divendres, 20 de maig de 2022

Només la cultura fa ciutadans lliures?

Publicat originalment a dBalears (15-05-2022)

Emili Darder encertava en afirmar que "només la cultura fa ciutadans lliures". Ara bé, potser ara el darrer batle republicà de Palma faria una mica més llarga la frase, i diria que només amb cultura i garantia d'existència material, hi ha ciutadans i ciutadanes lliures.

El cas és que en l'actual fase capitalista del neoliberalisme, la ciutadania cada pic ho és manco lliure. L'existència material està estructuralment condicionada (excepte per a les persones riques -posem pel cas a 74 de les 100 persones més riques d'Espanya que, segons la revista Forbes, ho són per haver heretat) a la maledicció bíblica d' "et guanyaràs el pa amb la suor del teu front", i, en molts casos, no plenament garantida (precarietat laboral, pobresa laboral i de pensions, subsidis de pobresa per a pobres, pobresa heretada, etc.).

De retruc, hi ha una qüestió cabdal que, a dret cient, no s'analitza: Sense creadors amb la seva existència material garantida, ho és lliure la cultura? o, quanta emprenedoria artística i cultural es perd la humanitat?

Cal, doncs, reivindicar la llibertat incondicional. Això és el que fa David Casassas, al seu llibre "Llibertat incondicional: La Renda Bàsica en la revolució democràtica" que l'editorial "Tigre de paper" fa poc ha publicat en català. Com escassegen força els llibres en català sobre la Renda Bàsica, convindria que aquest fos "un èxit editorial". És un llibre del qual  Guy Standing en fa la següent presentació a la contraportada: "Una defensa ètica de la renda bàsica edificada sobre el valor de la llibertat republicana: una proposta important en una era de capitalisme rendista que permet a les elits plutocràtiques embutxacar-se cada vegada més riquesa".

Veritablement, la defensa de la llibertat incondicional de David Casassas és radical. Per exemple, no s'està d'afirmar a les primeres pàgines del llibre que "la llibertat no es pot pensar des de la justícia (re)distributiva. La llibertat és un fi en si mateix que no pot dependre d'atzars socials que puguin invitar a formes d'assistència ex post. Distribuir recursos ex ante, això és predistributivament, constitueix l'estratègia central del constitucionalisme republicà democràtic. La llibertat no és una cosa que s'hagi de perdre per, posteriorment, poder pidolar recursos per sobreviure al naufragi, i, en el millor dels casos, recuperar-la parcialment. La llibertat no ha d'estar en joc. La llibertat, senzillament, no pot naufragar".

La imprescindible lectura d'aquest llibre coincideix amb el cada vegada major interès de sectors del món de la cultura per la proposta de Renda Bàsica: Vet aquí alguns exemples d'aquest interès: 1. El manifest Art for UBI que defensa la Renda Bàsica Universal per a cuidar el món de l'art i la cultura, però també com una mesura necessària, per a tots, de redistribució de la riquesa al marge del treball assalariat. 2. Un altre manifest que planteja sense embuts que una Renda Bàsica Universal i Incondicional seria la millor política cultural possible. 3. L'interessantíssim i pioner pla pilot engegat pel govern l'irlandès per a fer costat als artistes i treballadors de les arts creatives: El pla pilot de Renda Bàsica per a les Arts, que examinarà, durant un període de tres anys, l'impacte d'una RB (pagaments de 325 € per setmana) en dos mil artistes i treballadors i treballadores de les arts creatives.

Un llibre en català sobre la Renda Bàsica, i interès amb escreix de la cultura per la proposta. Dues bones notícies. No tot és  foscor, hi ha esperança! 

 

dijous, 12 de maig de 2022

14 de maig: Consulta monarquia o república

Publicat originalment a dBalears (08-05-2022)

Ras i curt: "En les societats democràtiques els pobles decideixen sobre totes les qüestions que els concerneixen, entre elles sobre una de les importants, la forma d'Estat. La majoria de la població actual no va tenir oportunitat de votar la Constitució de 1978; però qui sí que va poder fer-ho, no va tenir opció de triar sobre la forma d'Estat, ja que va ser furtat del debat en l'anomenada Transició democràtica. Ni en aquell moment ni posteriorment hem pogut decidir". Així comença la crida a la consulta popular sobre monarquia o república del 14 de maig de 2022.

Dissabte vinent podrem votar en aquesta consulta que ha organitzat, arreu de l'Estat espanyol, una molt plural plataforma ciutadana. A Palma (i a altres ciutats i pobles de les Illes Balears) hi hauran, of course, taules de votació, la ubicació de les quals podeu consultar a aquesta web. Val a dir que no serà la primera d'aquestes consultes. Cal recordar que en 2019 ja se'n va organitzar una d'aquestes consultes populars amb un notable èxit de participació.

Un de tants problemes i radicals dèficits democràtics del "Règim del 78" és la permanència del poder ademocràtic de les elits –exemplificat per la monarquia borbònica-, imposat aleshores per aquella transacció –mal anomenada transició- fruit de la situació descrita a la celebèrrima frase de Manuel Vázquez Montalbán: "Quan Franco desapareix, a Espanya no es va poder establir una correlació de forces, sinó una correlació de febleses". D'aquí plora la criatura: Immunitat (veritablement, seria millor xerrar d'immundícia) reial per a qualsevol delicte, fer passar bou per bèstia grossa sobre l'exemplaritat de l'actual titular de la corona, o el "viva el rei" i l' "a por ellos" a qualsevol preu. Què és, sinó, tot aquest xivarri del "Catalan Gate", i de la privatització de l'espionatge de l'Estat espanyol. Cal, per si de cas, recordar que el programari Pegasus és un producte de l'empresa israeliana NSP Grup que és qui espia, i, després, "informa" al client.

És difícil de saber del cert el suport ciutadà a casa nostra a l'opció monàrquica i a l'opció republicana. Malauradament, els organismes públics demoscòpics espanyols, ni per descomptat la inexistent demoscòpia publica autonòmica, no en volen saber res de l'opinió ciutadana sobre aquest assumpte de radicalitat democràtica. La monarquia no es toca, no es qüestiona, és perfecta, i, per tant, no cal copsar l'opinió de la ciutadania. En aquest sentit, ens tracten com a súbdits.

Ara bé, el cert i segur és que quan la societat civil s'organitza i pregunta, l'opció monàrquica perd. En aquest sentit, la consulta del 14 de maig de 2022 és quelcom més que una acció memorialista, simbòlica o testimonial. És una acció política. De política democràtica de la bona!


divendres, 6 de maig de 2022

Estabilitat laboral liquida


 Publica originalment a Diario de Mallorca (06-05-2022)t

Hom diria que un dels majors èxits de la modernitat neoliberal com a pensament hegemònic -gairebé únic!-, ha sigut la normalització del que Ulrich Beck anomenà "societat del risc" i de la teoria de Zygmunt Bauman entorn del concepte, encunyat pel filòsof polonès, de "societat líquida".

Com és sabut, el sociòleg alemany no se centrava en els riscos físics, tot i que, si ara analitzés la crisi climàtica, ben segur els incorporaria. La seva recerca se centrà en els riscos socials inoculats a les societats per garantir el triomf del neoliberalisme. Beck, en una de les seves obres cabdals (Un nou món feliç: La precarietat del treball en l'era de la globalització) escriu: "El capitalisme socialment esmorteït és, més aviat, un cas d'Il·lustració aplicada. Es recolza en la convicció que només els qui tenen un habitatge i un lloc de treball segur, i, per tant, un futur material garantit, són (o poden esdevenir en) ciutadans capaços d'apropiar-se de la democràcia i de tornar-la viva".

Al seu torn, Bauman feia menció fonamentalment a la liquiditat de les vides de les persones no pertanyents a les elits. En "Estat de crisi" ens recordava que "una conseqüència immediata de la precarietat i de la frugalitat inherent a les posicions socials que l'anomenat «mercat laboral» ofereix en l'actualitat és l'àmpliament assenyalat canvi profund en l'actitud davant el concepte de «treball», i en concret, davant la idea d'una ocupació estable, que sigui prou fiable per a poder determinar la posició social a mitjà termini i les perspectives de vida de qui ho exerceix".

Tanta disquisició sociològica-filosòfica, i tanta cita de, per a mi, dos dels referents per entendre on hem arribat, ve a tomb de la necessària matisació d'algunes anàlisis de les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre d'enguany referides a les Illes Balears que es va publicar la setmana passada. Vegem:

Sens dubte, les dades quantitatives –especialment si es miren amb ulleres d'economia neoclàssica– són positives. Ho és que l'EPA estimi que el total de persones ocupades a les Balears sigui de 532.200. Això representa un increment interanual de 30.200 persones ocupades (+6,0%). Pel que fa a l'estimació de població aturada en la xifra de 117.100 persones (+0,22% que el mateix trimestre de l'any anterior), tot i no ser una dada per a festejar, no és una mala dada en un context d'un "mercat laboral" que reté un fort biaix estacional. Ara bé, són dues dades que, observades amb unes altres ulleres, incorporarien molts "emperons". A tall d'exemple: Quin percentatge d'aquestes ocupacions no generen pobresa laboral? Quantes tenen poc a veure amb indicadors de desenvolupament humà?...

Tanmateix, la gran matisació és sobre la següent afirmació de la nota governamental: "... s'ha observat una millora de la qualitat en l'ocupació en aquest primer trimestre de l'any. Així, tot coincidint amb l'aprovació de la nova reforma laboral, l'ocupació amb contractació indefinida ha estat de 328.300 persones, el que suposa 20.500 ocupats indefinits més que en el primer trimestre de 2019. També baixa l'ocupació temporal, ja que s'han registrat 99.300 persones ocupades en aquesta modalitat, el que suposa una caiguda de 12.900 ocupacions temporals". Davant tant cofoisme malda anotar una dada i un exemple de cas verídic:

La dada és que, segons l'EPA, seguim en el mateix elevat percentatge (més del 30%) dels darrers anys de persones assalariades amb una antiguitat contractual inferior a un any. Aquest és, a parer meu, l'indicador sobre el qual cal posar el focus per analitzar els efectes de la reforma laboral de 2021 en matèria d'estabilitat laboral. El cas verídic és el d'en Joan al què, uns dies abans d'acabar març, una petita empresa el va seleccionar per a una ocupació que s'ajustava plenament a la legalitat d'un contracte d'obra i servei. Val a dir que els aspectes sobre contractació de la nova reforma laboral entraven en vigor l'1 abril, per tant, durant el primer trimestre de 2022 era legal fer contractes de, posem pel cas, obra o servei i eventual per a circumstàncies de la producció seguint la normativa laboral imposada l'any 2012, de màxima permissivitat per a la contractació formalment temporal. A Joan li podien fer un d'aquests contractes. No obstant això, la gestoria de l'empresa va aconsellar que li fessin un contracte de fix discontinu. L'argument va ser el següent: Manquen pocs dies per a què aquest tipus de contracte per a obra o servei deixi de ser legal, i, en funció d'aquesta proximitat del canvi de normativa, hi ha algun risc que una eventual actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social consideri que hi ha frau i imposi una multa d'un cost per a l'empresa que serà substancialment molt superior al cost  de l’acomiadament d'en Joan si, en acabar els sis-set mesos del programa que justificava un contracte temporal per la durada del servei, es decideix acomiadar-lo o no se li fa la crida com a fix discontinu en repetir-se la més que probable  necessitat empresarial.

El cas d'en Joan és un exemple de com la contractació fixa (i fixa discontinua com a figura fulgurant de la liquiditat de la “nova estabilitat laboral”), en absència d'indemnitzacions dissuasives i salaris de tramitacions en casos d'acomiadaments improcedents, ha esdevingut en molts casos en una formalitat d'estabilitat laboral liquida. Una estabilitat laboral farcida d'inseguretats, incerteses, pobresa laboral ... En aquest sentit, a hores d'ara, resulta impropi definir "qualitat de l'ocupació" a una ocupació que no vagi íntimament associada al polièdric concepte de qualitat de vida. Entre altres coses perquè, malgrat que com bé diu Santiago Alba Rico "no hi ha cap manera mecànica de revertir la influència de l'extrema dreta", si les societats democràtiques no garantim uns estàndards decents de vida per a les àmplies majories socials, li ho posam en safata.