Benestar sí, guerra no

Publicat originalment a dBalears (21-06-2026)

La no explicada presència del secretari de defensa dels EUA, Pete Hegseth, i del secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, a la reunió de ministres de Defensa a Brussel·les el dijous, 18 de juny, demostra, a parer meu, la submissió de la UE en matèria armamentista i guerrera a allò que ordenin els poders estatunidencs. És una submissió perillosíssima. No debades, Hegseth va aprofitar la inauguració de l'esmentada reunió per esbroncar als europeus que no aporten el 5% del PIB a l'OTAN, i va criticar, sense embuts, les preocupacions i despeses europees en matèria de canvi climàtic o igualtat de gènere (sic). Tanmateix, el retret més fort de l'home de Trump en els assumptes de la guerra va ser contra les despeses  en l'estat del benestar europeu d'ençà del final de la Segona Guerra Mundial i la minsa despesa militar feta des de llavors. Poca broma!

L'obsessió dels EUA i, òbviament de l'OTAN, per retallar despeses socials i transferir-les a lo militar no és nova. Recordeu les declaracions de Mark Rutte de desembre de 2024 en les quals afirmava: "Els ciutadans dels estats membres de l'OTAN han d'acceptar fer sacrificis, com ara retallades en les seves pensions, sanitat i sistemes de seguretat social, per a augmentar la despesa en Defensa". La concreció de la submissió de la UE als EUA és el pla anomenat ReArm Europe que, anunciat el març de 2025, preveu mobilitzar 800.000 milions d'euros per a armament, uns recursos que es desvien de l'educació, la sanitat, la protecció social, i l'acció climàtica.

Per oposar-se a aquest despropòsit -a aquesta, en paraules de l'Arcadi Oliveres, "malaltia que no para de créixer i que es diu guerra"- més de 800 organitzacions de la societat civil, sindicats i moviments socials, agrupats a la plataforma Stop ReArm Europe, es van manifestar diumenge passat, 14 de juny,  a Brussel·les i a altres ciutats del continent europeu. La mobilització va tenir lloc només uns dies abans que els líders de la UE es reunissin els dies 18 i 19 de juny en un Consell Europeu. Aquest Consell  és l’inici de negociació  del pròxim pressupost septennal de la UE -el que s'anomena Marc Financer Plurianual (MFP) 2028-2034-. Segons advertiren els i les convocants d'aquestes manifestacions s'està redissenyant per canalitzar desenes de milers de milions d'euros cap a la indústria armamentística. Val a dir que l'antimilitarisme europeu denuncià també, i amb més força que mai, la creixent influència del lobby armamentístic, i per això cal la mobilització social.

Les organitzacions que es manifestaren,  subratllaren que el 14 de juny no era, ni prop fer-hi, un punt final. Ans al contrari, aprofitaran la trobada per planificar els pròxims passos d'una campanya a escala continental que impulsi accions locals sota la reivindicació de: els diners públics s'han de destinar al benestar, no a la guerra.

El moviment pacifista mallorquí faria bé de fer-se seu el lema "Benestar sí, guerra no", i participar activament en aquest cicle de mobilitzacions. Som-hi.

En el cinquanta aniversari de la Marxa de la Llibertat, que va tenir un gran significant arreu dels Països Catalans -jo consider que el continua tenint-, permeteu-me que manllevi i adapti el seu històric lema: "Poble mallorquí, posa't a caminar".

 

D'assentaments, caravanistes, i persones pobres de Palma

 

Publicat originalment a Diario de Mallorca (23-06-2026)

Una de les grans preguntes d'època de les societats en general, i de les ciutats en particular, no és com continuar creixent. En el cas de Palma no és com continuem impulsant cap a l'infinit la maquinària de la turistificació. La pregunta veritablement transcendent és com el repartiment de la riquesa -o més aviat, l'absència o esquifidesa d'aquesta distribució- condiciona el desenvolupament econòmic i la cohesió social. Derivada de la primera, hi ha una segona pregunta que ens interroga sobre si societats amb sectors significatius de la ciutadania exclosos, o que participen injustament, en el repartiment de la riquesa generada, són societats radicalment -d'arrel- democràtiques. Altrament dit, són veritablement lliures les persones marginades de la disbauxa de la present dinàmica creixentista ad infinitum?

Ara mateix hi ha dues fonts principals de marginació del repartiment de la renda generada. Una primera és la pèrdua de la capacitat d'integració, més o menys assegurada, del treball remunerat. La realitat és inqüestionable: hi ha massa carreres laborals que continuen sent fragmentades, insegures, i amb nous elements de precarietat. La segona font de marginació són els preus, sobretot, de l'habitatge (de lloguer i en propietat). Els preus són un autèntic aspirador de les rendes del treball, fins a l’extrem que anul·len, accelerant i agreujant el risc de pobresa, qualsevol projecte d’ habitatge en condicions d'una mínima dignitat. I, òbviament, sense sostre no hi ha integració social.

Què fa l'Ajuntament de Palma per a afrontar la crisi social més greu dels nostres dies? Idò, res disruptiu, o, mentre manté la seva guerra contra els caravanistes, anunciar que "Cort vol desmantellar un a un tots els assentaments de Palma després del desallotjament de l'antiga presó" (Diario de Mallorca de 16/06/2024). Al missatge no hi ha cabuda per a la contemplació, tot i que sigui retòrica, de la cerca d’una solució d'habitatge per a les persones que malviuen en assentaments i caravanes a Ciutat. El Govern Municipal aplica sense complexos una gestió ultra neoliberal de la gestió de la pobresa i la marginalitat, és a dir, sense cap consideració per a conceptes com ara cohesió social, empatia amb els més febles, etc. Ans al contrari, anuncien subliminarment l'aplicació d'una política de demonització de les persones pobres de Palma. Val a dir que no han inventat absolutament res. Fa temps que les persones expertes adverteixen d’aquesta deriva autoritària envers les persones pobres. Posem pel cas al politòleg i sociòleg Albert Sales i Campos que, en un llibret de 2014 titulat "El delicte de ser pobre", ja ens advertia que "la gestió neoliberal de la pobresa busca rèdits immediats en forma de vots, poder o diners, sense considerar les conseqüències de les fractures socials que la marginació i la repressió acaben causant".

Les polítiques de demonització de les persones pobres i, conseqüentment , que consideren directament o implícitament que ser pobre és un delicte, i, per tant, mereixen ser expulsades d'on malviuen, agreugen -i molt!- les dinàmiques incentivadores de les desigualtats, unes desigualtats que, recordem-ho, no són només injustes sinó que també són econòmicament, políticament, i, òbviament, socialment, ineficients. Per això fora bo que el Batle de Palma i el seu equip de govern recordessin que el Premi Nobel de la Pau en 2006, Muhammad Yunus, en l'opuscle intitulat "És possible posar fi a la pobresa?", ens adverteix que "la pobresa no la creen els pobres; la pobresa la crea el sistema. I el sistema que ha creat la pobresa no pot eliminar-la perquè continua reproduint-la". En conseqüència, és millor qualsevol política d'inclusió i no d'expulsió del dret a un habitatge digne, per això és necessari un canvi municipal sistèmic de les polítiques d'habitatge i de gestió de la pobresa i marginació. No ho faran, són com són!

“Mallorca al límit”

Publicat originalment a dBalears (14-06-2026)

La plataforma Menys Turisme, Més Vida torna a encertar en convocar una nova manifestació que tindrà lloc el pròxim 26 de juliol a les 19 h a la plaça d’Espanya de Palma. Encerta en persistir en el cicle de mobilitzacions encetat el 2023 amb la manifestació de cloenda de la Contracimera Social del Turisme d’aquell any. I torna a encertar, sobretot, en convocar-la sota l’eslògan de “Mallorca al límit”. Certament, com bé diu el manifest de la convocatòria, “... Mallorca està al Límit. Al límit ecològic, territorial i social, al límit de pressió humana i al límit de la capacitat de resistència de la seva població”.

El problema al qual ens enfrontem no és, com diuen les elits i els i les aspirants a ser-ho, només una saturació turística mal gestionada. És el model sistèmic de turistificació. Altrament dit, el règim de tot, absolutament tot, turisme: La turistització de les ments, de la cultura, dels horitzons vitals... tot al servei del capital. Un capital que globalitza la turistificació i el turisme més depredador de recursos naturals i de béns comuns, i que més contribueix  a accelerar la crisi climàtica, és a dir, el turisme de luxe. Tanta sort que també es generalitza la resistència i la protesta. Ara mateix l’exemple més pròxim és l’anomenada “revolució dels flamencs”, la gran i persistent mobilització contra els megaprojectes turístics de luxe de la família Trump a Albània.

Tornant al cas mallorquí, ve a tomb recordar que, a l'assaig "Sobre el Concepte d'Història", Walter Benjamin ens parla d'un huracà que hem anomenat “progrés”. Ho fa parlant-nos d’un quadre de Paul Klee que es titula Angelus Novus, on es representa un huracà que empeny l’Àngel de la Història que, al seu tomb, representa un capitalisme desbocat, que no pot aturar-se, que, fort i no et moguis, intenta imposar com a única forma de vida la del capitalisme caníbal. Canibalisme d’identitats, de drets dels residents, de recursos naturals, de condicions dignes en el món de treball, del dret a l’habitatge, dels horitzons de més igualtat i cohesió social... En aquestes estem. La del pròxim 26 de juliol és una mobilització contra aquest no futur.

Mallorca és ja una gran fàbrica de producció de turistes, a la que volen intensificar la seva capacitat de producció. Ho ha deixat clar el president de la Federación Empresarial Hotelera de Mallorca en declarar que “lo importante no es si llegamos a los 20 millones de turistas anuales [el 2025 arribarem a una mica més de 19 milions], sino cómo se distribuyen y qué valor aportan”. Gràcies per la sinceritat!

Sembla increïble que a hores d'ara la nostrada diligencia empresarial continuï amb el seu negacionisme envers els límits biofísics del Planeta i de Mallorca. En aquest sentit, s’escau citar un interessant article en el número de juny de la revista Alternativas Económicas on Andreu Missé -no precisament un ecologista radical-  escriu: “El sistema capitalista esgota perillosament els recursos del planeta i és incapaç de reduir la pobresa. Ara la necessitat d'un model de creixement econòmic distint ve avalada no sols per la ciència, sinó que és imposada per la guerra”, i, alhora, ens recorda que “l'informe de Nacions Unides del maig passat constata, una vegada més, que el producte interior brut (PIB) ja no serveix per a mesurar el progrés de les societats”. Però per a les elits de la turistificació tot plegat són contes d’ombres xineses.

Ara bé, la realitat és que ni Mallorca ni el Planeta ja no donen per gaire més. El model de tot turisme és absolutament dependent a l’energia fòssil de l’aviació. La desestacionalització no fa altra cosa que ajudar a tancar la cada cop més petita finestra d’oportunitat per a evitar el desastre climàtic.

La manifestació del pròxim 26 de juliol ha de ser una esmena la totalitat, un clam a favor d’un paradigma alternatiu amb un patró just de decreixement turístic. Com ens va deixar dit Marià Villangómez: ''Voler l’impossible ens cal, i no que mori el desig''.