Precarietat laboral, llibertat precària

Publicat originalment a dBalears (10-02-2020)

Ja tocava fer el primer balanç de la precarietat laboral de 2019. Si ho he demorat ha estat perquè he esperat a tenir dades més robustes. Com aquest primer balanç va de contractacions de curta i molt curta durada -un dels aspectes de la nostrada situació laboral del que fins ara s'ha dit poc o res- era fonamental disposar de dades dels contractes de molt curta durada (d'1 a 5 dies, de fins a 10 dies, o dels que no arriben a dues setmanes).

Amb les dades de contractació oficialment publicades s'observa que en 2019 es van registrar un total de 520.066 contractes, dels quals 283.602 van ser subscrits per homes, i 236.464 per dones. Una primera conclusió és que, en un balanç de la situació laboral amb una població assalariada que s'ha situat com a mitjana en la xifra de 470.900 persones, una quantitat de 520.066 contractes nous és un indicador d'una brutal rotació laboral. Això, pot ser, expliqui que l'any passat, de mitjana, el 22% del total de la població assalariada illenca tenia una antiguitat en l'empresa inferior a l'any. És a dir, més d'una de cada cinc persones assalariades va viure amb una situació laboral precària (baixa protecció enfront de l'acomiadament, desincentivació a la sindicació, etc.)

La segona dada rellevant és que, del total de contractes registrats, almenys el 20,7% (19% dels contractes a homes, i 23% dels de dones) van ser contractes amb una durada inferior a un mes. Dic almenys perquè en el total de contractes registrats hi ha una gran quantitat que són qualificats d' "indeterminats", dels quals no s'especifica la seva durada per ser aquesta incerta. Aquestes contractacions poden ser, a tall d'exemple, contractes de substitucions, o de relleu de dies o mesos. Aquesta segona dada –la de la contractació de curta durada- és, clarament, un dels indicadors més punyents de la precarietat laboral del model illenc de tot turisme, i d’administracions púbiques practicants de  polítiques de contractació força precaritzants.

Per acabar d’arrodonir el balanç, afegim-hi unes dades tan importants com poc exhibides: les de la contractació de molt curta durada: Més del 15% -com a mínim- del total de contractes registrats tingueren una durada d’ 1 a 5 dies (79.215 en termes absoluts). Del total de contractes  a homes, un 14,6% tingueren aquesta curta durada, i, pel que fa a les dones, el percentatge arriba a un 16%.

Tot plegat fa palesa la precarietat laboral que oculten els i les  que bravetjen de l'ocupació que es crea, sense esmentar la pobresa laboral que, en massa ocasions, aquesta ocupació du associada. Digui's sense embuts que aquestes situacions laborals precàries –i molt precàries- situen a qui les pateix en posicions de llibertat precària. És la modernització d'aquella gran veritat segons la qual "qui no té mitjans propis de vida, ha de demanar permís a altres per a viure, i, per això, no és lliure". És clar que han canviat molt les coses des de 1875 en què en Karl Marx escrivís "Crítica del Programa de Gotha", però avui dia segueix sent molt i molt escaient dir que, qui ha de viure pendent de la renovació del contracte de curta o de molt curta durada, no és lliure.