Adaptant-se a noves precarietats

 Publicat originalment a dBalears (10-07-2022)

El marc laboral de les Illes Balears està en plena adaptació a les noves precarietats. Hi ha tres fenòmens que, a parer meu, són especialment rellevants:

I.- El desacoblament de fixesa i "bonaocupació": La consolidació de les facilitats (formals i econòmiques) per a l'acomiadament improcedent és, alhora, la consolidació de la pèrdua de protecció de l'ocupació fixa com a sinònim d'estabilitat laboral, i, potencialment, d'estabilitat vital. L'indicador d'aquest desacoblament és l'estirabot espectacular del nombre de contractes fixos discontinus. Aquest mes de maig (última dada disponible de la Seguretat Social) van ser un total de 147.342, la qual cosa representa un creixement de més del 66% en relació al mateix mes de 2019, és a dir, de la data prepandèmica comparable. L'aplicació de la Reforma Laboral del Gobierno de Coalición Progresista ha provocat la substitució formal de molts contractes eventuals per contractes fixos discontinus. Però això no garanteix una "bonaocupació" conseqüència de la fixesa formal. Molt manco assegura una ocupació propiciadora de qualitat de vida, i, a sobre, dóna pàtina de "normalitat" a quelcom que hauria de considerar-se una relació laboral atípica.

II.- Les ocupacions que no compensen: En la sociologia del treball anglosaxona es coneix com a "making work pay" (MWP) -que podríem traduir com "fer que l'ocupació laboral compensi" o "rendibilitat de l'ocupació"- al conjunt de polítiques dirigides a fer de la participació laboral una opció atractiva o rendible. Doncs bé, el fet que els treballadors de temporada s'oblidin de Mallorca, o que el 25% dels treballadors de les residències privades deixa la feina són símptomes d'un fracàs en matèria de MWP. En el primer cas, haver convertit el dret a habitatge en un bé especulatiu n'és causa fonamental. Pel que fa al personal de les residències privades, recoman fermament llegir el llibre de l'Ernest Cañada intitular "Cuidadoras".

III.- Les males experiències d'entrada al món laboral: Una notícia molt cridanera de la setmana passada afirmava que el sector turístic salva la manca de personal amb joves mallorquins. Aquest assumpte és molt rellevant car albira un escreix del fenomen de la sobrequalificació, i, sobretot, del que s'anomena "dinàmiques de precarietat en les primeres experiències laborals". Aquest és un tema força estudiat, i que té importants repercussions en la maduració del jovent. En aquest sentit, s'escau dir que hi ha molta literatura que afirma que la joventut és, a més d'un període d'edat física determinada que s'experimenta personalment i es percep intuïtivament, una construcció social que ve determinada pel conjunt de representacions, convencions, institucions, i justificacions que l'articulen i regulen dins de la vida col·lectiva de les diferents societats. Mala peça al taler si el jovent de bon començament normalitza la precarietat laboral!

Veurem com evoluciona tot plegat.