Traïció al poble sahrauí

Publicat originalment a dBalears (20-03-2022)

A l’horabaixa de divendres, de sobte, es va consumar una nova traïció del Govern d'Espanya al poble sahrauí. Aquest 18 de març de 2022 passarà a la història com el dia en què el president Pedro Sánchez, en carta dirigida al rei del Marroc Mohamed VI, ve a reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental en declarar que la proposta d'un règim d'autonomia per al Sàhara Occidental -formant part del Marroc que és l'estat ocupant en un procés de descolonització inconclús (sic)- és la proposta "més seriosa, realista i creïble" per a la resolució del conflicte. Val a dir que aquesta proposta és la que el règim alauí manté des de 2007.

Ras i curt, el govern espanyol "més progressista de la història" cedeix així als xantatges del regne del Marroc, trencant amb la legalitat internacional, amb la suposada identificació de la política espanyola amb l'aplicació dels Drets Humans; i amb el sentir majoritari de la població de l'Estat Espanyol que és, sense camp mena de dubte, una població que ha provat la seva llarga, permanent, i profunda solidaritat amb el poble sahrauí en la lluita per la seva independència. De retruc, l’Estat Espanyol es presenta al món com un estat claudicant davant els xantatges. Miserablement, indigne!  

La traïció de Pedro Sánchez, fins i tot, trenca el consens bipartidista PSOE-PP sobre el conflicte del Sàhara Occidental que, més o menys, consistia en el respecte als principis i obligacions de l'ONU,  a les recomanacions de la seva Assemblea General,   i als compromisos internacionals contrets per Espanya, i en la col·laboració en la cerca de fórmules globals d'estabilitat basades en la cooperació i en el respecte dels interessos i drets de totes les parts implicades. Altrament dit: Mantenir una posició de neutralitat, sense complir amb les seves obligacions com a  potencia administradora de l'última colònia d'Àfrica. Ara, amb aquest gir de Pedro Sánchez, la posició espanyola és de suport sense complexos a les posicions del règim ocupant, és a dir, del Regne del Marroc. Una indecència!

Aquest canvi de posició del Govern d'Espanya es produeix en el context d'una societat en estat de xoc per la guerra a conseqüència de la invasió russa d'Ucraïna, i dels seus efectes humanitaris, econòmics, i socials. La guerra, la maleïda guerra, com a marc mental per a prendre aquesta indecent decisió contra els drets a la llibertat del poble sahrauí. Sense embuts: "Maleïdes siguin les guerres i els canalles que les fan", Julio Anguita dixi.

Tanmateix, el poble sahrauí, el Front POLISARIO, la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), i el moviment solidari amb el Sàhara Occidental no es rendiran. Els empara la legalitat internacional, i tenen una incansable capacitat de resistència. Són –som- irreductibles. En una entrevista a Eduardo Galeano li van preguntar: Quina faceta humana ens destrueix? Ell va contestar: "El conformisme, l'acceptació de la realitat com un destí i no com un desafiament que ens convida al canvi, a resistir, a rebel·lar-nos, a imaginar en lloc de viure el futur com una penitència inevitable". La mesquinesa de la decisió del govern de Pedro Sánchez no ens destruirà. Ans al contrari, és un nou desafiament per, ara més que mai,  continuar resistint, rebel·lant-nos, i imaginant un Sàhara Lliure.

PS: Si heu llegit això abans de les 12 hores del diumenge 20 de març, teniu en compte aquesta convocatòria de concentració. Si no, l'aguait de noves convocatòries.