Edatisme laboral

Publicat originalment a dBalears (08-10-2023)

La setmana passada, com cada primera setmana del mes, es publicaren les dades d'atur registrat. Val a dir que aquestes dades tenen més trampes que aquelles antigues pel·lícules de Fu Manxú. És un registre administratiu en què, a tall d'exemple, no es registra la cohort de persones fixes discontínues que estan en atur. Malgrat tot, les dades corresponents al proppassat mes de setembre han estat celebrades, pel que fa als aspectes quantitatius, a bombo i plateret per sindicats, patronals, i govern autonòmic.

És cert que els sindicats han posat bastant èmfasi en els aspectes qualitatius. Estan en el seu paper d'apuntar allò que és obvi: que hi hagi una xifra relativament baixa –i amb tendència descendent- d'homes i dones inscrits i inscrites en el registre de persones aturades no és un indicador de bona situació laboral. En aquest sentit, CCOO posà en relleu que les empreses han de tenir en compte que un excés de càrrega de feina és perjudicial per a la salut dels treballadors i treballadores. Per altra banda, el salari que perceben no basta per assumir el cost de la vida a les Illes, i UGT lamentava que amb la bona marxa de l'economia no n'hi ha prou perquè les famílies "visquin desfogades". Dit sia de passada que la portaveu ugetista insisteix a dir que "la temporada turística es prolongui el màxim possible" (sic). Sorprèn que a hores d'ara UGT aposti per més i més turisme, és a dir per més i més pressió humana.

Ara bé, del que realment volia reflexionar és sobre una dada en la que sembla no reparar ningú i que em sembla socialment molt rellevant. Vegem: Setembre acabà amb un total de persones inscrites en el registre d'atur de 30.154. D'aquest total, 16.803 eren majors de 45 anys. És a dir, el 55,7% -gairebé sis de cada deu- eren persones majors. En el moment d'escriure aquestes ratlles no tinc la dada de quantes d'aquestes persones són majors de 55 anys. No obstant això, no és gens arriscat afirmar que, molt probablement, en el mercat laboral illenc hi ha símptomes d'edatisme.

L'edatisme (o vellisme) és la discriminació vers una persona per la seva edat a través d'estereotips socials i prejudicis. El terme edatisme (ageism, en anglès) es va començar a emprar l'any 1969 pel metge, gerontòleg, psiquiatre, autor nord-americà, i primer director de l'Institut Nacional d'Envelliment dels EUA, Robert N. Butler. Des de llavors es fa servir per referir-se a la discriminació contra les persones grans. Està àmpliament demostrada l'existència de processos i polítiques institucionals i empresarials que, directament o indirectament, discriminen laboralment a aquest col·lectiu. La qüestió està en esbrinar l'abast que té a l'àmbit laboral a les Illes Balears.

PS. Disculpin les meves curolles de pur meliquisme privilegiat. Avui hauria d'haver mirat cap a Palestina. No sabria què dir de nou. Passo d'anàlisis geoestratègiques. D'ençà que Eduardo Galeano va escriure "Si yo fuera Palestino", res a afegir:

 “Desde 1948, los palestinos viven condenados a humillación perpetua. No pueden ni respirar sin permiso. Han perdido su patria, sus tierras, su agua, su libertad, su todo.

Ya poca Palestina queda.

Paso a paso, Israel la está borrando del mapa.

Los colonos invaden, y tras ellos los soldados van corrigiendo la frontera.

Las balas sacralizan el despojo, en legítima defensa.

No hay guerra agresiva que no diga ser guerra defensiva.

Hitler invadió Polonia para evitar que Polonia invadiera Alemania.

Bush invadió Irak para evitar que Irak invadiera el mundo.

En cada una de sus guerras defensivas, Israel se ha tragado otro pedazo de Palestina, y los almuerzos siguen”.