A més de turistes, menjarem negocis immobiliaris

 

Publicat originalment a dBalears (01-11-2026)

Les mobilitzacions pageses i ramaderes de febrer de 2024 van ser l’expressió d’un conjunt força plural de malestars i d'emprenyamentes de gran importància. Llavors vaig escriure -perdonin l'autocita- que era "urgent articular polítiques aplicables que emfatitzin de debò l'essencialitat dels qui ens alimenten, i impulsar transicions per a sostenir la vida. En cas contrari, només les elits s'alimentaran com cal, i, les classes subalternes, com es diu en una fantàstica fotografia -d'autoria per mi desconeguda- que aquests dies ha circulat força per les xarxes socials, «menjarem turistes»". A més d'icònic, això de "menjarem turistes" va esser oportuníssim. Dues paraules per fer, en pla d'advertència i denúncia, la síntesi de la lluita dels homes i dones del camp (no dels grans interessos de l'agroindústria, ni de la gran indústria ramadera) amb la lluita contra la massificació turística, o, més ben dit, contra el règim de turistificació que patim.

Ara bé, aquesta lúcida consigna cal, a parer meu, completar-la amb una altra, potser, manco lúcida, però igual de real i combativa: "menjarem negocis immobiliaris".

Per què?

Idò, perquè el dimarts, 27 d'octubre, l'INE va publicar l'Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al tercer trimestre de 2026. Allò que la majoria dels mitjans de comunicació, comentaristes, portaveus governamentals, etc. van posar en relleu va ser que a les Illes Balears, en el trimestre de més activitat econòmica, el total de persones ocupades va enfilar-se a 708.700, un 5,3% més respecte al mateix període de 2025. Per una altra banda, el nombre de persones assalariades arribà a la xifra de 610.600, la qual cosa representa un creixement del 6,6% interanual. Les valoracions van ser, of course, que la cosa anava bé. És a dir, creixement demogràfic, accentuació de la turistificació es valora positivament (sic).

Ara bé, d'entre la multitud d'altres dades de l'EPA que informen de precarietats laborals, autònoms proletaritzats, bretxes de gènere, salaris que no arriben a fi de mes ni possibiliten fer efectiu el dret a un habitatge digne, n'hi ha una que ens informa que durant l'estiu d'enguany a les Illes Balears hi ha hagut només 5.300 persones ocupades relacionades amb l'agricultura i la pesca, i 5.700 en activitats immobiliàries.

Ras i curt: un model econòmic que ocupa més gent en l'especulació immobiliària (d'això va molt majoritàriament el negoci immobiliari a casa nostra) que en les branques d'activitat que -encara que sigui en una part minoritària, car la nostra capacitat de sobirania alimentària és molt petita- ens alimenten, és un model en decadència. Un model de creixement en què cal canviar-ho gairebé tot si no volem que, més prest que tard, col·lapsi. Ara ja hi transitam decididament cap al col·lapse, hauríem de començar sense dilació a transitar cap a la solució ecosocial.

Ara que venen eleccions: laïcitat!

Publicat originalment a dBalears (25-10-2026)

El mític i estimat grup eivissenc UC, a la cançó de l'any 1976 intitulada "Des que no hi ha eleccions", cantava: "Des que no hi ha eleccions, / sa gent pareix que va trista, / que no es fan reunions / ni es veu cap propagandista". Idò ara que n’hi haurà eleccions, deixau-me fer de propagandista d'una proposta electoral que de segur no protagonitzarà gaires debats ni en la precampanya ni en la campanya de les eleccions espanyoles del pròxim 29 de novembre. És la proposta que fan els companys i companyes de l'associació Europa Laica. És la següent:

1. Denunciar i derogar els Acords de 1976 i 1979 amb la Santa Seu, i els de 1992 amb les confessions minoritàries, i que les confessions es regeixin pel dret comú, i se suprimeixi la figura del "notori arrelament". 2. Suprimir l'assignació tributària de l'IRPF i els privilegis fiscals de l'Església catòlica, en particular l'exempció de l'IBI, i fiscalitzar en seu parlamentària tot el finançament públic a les confessions, amb publicació anual consolidada. 3. Impulsar una Llei orgànica de Llibertat de Consciència que substitueixi la Llei de Llibertat Religiosa de 1980, i un Reglament de Laïcisme que faci efectiva l'aconfessionalitat de l'Estat en actes, símbols, cessió de sòl públic, i declaracions d'interès públic d'esdeveniments confessionals. 4. Garantir una escola i universitat públiques i laiques, i que cap menor sigui inscrit formalment a una confessió ni sotmès a confessió auricular [de pecats greus] o direcció espiritual abans de complir divuit anys. 5. Assegurar una sanitat i assistència social prioritàriament públiques, i suprimir les capellanies sostingudes amb fons públics. 7. Revertir els béns immatriculats per l'Església catòlica, amb publicació íntegra del llistat d'aquests béns des de 1946. 8. Reconeixement i reparació integral de les víctimes d'abusos sexuals a càrrec de les institucions religioses responsables i no dels pressupostos públics, revisió dels terminis de prescripció, auditoria dels centres sostinguts amb fons públics, i reforç dels canals de denúncia i protecció. 9. Modificar els articles 16 (Llibertat de pensament i culte) i 27 (Dret a l'educació i llibertat d'ensenyament) de la Constitució espanyola i impulsar una Carta Europea pel Laïcisme i la Llibertat de Consciència.

A més a més, Europa Laica recorda que la legislatura ha acabat sense haver tramitat la legislació de reparació i depuració de responsabilitats pel robatori de bebès (no s'oblidi que això és un crim de lesa humanitat), i que s'han deixat sense efecte les reformes en curs, com ara la derogació del delicte de blasfèmia.

Del que es tracta és que les institucions no prenguin partit per cap creença. I la qüestió és qui, ara que venen eleccions, s'atrevirà a posar-li el picarol al moix?

I si és reduint la pobresa que es millora l'economia?

Publicat originalment a dBalears (18-10-2026)

El Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa es commemora cada 17 d'octubre a tot el món. És una d'aquestes dates que forma part del calendari anual de dies que, per iniciativa de l'ONU, van carregades de bones intencions. Concretament, va ser el desembre de 1992 que, mitjançant la Resolució 47/196, l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar oficialment aquest dia per a promoure, ni més ni menys, la consciència sobre la necessitat d'erradicar la pobresa i la indigència d'arreu del món. En la dita resolució s'insta a visibilitzar els efectes de la pobresa extrema i recordar que la pobresa és una violació dels drets humans, i, alhora, s'insta a impulsar compromisos i polítiques per part dels governs i la societat civil per a fer costat a les famílies i persones vulnerables. No obstant això, el 17 d'octubre té un precedent històric anterior que és interessant de recordar: Aquest dia de 1987 més de 100.000 persones es van reunir a la plaça del Trocadero de París, convocades pel Pare Joseph Wresinski (fundador del Moviment Internacional ATD Quart Món), per a retre homenatge a les víctimes de la pobresa extrema, la fam, i la violència.

A casa nostra uns dels actes ja tradicionals del Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa és la presentació, per part de Xarxa per a la Inclusió Social-EAPN-Illes Balears, de l'Informe sobre l'estat de la pobresa a les Illes Balears. Un informe que enguany no ha faltat.

Abans d'anotar les informacions que consider més rellevants del esmentat informe, em permetran uns comentaris sobre les fonts estadístiques emprades i les seves febleses. Les dades provenen de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV), que elabora anualment l'INE, i que té importants dèficits de precisió. Anotem-ne quatre d'aquests dèficits: Retard, car les dades corresponen a l'any anterior, per tant, l'ECV d'enguany ens presenta una fotografia de 2025. Poca representació, donat que el disseny mostral assigna a les illes Balears aproximadament entre 1.500 i 2.000 habitatges seleccionats com a mostra teòrica anual, però en la pràctica l'enquesta és contestada només per aproximadament unes 800 persones. Exclusió de realitats, doncs les entrevistes se circumscriuen a persones que viuen en un habitatge "normalitzat", és a dir, no s'enquesta a les persones sense sostre o que malviuen a una habitació, una caravana, un assentament, un cotxe, etc. El Llindar de la pobresa és l'estatal (llar unipersonal: 12.220,4€/any, aproximadament 1.018€ al mes, i per la pobresa extrema per a una persona sola, equival a uns 8.146 € a l'any, és a dir, aproximadament 678€ al mes). Òbviament, són quantitats extraordinàriament desacoblades de la realitat dels preus de les Illes Balears. Val a dir que, amb voluntat política, aquestes febleses de l'ECV tenen fàcil solució amb un acord del Govern de les Illes Balears amb l'INE per ampliar la mostra estadística, o, encara millor, fent una enquesta sobre l'estat de la pobresa pròpia de les Illes Balears que, entre altres coses, ens proporcionés dades insulars de pobresa. Sembla que, políticament, com menys se sàpiga de la situació de la pobresa i de les desigualtats a casa nostra millor! Ara bé, és mal de fer solucionar un problema social si no tenim bones dades per fer un bon diagnòstic.

A parer meu (tot i que recoman la lectura completa de l'informe), les dades i informacions més rellevants de l'informe que coment són els següents: a) Un mínim de 190.000 persones pateixen situacions de pobresa i exclusió social. b) Gairebé un de cada quatre menors de divuit anys està en risc de pobresa i o exclusió social. c) Un 6,9% de la població de les Illes Balears es troba en situació de pobresa extrema, altrament dit, més de 86.000 persones viuen en llars amb ingressos inferiors de 357 € mensuals en el cas d'una família de dos adults i dos menors o menys de 680€ si viu sola. d) El 29,5% de la població no té capacitat per afrontar despeses imprevistes. e) El 20% de la població amb millors ingressos de les Balears rep una renda 4,6 vegades superior a la del 20% més pobre i el 10% més ric rep 8,5 vegades el que ingressa el 10% més pobre. f) El 37,5% de les pensions que es perceben a les Illes Balears són d'una quantia inferior al llindar de la pobresa, i, d'aquestes, gairebé la meitat són pensions de pobresa extrema. g) L'accés a l'habitatge és un dels principals problemes de les Illes Balears, i s'ha convertit en un factor fonamental per explicar processos d'exclusió i empobriment.

Conclusions de tot plegat n'hi ha moltes. I, tanmateix, crec sincerament que la principal és que no funciona un dels dogmes més preats pel neoliberalisme, el que proclama que la millora de l'economia redueix la pobresa. Potser és a la inversa, és a dir, tal vegada és reduint la pobresa que es millora l'economia.