Publicat originalment a dBalears
(11-121-2022)
De
camí a Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma encara em bategava al cap
la recent lectura del informe "Injustícia ambiental, crisi climàtica, aigua i
migracions". Un document que
analitza l'afectació de les múltiples crisis actuals (ecològica, social,
democràtica ...) en llocs concrets del Senegal, Colòmbia, la regió àrtica i els
pobles Inuit, Vietnam, i, més a prop, al Mar Menor, el delta de l'Ebre, i el
transvasament del riu Siurana. L'informe acaba amb aquesta reflexió: "cal
que les vies institucionals incloguin una participació efectiva i la
perspectiva de la població afectada i de la societat civil organitzada: és
fonamental el paper actiu d'aquestes en el disseny i implementació de
polítiques públiques i programes institucionals per atendre les migracions
ambientals".
El
concepte de "migracions ambientals", associat a les pasteres que arriben a les costes de casa nostra
i a la deshumanització amb què es
tracten aquests assumptes, era el que em voltava persistentment pel cap... No
era un consol, però m'alleujava pensar que, com afirma l'esmentat informe,
"no tota la humanitat és igualment responsable d'aquesta crisi ambiental
global, sinó que els Estats i grans corporacions del Nord global tenen una
major responsabilitat".
Tot
just entrar al
museu vaig recordar que
l'historiador israelià Yuval Noah Harari sosté que la cooperació ha sigut clau
del nostre èxit evolutiu com a espècie. Em disposava a visitar l'exposició "Patent de cors" de Daniel
García Andújar.
L'exposició
està centrada en el Mediterrani i els seus fluxos migratoris al llarg de la
història, tant per causes sociopolítiques (com ara les provocades per la
derrota de la Segona República, amb especial menció, per cert, a la història
del menorquí Deseado Mercadal Bagur), com els actuals moviments migratoris
analitzats en l'informe "Injustícia ambiental, crisi climàtica, aigua i
migracions". Daniel García Andújar ens presenta, de forma genial, la diferència
entre una expulsió i un anar-se'n d'una terra a una altra pel mar.
En
sortir de l'exposició pensava que potser convé matisar la idea de Yuval Noah
Harari referida a la cooperació com a factor d'èxit evolutiu de la humanitat.
Hi ha hagut, al llarg de la història, massa períodes amb "patents de
cors", és a dir, amb documents lliurats per les autoritats d'un territori,
pels quals el propietari d'un navili tenia permís de l'autoritat per a espoliar
els vaixells de terres enemigues.
L'actual
època de capitalisme extractivista és una mena de reinstauració generalitzada
de les "patents de cors" concedides per les elits. L'espoliació ara
és, potser, més terrible. És l'espoliació de la possibilitat de viure vides que
valguin la pena ser viscudes.
Sigui
com sigui, no us perdeu l'esplèndida exposició "Patent de cors" de
Daniel García Andújar. Afanyeu-vos que només hi ha temps fins al pròxim 22 de
gener de 2023.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada