Patent de cors

Publicat originalment a dBalears (11-121-2022)

De camí a Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma encara em bategava al cap la recent lectura del informe "Injustícia ambiental, crisi climàtica, aigua i migracions". Un document que analitza l'afectació de les múltiples crisis actuals (ecològica, social, democràtica ...) en llocs concrets del Senegal, Colòmbia, la regió àrtica i els pobles Inuit, Vietnam, i, més a prop, al Mar Menor, el delta de l'Ebre, i el transvasament del riu Siurana. L'informe acaba amb aquesta reflexió: "cal que les vies institucionals incloguin una participació efectiva i la perspectiva de la població afectada i de la societat civil organitzada: és fonamental el paper actiu d'aquestes en el disseny i implementació de polítiques públiques i programes institucionals per atendre les migracions ambientals".

El concepte de "migracions ambientals", associat a les pasteres que arriben a les costes de casa nostra i a la deshumanització amb què es tracten aquests assumptes, era el que em voltava persistentment pel cap... No era un consol, però m'alleujava pensar que, com afirma l'esmentat informe, "no tota la humanitat és igualment responsable d'aquesta crisi ambiental global, sinó que els Estats i grans corporacions del Nord global tenen una major responsabilitat".

Tot just entrar al museu vaig recordar que l'historiador israelià Yuval Noah Harari sosté que la cooperació ha sigut clau del nostre èxit evolutiu com a espècie. Em disposava a visitar l'exposició "Patent de cors" de Daniel García Andújar.

L'exposició està centrada en el Mediterrani i els seus fluxos migratoris al llarg de la història, tant per causes sociopolítiques (com ara les provocades per la derrota de la Segona República, amb especial menció, per cert, a la història del menorquí Deseado Mercadal Bagur), com els actuals moviments migratoris analitzats en l'informe "Injustícia ambiental, crisi climàtica, aigua i migracions". Daniel García Andújar ens presenta, de forma genial, la diferència entre una expulsió i un anar-se'n d'una terra a una altra pel mar.

En sortir de l'exposició pensava que potser convé matisar la idea de Yuval Noah Harari referida a la cooperació com a factor d'èxit evolutiu de la humanitat. Hi ha hagut, al llarg de la història, massa períodes amb "patents de cors", és a dir, amb documents lliurats per les autoritats d'un territori, pels quals el propietari d'un navili tenia permís de l'autoritat per a espoliar els vaixells de terres enemigues.

L'actual època de capitalisme extractivista és una mena de reinstauració generalitzada de les "patents de cors" concedides per les elits. L'espoliació ara és, potser, més terrible. És l'espoliació de la possibilitat de viure vides que valguin la pena ser viscudes.

Sigui com sigui, no us perdeu l'esplèndida exposició "Patent de cors" de Daniel García Andújar. Afanyeu-vos que només hi ha temps fins al pròxim 22 de gener de 2023.