Publicat originalment a dBalears (17-07-2022)
No
voldria que em passés aquest juliol sense compartir una recordança, una alegria,
i, sobretot, una historieta. Comparteix, doncs, els records de la nit de la
lectura del pregó de les Festes de la Patrona de Pollença de l'any 1987. La
pregonera d'ara fa trenta-cinc anys fou l'enyorada Xesca Ensenyat, i el títol
de la seva dissertació -"Compilació de bromes que vàrem fer quan estàvem
de bones i quan no hi estàvem i tot"- ja feia intuir que seria, com així
va ser, una gran nit. Comparteix, també, l'alegria que l'atzar m'ha fet a mans
el fulletó editat per l'Ajuntament de Pollença amb el text del susdit pregó.
Val a dir que, a parer meu, aquestes poques -però molt sucoses- pàgines de
Xesca Ensenyat s'haurien de reeditar car són una píndola imprescindible del seu
univers literari.
I,
perquè és de les meves preferides del pregó de na Xesca, i, alhora, en puc
treure alguns ensenyaments que consider força assenyats ara mateix, comparteix la
següent historieta:
"El cosí en Jaume Panada –padrí del que avui
pastura per Pollença amb el seu nom i que enguany ha de ser en Joan Mas- i tota
la seva barcada havien fet ranxo i damunt coberta, amarrats al cap del moll, el
llevaven d'enmig; amb això va arribar un mariner de Pollença amb el pellet a
l'esquena, enrodillat, que l'havien d'embarcar aquell dia.
--Que
vols dinar? -va dir el patró.
--Gràcies,
però ja he dinat –va respondre el mariner.
L'arròs
de peix a la barca tothom sap que té un gust diferent del que fan a les cases,
sobre tot perquè els pescadors no miren prim amb posar-hi un caproig, ni anc
que sigui una llagosta. Aquelles tallades damunt l'arròs es veu que cridaren
l'atenció del mariner nou, que no llevava la vista de damunt el recapte.
--I
ara no en menjaries un esquit? -va dir el patró una vegada més.
I sense esperar la resposta ja li
feia plat.
El mariner nou, no és tan sols
que s'acabés el que li havien posat dins el plat, sinó que se va refegir tres
vegades i per poc els va deixar sense menjar.
--Me
pensava que no tenies gana -li digué el patró amb cara que pel que conten no
devia ser de molts bons amics.
--No
en tenia, però menjant menjant me n'ha venguda.
--Idò
agafa el pellet i salta en terra: jo he de menester gent que mantejant menjant la
gana li fugi, no que els en vengui més!".
L'ensenyament
social de la historieta ja us el podeu imaginar: Mala peça al taler si
continuam refegint consumisme. Ens podem quedar sense feina -i futur- si afegim
turistificació i massificació. Hem de desaprendre el fals ensenyament de més és
millor. I, fonamentalment, no pot ser que, per molt llaminer que sigui el fals
progrés, "menjant menjant" en vulguem més i més. Cal saber aturar-se,
i aprendre socialment a repartir i a valorar el que és comunitari.
Ah!
L'estimada Xesca Ensenyat de segur em mataria si sabés que m'he posat seriós a
propòsit del seu pregó pollencí. Al cap i a la fi, el que ella ens va explicar
aquella nit de juliol de 1987 van ser bromes amb les quals vàrem riure. Encara
que em podria excusar amb allò de "i amb el somriure, la revolta", no
li digueu que he fet aquesta malifeta. Millor llegiu-la!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada