Publicat originalment a dBalears (02-11-2020)
El
tercer trimestre és el període clau pel que fa a la qüestió laboral a les Illes
Balears. El component estacional del nostrat monocultiu turístic fa que el pic
de màxima activitat laboral es doni en aquests mesos de juliol, agost i
setembre. És a dir, en el trimestre estiuenc per excel·lència és quan més
persones ocupades hi ha, es comptabilitzen més hores realment treballades, el
gruix dels fixos discontinus estan incorporats als llocs de treball, les xifres
d'afiliacions a la Seguretat Socials arriben al màxim, i la precarietat laboral
registra el rècord anual. En el tercer trimestre és quan més contractes es
registren, quan creix a màxims anuals el nombre de contractes de curta i
curtíssima durada, d'accidents laborals, de persones amb contractes amb jornada
parcial (molt majoritàriament de dones i involuntaris), de falsos autònoms, de
treballadors i treballadores pobres, de persones que malviuen a "l'economia informal". Els mesos
d'estiu són en els que el jovent viu més "males experiències inicials
d'incorporació al món laboral", i, alhora, el fenomen de la
"sobrequalificació" s'enfila...
Com
la setmana passada es publicà l'Enquesta de Població Activa (EPA) tocaria
esbossar una anàlisi de les dades que ens han aportat l'Institut Nacional
d'Estadística (INE) i l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT).
Però, diguem-ho ras i curt, amb dades tan poc robustes com les d’enguany no
m'atrevesc a fer-ho.
La
situació d'excepcionalitat per mor de la pandèmia fa que tot el que té a veure
amb la situació laboral sigui provisional, i, fins i tot, estadísticament
absolutament irreal. Com no hi ha precedents d'aquesta situació, no es pot
analitzar l'evolució de les dades.
Per
exemple, la forta caiguda de l'ocupació en 45.900 persones (-7,4%) respecte al
mateix període de l'any anterior, té algun valor, si tenim en compte que dins
d’aquesta xifra no hi és la població assalariada inclosa en els Expedient de Regulació
Temporal d’Ocupació (ERTOs)? Un altre exemple, l'EPA estima que en el tercer
trimestre de 2020 hi ha una població aturada de 87.900 persones a les Illes
Balears. En comparació amb el tercer trimestre del 2019 es dóna un increment de
32.700 persones aturades (+59,2%). Però aquesta xifra no inclou a la gent que s'ha
passat l'estiu en atur i protegida per un ERTO. I així tot...
Hi
ha, és cert, alguns indicis de l'especial magnitud de la tragèdia sociolaboral
que ens ha portat la pandèmia de la covid-19 donada la nostra suïcida
especialització turística. N’apunto dos d'aquests símptomes: 1. Les afiliacions
a la Seguretat Social del sector turístic (en el darrer dia del tercer
trimestre) han registrat una xifra de 137.685 afiliacions. Això vol dir que han
descendit entorn del 28% en relació amb l'estiu passat. Per trobar un registre
més baix hem d'anar a l'estiu de 2011, és a dir, abans del darrer tsunami de
turistització! 2. El nombre de llars illenques amb totes les persones actives
(en condicions i voluntat o necessitat d'ocupació) en atur –sense feina ni
ERTO- ha sigut durant els mesos estiuencs de 24.100 , el 5,20% del total de
llars. Per trobar unes xifres similars d'aquest indicador de precarietat vital,
ens hem de remuntar als anys més durs de l'anterior crisi en què, recordem-ho,
no hi havia ERTOs.
Conclusió
de tot plegat: Tanta sort de l'existència dels ERTO, perquè, en cas contrari,
l'anàlisi de l'EPA del tercer trímetre de 2020 seria tan inversemblant com, en
certa forma al seu dia ho va ser, aquella pel·lícula de finals dels anys 70 del
segle passat, titulada "Encontres a la tercera fase".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada