Publicat originalment a dBalears (10-07-2022)
El
marc laboral de les Illes Balears està en plena adaptació a les noves
precarietats. Hi ha tres fenòmens que, a parer meu, són especialment
rellevants:
I.-
El desacoblament de fixesa i "bonaocupació": La consolidació de les
facilitats (formals i econòmiques) per a l'acomiadament improcedent és, alhora,
la consolidació de la pèrdua de protecció de l'ocupació fixa com a sinònim
d'estabilitat laboral, i, potencialment, d'estabilitat vital. L'indicador
d'aquest desacoblament és l'estirabot espectacular del nombre de contractes
fixos discontinus. Aquest mes de maig (última dada disponible de la Seguretat
Social) van ser un total de 147.342, la qual cosa representa un creixement de més
del 66% en relació al mateix mes de 2019, és a dir, de la data prepandèmica
comparable. L'aplicació de la Reforma Laboral del Gobierno de Coalición
Progresista ha provocat la substitució formal de molts contractes eventuals per
contractes fixos discontinus. Però això no garanteix una
"bonaocupació" conseqüència de la fixesa formal. Molt manco assegura
una ocupació propiciadora de qualitat de vida, i, a sobre, dóna pàtina de
"normalitat" a quelcom que hauria de considerar-se una relació
laboral atípica.
II.-
Les ocupacions que no compensen: En la sociologia del treball anglosaxona es
coneix com a "making work pay" (MWP) -que podríem traduir com
"fer que l'ocupació laboral compensi" o "rendibilitat de
l'ocupació"- al conjunt de polítiques dirigides a fer de la participació
laboral una opció atractiva o rendible. Doncs bé, el fet que els
treballadors de temporada s'oblidin de Mallorca, o que el
25% dels treballadors de les residències privades deixa la feina són
símptomes d'un fracàs en matèria de MWP. En el primer cas, haver convertit el
dret a habitatge en un bé especulatiu n'és causa fonamental. Pel que fa al
personal de les residències privades, recoman fermament llegir el llibre de
l'Ernest Cañada intitular "Cuidadoras".
III.-
Les males experiències d'entrada al món laboral: Una notícia molt cridanera de
la setmana passada afirmava que el
sector turístic salva la manca de personal amb joves mallorquins. Aquest
assumpte és molt rellevant car albira un escreix del fenomen de la
sobrequalificació, i, sobretot, del que s'anomena "dinàmiques de
precarietat en les primeres experiències laborals". Aquest és un
tema força estudiat, i que té importants repercussions en la maduració del
jovent. En aquest sentit, s'escau dir que hi ha molta literatura que afirma que
la joventut és, a més d'un període d'edat física determinada que s'experimenta
personalment i es percep intuïtivament, una construcció social que ve
determinada pel conjunt de representacions, convencions, institucions, i
justificacions que l'articulen i regulen dins de la vida col·lectiva de les
diferents societats. Mala peça al taler si el jovent de bon començament normalitza
la precarietat laboral!
Veurem
com evoluciona tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada