Publicat originalment a dBalears (03-05-2021)
A
final de 2020 es va publicar el llibre de Josep Sala i Cullell intitulat
"Generació Tap. L'herència enverinada dels fills de la Transició".
Entorn d'aquesta publicació es va generar un debat molt interessant sobre l'evolució
de la societat a l’estat espanyol, especialment a Catalunya, des de la
perspectiva generacional. L'autor, a una entrevista de promoció del llibre,
deia: "La dictadura de la Generació Tap es basa en la precarietat imposada
als més joves, i està impedint que hi hagi idees noves, que es renovin les
cares, que la societat pugui prosperar. I ,el que és pitjor, el control que té
dels mitjans fa que no se'n parli".
El
concepte "precarietat" és polièdric, i té a veure amb molts factors.
Però, sens dubte, la precària situació laboral n'és un dels factors claus. Per
tant, com s'acaba de publicar l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer
trimestre de 2021, vegem algunes dades -corresponents als tres primers mesos d'enguany-
de la precarietat laboral de les persones d'entre 16 i 24 anys a les Illes
Balears:
El
punt més important és l'alta taxa d'atur, que superà el 38%, mentre que la taxa
total (és a dir, la de totes les edats) se situà en el 18,9%. Aquesta taxa
d'atur juvenil es combina amb una altra dada força rellevant: la molt baixa
taxa d'ocupació, del 21,3%, que contrasta amb una taxa total el 49,3%.
Per
una altra banda, s'ha d'assenyalar que la temporalitat de la població
assalariada de 16 a 24 anys és del 31% (un 11,6% més elevada que la del total de
població assalariada). I, pel que fa a la parcialitat de les persones
assalariades, cal tenir present la seva aclaparadora feminització (18,9% dones
vs. 5,3% homes), però pel que ara tractam, el punt més rellevant és que, del
total de dones amb jornada parcial –una situació, dit sia de passada, molt
majoritàriament no desitjada-, un 25,9% són menors de 25 anys. A tot plegat
afegiu-hi l'altíssima taxa d'abandó escolar primerenc.
Un
dels capítols del llibre esmentat a l'inici d'aquestes línies va encapçalat pel
text d'una piulada de 1996 de la historiadora Júlia Prieto: "Des del 2008,
quan començàvem l'adolescència, les generacions més joves només hem viscut
retallades, pobresa, un planeta que s'està morint, i un futur cada vegada més
negre. Jo ja no puc més". Els efectes socials de la coronacrisi pel que fa
a la joventut és un ploure damunt banyat. I, a sobre, és molt significatiu que
la tan esmentada Next Generation EU posi tan poc èmfasi en combatre les
precarietats de la joventut i la bretxa generacional. Tot plegat, mala peça al
teler!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada