Aprendre a aturar-se en el pregó de Xesca Ensenyat

 Publicat originalment a dBalears (17-07-2022)

No voldria que em passés aquest juliol sense compartir una recordança, una alegria, i, sobretot, una historieta. Comparteix, doncs, els records de la nit de la lectura del pregó de les Festes de la Patrona de Pollença de l'any 1987. La pregonera d'ara fa trenta-cinc anys fou l'enyorada Xesca Ensenyat, i el títol de la seva dissertació -"Compilació de bromes que vàrem fer quan estàvem de bones i quan no hi estàvem i tot"- ja feia intuir que seria, com així va ser, una gran nit. Comparteix, també, l'alegria que l'atzar m'ha fet a mans el fulletó editat per l'Ajuntament de Pollença amb el text del susdit pregó. Val a dir que, a parer meu, aquestes poques -però molt sucoses- pàgines de Xesca Ensenyat s'haurien de reeditar car són una píndola imprescindible del seu univers literari.

I, perquè és de les meves preferides del pregó de na Xesca, i, alhora, en puc treure alguns ensenyaments que consider força assenyats ara mateix, comparteix la següent historieta:

"El cosí en Jaume Panada –padrí del que avui pastura per Pollença amb el seu nom i que enguany ha de ser en Joan Mas- i tota la seva barcada havien fet ranxo i damunt coberta, amarrats al cap del moll, el llevaven d'enmig; amb això va arribar un mariner de Pollença amb el pellet a l'esquena, enrodillat, que l'havien d'embarcar aquell dia.

--Que vols dinar? -va dir el patró.

--Gràcies, però ja he dinat –va respondre el mariner.

L'arròs de peix a la barca tothom sap que té un gust diferent del que fan a les cases, sobre tot perquè els pescadors no miren prim amb posar-hi un caproig, ni anc que sigui una llagosta. Aquelles tallades damunt l'arròs es veu que cridaren l'atenció del mariner nou, que no llevava la vista de damunt el recapte.

--I ara no en menjaries un esquit? -va dir el patró una vegada més.

I sense esperar la resposta ja li feia plat.

El mariner nou, no és tan sols que s'acabés el que li havien posat dins el plat, sinó que se va refegir tres vegades i per poc els va deixar sense menjar.

--Me pensava que no tenies gana -li digué el patró amb cara que pel que conten no devia ser de molts bons amics.

--No en tenia, però menjant menjant me n'ha venguda.

--Idò agafa el pellet i salta en terra: jo he de menester gent que mantejant menjant la gana li fugi, no que els en vengui més!".

 

L'ensenyament social de la historieta ja us el podeu imaginar: Mala peça al taler si continuam refegint consumisme. Ens podem quedar sense feina -i futur- si afegim turistificació i massificació. Hem de desaprendre el fals ensenyament de més és millor. I, fonamentalment, no pot ser que, per molt llaminer que sigui el fals progrés, "menjant menjant" en vulguem més i més. Cal saber aturar-se, i aprendre socialment a repartir i a valorar el que és comunitari.

Ah! L'estimada Xesca Ensenyat de segur em mataria si sabés que m'he posat seriós a propòsit del seu pregó pollencí. Al cap i a la fi, el que ella ens va explicar aquella nit de juliol de 1987 van ser bromes amb les quals vàrem riure. Encara que em podria excusar amb allò de "i amb el somriure, la revolta", no li digueu que he fet aquesta malifeta. Millor llegiu-la!