Publicat originalment a dBalears
(14-06-2026)
La plataforma Menys Turisme, Més Vida torna a encertar
en convocar una nova manifestació que tindrà lloc el pròxim 26 de juliol a les
19 h a la plaça d’Espanya de Palma. Encerta en persistir en el cicle de
mobilitzacions encetat el 2023 amb la manifestació de cloenda de la
Contracimera Social del Turisme d’aquell any. I torna a encertar, sobretot, en
convocar-la sota l’eslògan de “Mallorca al límit”. Certament, com bé diu el manifest de la convocatòria, “... Mallorca està al
Límit. Al límit ecològic, territorial i social, al límit de pressió humana i al
límit de la capacitat de resistència de la seva població”.
El problema al qual ens enfrontem no és, com diuen les
elits i els i les aspirants a ser-ho, només una saturació turística mal
gestionada. És el model sistèmic de turistificació. Altrament dit, el règim de
tot, absolutament tot, turisme: La turistització de les ments, de la cultura,
dels horitzons vitals... tot al servei del capital. Un capital que globalitza
la turistificació i el turisme més depredador de recursos naturals i de béns
comuns, i que més contribueix a
accelerar la crisi climàtica, és a dir, el turisme de luxe. Tanta sort que
també es generalitza la resistència i la protesta. Ara mateix l’exemple més
pròxim és l’anomenada “revolució dels flamencs”, la gran i persistent
mobilització contra els megaprojectes turístics de luxe de la família Trump a
Albània.
Tornant al cas mallorquí, ve a tomb recordar que, a
l'assaig "Sobre el Concepte d'Història", Walter Benjamin ens parla
d'un huracà que hem anomenat “progrés”. Ho fa parlant-nos d’un quadre de Paul
Klee que es titula Angelus Novus, on es representa un huracà que empeny l’Àngel
de la Història que, al seu tomb, representa un capitalisme desbocat, que no pot
aturar-se, que, fort i no et moguis, intenta imposar com a única forma de vida
la del capitalisme caníbal. Canibalisme d’identitats, de drets dels residents,
de recursos naturals, de condicions dignes en el món de treball, del dret a
l’habitatge, dels horitzons de més igualtat i cohesió social... En aquestes
estem. La del pròxim 26 de juliol és una mobilització contra aquest no futur.
Mallorca és ja una gran fàbrica de producció de
turistes, a la que volen intensificar la seva capacitat de producció. Ho ha
deixat clar el president de la Federación Empresarial Hotelera de Mallorca en declarar que “lo importante no
es si llegamos a los 20 millones de turistas anuales [el 2025 arribarem a una mica més de
19 milions], sino cómo se distribuyen y qué valor aportan”. Gràcies per la sinceritat!
Sembla increïble que a hores d'ara la nostrada
diligencia empresarial continuï amb el seu negacionisme envers els límits
biofísics del Planeta i de Mallorca. En aquest sentit, s’escau citar un
interessant article en el número de juny de la revista Alternativas Económicas
on Andreu Missé -no precisament un ecologista radical- escriu: “El sistema capitalista esgota
perillosament els recursos del planeta i és incapaç de reduir la pobresa. Ara
la necessitat d'un model de creixement econòmic distint ve avalada no sols per
la ciència, sinó que és imposada per la guerra”, i, alhora, ens recorda que
“l'informe de Nacions Unides del maig passat constata, una vegada més, que el
producte interior brut (PIB) ja no serveix per a mesurar el progrés de les
societats”. Però per a les elits de la turistificació tot plegat són contes
d’ombres xineses.
Ara bé, la realitat és que ni Mallorca ni el Planeta
ja no donen per gaire més. El model de tot turisme és absolutament dependent a
l’energia fòssil de l’aviació. La desestacionalització no fa altra cosa que
ajudar a tancar la cada cop més petita finestra d’oportunitat per a evitar el
desastre climàtic.
La manifestació del pròxim 26 de juliol ha de ser una
esmena la totalitat, un clam a favor d’un paradigma alternatiu amb un patró
just de decreixement turístic. Com ens va deixar dit Marià Villangómez: ''Voler
l’impossible ens cal, i no que mori el desig''.
