EPA (Estiu 2020)

 

Publicat originalment a dBalears (02-11-2020)

El tercer trimestre és el període clau pel que fa a la qüestió laboral a les Illes Balears. El component estacional del nostrat monocultiu turístic fa que el pic de màxima activitat laboral es doni en aquests mesos de juliol, agost i setembre. És a dir, en el trimestre estiuenc per excel·lència és quan més persones ocupades hi ha, es comptabilitzen més hores realment treballades, el gruix dels fixos discontinus estan incorporats als llocs de treball, les xifres d'afiliacions a la Seguretat Socials arriben al màxim, i la precarietat laboral registra el rècord anual. En el tercer trimestre és quan més contractes es registren, quan creix a màxims anuals el nombre de contractes de curta i curtíssima durada, d'accidents laborals, de persones amb contractes amb jornada parcial (molt majoritàriament de dones i involuntaris), de falsos autònoms, de treballadors i treballadores pobres, de persones que malviuen  a "l'economia informal". Els mesos d'estiu són en els que el jovent viu més "males experiències inicials d'incorporació al món laboral", i, alhora, el fenomen de la "sobrequalificació" s'enfila...

Com la setmana passada es publicà l'Enquesta de Població Activa (EPA) tocaria esbossar una anàlisi de les dades que ens han aportat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT). Però, diguem-ho ras i curt, amb dades tan poc robustes com les d’enguany no m'atrevesc a fer-ho.

La situació d'excepcionalitat per mor de la pandèmia fa que tot el que té a veure amb la situació laboral sigui provisional, i, fins i tot, estadísticament absolutament irreal. Com no hi ha precedents d'aquesta situació, no es pot analitzar l'evolució de les dades.

Per exemple, la forta caiguda de l'ocupació en 45.900 persones (-7,4%) respecte al mateix període de l'any anterior, té algun valor, si tenim en compte que dins d’aquesta xifra no hi és la població assalariada inclosa en els Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTOs)? Un altre exemple, l'EPA estima que en el tercer trimestre de 2020 hi ha una població aturada de 87.900 persones a les Illes Balears. En comparació amb el tercer trimestre del 2019 es dóna un increment de 32.700 persones aturades (+59,2%). Però aquesta xifra no inclou a la gent que s'ha passat l'estiu en atur i protegida per un ERTO. I així tot...

Hi ha, és cert, alguns indicis de l'especial magnitud de la tragèdia sociolaboral que ens ha portat la pandèmia de la covid-19 donada la nostra suïcida especialització turística. N’apunto dos d'aquests símptomes: 1. Les afiliacions a la Seguretat Social del sector turístic (en el darrer dia del tercer trimestre) han registrat una xifra de 137.685 afiliacions. Això vol dir que han descendit entorn del 28% en relació amb l'estiu passat. Per trobar un registre més baix hem d'anar a l'estiu de 2011, és a dir, abans del darrer tsunami de turistització! 2. El nombre de llars illenques amb totes les persones actives (en condicions i voluntat o necessitat d'ocupació) en atur –sense feina ni ERTO- ha sigut durant els mesos estiuencs de 24.100 , el 5,20% del total de llars. Per trobar unes xifres similars d'aquest indicador de precarietat vital, ens hem de remuntar als anys més durs de l'anterior crisi en què, recordem-ho, no hi havia ERTOs.

Conclusió de tot plegat: Tanta sort de l'existència dels ERTO, perquè, en cas contrari, l'anàlisi de l'EPA del tercer trímetre de 2020 seria tan inversemblant com, en certa forma al seu dia ho va ser, aquella pel·lícula de finals dels anys 70 del segle passat, titulada "Encontres a la tercera fase".