Invisibilitzades

Publicat originalment a dBalears (09-11-2020)

Tenen un paper marginal en les anàlisis de la situació laboral, i, ara, semblen del tot inviables a l'hora d'avaluar els estralls sociolaborals que la pandèmia de la covid-19 està provocant. Són importants a l'hora de fer possible una certa conciliació de la vida laboral i familiar [veritablement aquesta conciliació no serà real mentre no avancem moltíssim en coresponsabilitat, i en educació de 0 a 3 anys garantida des de lo públic], i, no obstant això, el seu treball no comptabilitza en el PIB. Difícilment es trobarà algun esment a elles en el Diari de Sessions del Parlament de les Illes Balears, o en les cròniques parlamentàries dels mitjans de comunicació. No apareixen en cap de les referències de les freqüents reunions en el Consolat de Mar de la Mesa de Diàleg Social. Tenen zero, o, en el millor dels casos, insignificant atenció en els Pactes d'Ocupació que, com el darrer, tan pomposament es presenten per a, teòricament, atendre les persones més desfavorides pel mal funcionament del "mercat de treball" illenc. Són inexistents pel que fa a la prevenció de riscos laborals, i a la planificació de l'acció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Per als sindicats, més que invisibles, semblen ser éssers d'un altre planeta. En la recent renovació del "Pacte de Pensions" s'han oblidat de la seva existència. Se sap –perquè s'ha informat prou- de la importància dels ERTOs, del nombre aproximat de persones que estan "protegides" per ells, i, fins i tot, s'ha parlat molt sobre la falta de personal per a la seva tramitació, i de l'existència de retards en el cobrament, però poc o res se sap de les persones que cobren la prestació de desocupació regulada en el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s'adopten mesures urgents complementàries en l'àmbit social i econòmic per a fer front a la covid-19. Malgrat que són dones –i només algun home- que realitzen en la majoria dels casos un treball essencial per a la vida, i que el seu treball remunerat és fruit de l'infratreball domèstic dels homes, i que ho fan en contextos potencialment propicis per a l'assetjament laboral i sexual i a la violència masclista, són insuficientment visibles per a l'Institut Balear de la Dona (IBD), i, fins i tot, per al Moviment Feminista. A les Illes Balears han arribat a ser en 2015 –que és quan es va arribar al màxim- un col·lectiu amb una mitjana 12.084 de persones d'alta a la Seguretat Social, però des de llavors han anat a la baixa, i en els primers nou mesos de 2020 aquesta mitjana ja només arriba a la xifra de 9.694. Tanmateix, aquesta dada té una importància quantitativa molt relativa, ja que aquest col·lectiu de persones treballadores invisibilitzades té un altíssim nivell de treball informal.

Aquestes invisibilitzades són les persones treballadores de la llar, a les quals el Govern d'Espanya els va prometre una ràpida -que de moment no arriba- ratificació del Conveni 189 de l'OIT sobre treball decent per als empleats de la llar. Havia de ser l'inici d'aconseguir uns estàndards de drets que facin justícia de debò al seu treball...