Publicat originalment a dBalears (10-02-2020)
Ja
tocava fer el primer balanç de la precarietat laboral de 2019. Si ho he demorat
ha estat perquè he esperat a tenir dades més robustes. Com aquest primer balanç
va de contractacions de curta i molt curta durada -un dels aspectes de la
nostrada situació laboral del que fins ara s'ha dit poc o res- era fonamental disposar
de dades dels contractes de molt curta durada (d'1 a 5 dies, de fins a 10 dies,
o dels que no arriben a dues setmanes).
Amb
les dades de contractació oficialment publicades s'observa que en 2019 es van
registrar un total de 520.066 contractes, dels quals 283.602 van ser subscrits
per homes, i 236.464 per dones. Una primera conclusió és que, en un balanç de
la situació laboral amb una població assalariada que s'ha situat com a mitjana en
la xifra de 470.900 persones, una quantitat de 520.066 contractes nous és un
indicador d'una brutal rotació laboral. Això, pot ser, expliqui que l'any
passat, de mitjana, el 22% del total de la població assalariada illenca tenia
una antiguitat en l'empresa inferior a l'any. És a dir, més d'una de cada cinc
persones assalariades va viure amb una situació laboral precària (baixa
protecció enfront de l'acomiadament, desincentivació a la sindicació, etc.)
La
segona dada rellevant és que, del total de contractes registrats, almenys el
20,7% (19% dels contractes a homes, i 23% dels de dones) van ser contractes amb
una durada inferior a un mes. Dic almenys perquè en el total de contractes
registrats hi ha una gran quantitat que són qualificats d'
"indeterminats", dels quals no s'especifica la seva durada per ser
aquesta incerta. Aquestes contractacions poden ser, a tall d'exemple,
contractes de substitucions, o de relleu de dies o mesos. Aquesta segona dada
–la de la contractació de curta durada- és, clarament, un dels indicadors més
punyents de la precarietat laboral del model illenc de tot turisme, i
d’administracions púbiques practicants de
polítiques de contractació força precaritzants.
Per
acabar d’arrodonir el balanç, afegim-hi unes dades tan importants com poc
exhibides: les de la contractació de molt curta durada: Més del 15% -com a
mínim- del total de contractes registrats tingueren una durada d’ 1 a 5 dies
(79.215 en termes absoluts). Del total de contractes a homes, un 14,6% tingueren aquesta curta
durada, i, pel que fa a les dones, el percentatge arriba a un 16%.
Tot
plegat fa palesa la precarietat laboral que oculten els i les que bravetjen de l'ocupació que es crea, sense
esmentar la pobresa laboral que, en massa ocasions, aquesta ocupació du
associada. Digui's sense embuts que aquestes situacions laborals precàries –i
molt precàries- situen a qui les pateix en posicions de llibertat precària. És
la modernització d'aquella gran veritat segons la qual "qui no té mitjans propis de vida, ha de
demanar permís a altres per a viure, i, per això, no és lliure". És
clar que han canviat molt les coses des de 1875 en què en Karl Marx escrivís "Crítica
del Programa de Gotha", però avui dia segueix sent molt i molt escaient
dir que, qui ha de viure pendent de la renovació del contracte de curta o de
molt curta durada, no és lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada