis amb
mercats laborals singularment precaritzats, i, per combatre aquesta tendència,
és clau tenir indicadors d'àmbit municipal que avaluïn els efectes que aquesta
precarització té per a les persones. No obstant això, a Palma no tenim a
l'abast de la ciutadania -i em tem que tampoc a l'abast de les institucions-
indicadors de, a tall d'exemple, el seu particular risc de pobresa i/o exclusió
social, el percentatge de població amb un treball remunerat a temps parcial o
en la condició d'autònom forçat (és a dir, no desitjat), la mitjana salarial, l’
índex d'incidència de sinistralitat laboral de la ciutat, o la taxa de
cobertura de les prestacions per desocupació. És a dir, sembla que no interessa
acompanyar la foto de l' "èxit turístic" palmesà amb la foto dels treballadors i treballadores pobres de la
ciutat. L'absència d'aquesta segona fotografia és una decisió política, i no
val al·legar impossibilitats tècniques-estadístiques. No debades, altres
ciutats sí que es preocupen i ocupen de conèixer l'evolució de les vides
precàries dels seus ciutadans i ciutadanes. Potser l'exemple més clar i pròxim
sigui Barcelona, on el govern municipal, a través de Barcelona Activa, fa tot
just uns mesos publicà el seu "Llibre blanc del futur del(s)
treball(s)". Si, en singular i en plural, doncs, si xerram seriosament de treball, no n'hi ha prou amb fer-ho
de l'ocupació remunerada -la de mercat-
més o menys normalitzada, sinó que cal analitzar les Bullshit jobs (les feines de merda), i, òbviament, el treball no
remunerat ni valorat de cures i/o reproductiu.
III. I tanmateix, es coneixen
algunes dades de la precarietat laboral realment existent a Palma. Posem pel
cas la que fa referència a la contractació temporal estiuenca de molt curta
durada: Del total de contractes amb centre de treball a Palma registrats en el
tercer trimestre de 2018 (55.578), el 82,6% van ser temporals, dels quals,
almenys -posat que del total de contractes temporals (45.926), gairebé la
meitat eren de durada temporal indeterminada-, el 32% tenia una durada fixada
de menys d'un mes. Però atenció, la dada més colpidora és la de l'extrema
temporalitat: al voltant d'un de cada quatre contractes temporals tenia una
durada d'un a cinc dies. Val a dir que a Palma el nombre d'aquests contractes
que no arriben a la setmana ha crescut en el període 2010-2018, és a dir en els
anys en els quals ha revifat la "Palma Tot Turisme", per sobre d'un
146%.
IV. Per tant, no és exagerat
qualificar el model econòmic de Palma com de fracàs en termes d'estabilitat
laboral, d'integració social via treball remunerat, i, tenint en compte que el
risc explotació laboral és proporcional a la magnitud de l'extrema temporalitat,
de vides laborals i vitals desitjades per a tots i totes.
V. Per acabar, convé nomenar a
les coses pel seu nom. Les "ciutats-negoci-turístic" són, entre
altres coses, una construcció social basada en la flexibilitat laboral que,
usant els mots com cal, no deixa de ser un eufemisme per referir-se a vides amb
carències materials més o menys greus, i, en qualsevol cas, projectes vitals
precaris. En l'època de les ciutats turistitzades i l'economia de plataforma
digital és més cert que mai que "en el passat, llevar-li la connotació
maleïda a l'expressió 'sistema capitalista' va donar lloc a moltes
circumlocucions, com ara sistema de 'lliure empresa' o d’ ‘empresa privada'. En
l'actualitat, el terme flexibilitat s'usa per suavitzar l'opressió que exerceix
el capitalisme". Transcorreguts divuit anys d'ençà que Richard Sennett va
escriure "La corrosió del caràcter. Les conseqüències personals del
treball en el nou capitalisme" és un llibre, malauradament, molt i molt
actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada