Publicat originalment a dBalears (20-03-2022)
A
l’horabaixa de divendres, de sobte, es va consumar una nova traïció del Govern
d'Espanya al poble sahrauí. Aquest 18 de març de 2022 passarà a la història com
el dia en què el president Pedro Sánchez, en carta dirigida al rei del Marroc
Mohamed VI, ve a reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental
en declarar que la proposta d'un règim d'autonomia per al Sàhara Occidental
-formant part del Marroc que és l'estat ocupant en un procés de descolonització
inconclús (sic)- és la proposta "més seriosa, realista i creïble" per
a la resolució del conflicte. Val a dir que aquesta proposta és la que el règim
alauí manté des de 2007.
Ras
i curt, el govern espanyol "més progressista de la història" cedeix
així als xantatges del regne del Marroc, trencant amb la legalitat
internacional, amb la suposada identificació de la política espanyola amb l'aplicació
dels Drets Humans; i amb el sentir majoritari de la població de l'Estat
Espanyol que és, sense camp mena de dubte, una població que ha provat la seva
llarga, permanent, i profunda solidaritat amb el poble sahrauí en la lluita per
la seva independència. De retruc, l’Estat Espanyol es presenta al món com un
estat claudicant davant els xantatges. Miserablement, indigne!
La
traïció de Pedro Sánchez, fins i tot, trenca el consens bipartidista PSOE-PP
sobre el conflicte del Sàhara Occidental que, més o menys, consistia en el
respecte als principis i obligacions de l'ONU, a les recomanacions de la seva Assemblea General,
i als compromisos internacionals contrets per
Espanya, i en la col·laboració en la cerca de fórmules globals d'estabilitat
basades en la cooperació i en el respecte dels interessos i drets de totes les
parts implicades. Altrament dit: Mantenir una posició de neutralitat, sense
complir amb les seves obligacions com a potencia
administradora de l'última colònia d'Àfrica. Ara, amb aquest gir de Pedro
Sánchez, la posició espanyola és de suport sense complexos a les posicions del
règim ocupant, és a dir, del Regne del Marroc. Una indecència!
Aquest
canvi de posició del Govern d'Espanya es produeix en el context d'una societat
en estat de xoc per la guerra a conseqüència de la invasió russa d'Ucraïna, i
dels seus efectes humanitaris, econòmics, i socials. La guerra, la maleïda
guerra, com a marc mental per a prendre aquesta indecent decisió contra els
drets a la llibertat del poble sahrauí. Sense embuts: "Maleïdes siguin les
guerres i els canalles que les fan", Julio Anguita dixi.
Tanmateix,
el poble sahrauí, el Front POLISARIO, la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD),
i el moviment solidari amb el Sàhara Occidental no es rendiran. Els empara la
legalitat internacional, i tenen una incansable capacitat de resistència. Són
–som- irreductibles. En una entrevista a Eduardo Galeano li van preguntar:
Quina faceta humana ens destrueix? Ell va contestar: "El conformisme,
l'acceptació de la realitat com un destí i no com un desafiament que ens
convida al canvi, a resistir, a rebel·lar-nos, a imaginar en lloc de viure el
futur com una penitència inevitable". La mesquinesa de la decisió del
govern de Pedro Sánchez no ens destruirà. Ans al contrari, és un nou
desafiament per, ara més que mai, continuar resistint, rebel·lant-nos, i imaginant
un Sàhara Lliure.
PS:
Si heu llegit això abans de les 12 hores del diumenge 20 de març, teniu en
compte aquesta
convocatòria de concentració. Si no, l'aguait de noves convocatòries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada