divendres, 9 d’abril de 2021

Renda Bàsica, innovació social, nou contracte social...


 Publicat originalment a dBalears (05-04-2021)

L'entesa d'ERC i la CUP no ha esdevingut encara en part de l'acord de govern independentista de Catalunya. I, tanmateix, paga la pena, malgrat que sigui amb un poc de retard, fer un comentari -tant del document acordat entre aquestes dues forces parlamentàries catalanes, com del discurs del candidat Pere Aragonès i Garcia en la primera secció del debat d'investidura- amb relació a la Renda Bàsica Universal (RB).

L'acord ERC-CUP es limita al compromís d'implementació d'un pla pilot d'aplicació d'una RB a determinades franges d'edat. Hi ha, això si, una certa concreció pel que fa a les fases del pla pilot esmentat: "Fase 1. Any 2021. Estudi de les millors opcions de polítiques de rendes socials per l'erradicació de la pobresa, incloent el disseny d'un pla pilot per implementar la RBU en alguna o algunes franges d'edat, i inici de les adaptacions necessàries per a dur-lo a terme (legislatives, si és necessari, i pressupostàries). Fase 2. Any 2022. Implementació de les millores i transformacions acordades en polítiques de rendes socials, i del pla pilot d'una renda bàsica universal per franges d'edat més vulnerables. c. Fase 3. Any 2023. Avaluació dels impactes i del funcionament i formulació de propostes per tal d'ampliar-la, si és el cas".

Però, hi manca una cosa fonamental: Què es vol investigar amb aquest pla pilot? Quines hipòtesis es volen corroborar o refutar? En qualsevol cas –si tot plegat es concreta amb un govern català presidit per Pere Aragonès-, ja estaria bé que la Generalitat de Catalunya formés part del grup d'institucions governamentals interessades a experimentar la RB com innovació social. Abans ho han fet, amb plans pilots molt diversos, entre d'altres, els governs de Finlàndia, Dauphin (Canada), Madhya Pradesh (Índia), Otjivero-Omitara (Namíbia), o deu dels barris de l'Eix Besós de Barcelona. Per a quan una voluntat innovadora similar en el Govern de les Illes Balears?

Convé, no obstant això, tenir en compte que els plans pilot de RB tenen moltíssimes limitacions, car són limitats en la durada, i limitats en el nombre de població que hi participa. Val a dir, emperò,  que els resultats dels executats fins ara corrobora la bondat de la RB com a instrument per a erradicar la pobresa, reduir desigualtats, aconseguir de debò una certa igualtat d'oportunitats, millorar substancialment la salut física i mental, i, en definitiva, aconseguir que la gent sigui lliure en tenir el dret a l'existència material garantit.

En qualsevol cas, com bé apunta Bru Laín, els experiments de renda bàsica no poden convertir-se en un fi en si mateix. El punt important és tenir voluntat política per a implementar la RB. En aquest sentit són, a parer meu, força interessants les paraules del candidat Pere Aragonès: "Cal ser innovadors. Cal que afrontem amb rigor, metodologia, i ambició el debat sobre la renda bàsica universal [...] Arreu del món estan sorgint iniciatives innovadores en aquest sentit, i Catalunya també hem de fer la nostra aposta i la nostra proposta. Aquest és un bon punt de partida del nou contracte social, i estic segur que ho podrem complementar amb altres objectius, com, per exemple, que ningú es vegi exclòs de l'accés a l'àmbit digital, o que tothom disposi d'una nova distribució del temps que contribueixi a la conciliació, a la salut, a la productivitat; en definitiva, a fer la vida més fàcil i més feliç".

D'això es tracta. D'un nou contracte social per a fer front a les incerteses dels temps postpandèmics, de múltiple crisi ecològica, polièdrica crisis social estructural (pèrdua de capacitat d'integració social del treball remunerat, quarta revolució industrial...). En definitiva, Renda Bàsica Universal ja perquè la desigualtat -aquí cito a Tony Judt- "no és tan sols un problema tècnic. Il·lustra i agreuja la pèrdua de cohesió social: la sensació de viure en una sèrie de comunitats reixades, el gran propòsit de les quals seria guardar-se d'altra gent (més dissortada que nosaltres), i confinar els nostres avantatges a nosaltres i a les nostres famílies. Aquesta és la patologia de l'època, i la gran amenaça per a la salut de qualsevol democràcia".

dimecres, 31 de març de 2021

Vacunes

Publicat originalment a dBalears (29-03-2021)

A mitjans de la setmana passada, segons dades facilitades per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, només 18,2 milions d'europeus estaven completament vacunats amb les dues dosis, el què suposa un 4,1% del total de població. Són les xifres del fracàs del pla europeu de vacunació per a fer front a la crisi sanitària global de la covid-19. Aquest fracàs -amb les tensions amb AstraZeneca, i el cridaner silenci de l’equip científic d’Oxford inclòs-, que és especialment frustrant en un context d'empitjorament de la situació epidemiològica en tota Europa, i que és, diguem-ho sense embuts, conseqüència de: a) L’absència de política industrial europea que, en bona part, ha sigut externalitzada a Àsia, i , òbviament, la recent autorització per part d'Agència Europea de Medicaments d'alguns centres de fabricació a Europa no soluciona el problema escultural i de fons. b) Un model de governança global en la qual predomina el component de "lliure comerç". En el “es el mercado, amigo” de Rodrigo Rato es basa l'anomenada a "geopolítica de les vacunes".

Val a dir que en una situació de crisi global multidimensional, i, conseqüentment, d'imprescindible transició envers una solució ecosocial, és especialment indecent que es mantinguin les patents de les vacunes, i que la indústria farmacèutica continuï regint-se únicament per la lògica del benefici econòmic. Tot plegat és un exemple que la tan invocada i neoliberal "col·laboració publicoprivada" és garantia de negoci privat, però no d'eficiència ni de compromís amb les necessitats de les societats. D'aquest fracàs europeu convindria treure els necessaris ensenyaments per a canviar l'orientació i maneres de gestió dels fons europeus "Next Generation", tal com planteja el moviment ecologista.

I, mentrestant, a casa nostra el procés de vacunació transcorre extremadament lent. Una lentitud que, estant en la tònica de la lentitud de la UE, només es compensa amb la molt plausible certesa que, sense compra centralitzada per la UE, per aquestes contrades no hauríem vist ni tan sols el primer vial de vacuna. Una lentitud exasperant i amanida per clamorosos episodis de desvergonyiment de càrrecs polítics i eclesials saltant-se el torn, de "turistització de les vacunes" (avançar cap a la "immunitat de ramat" sembla més fonamental per tenir temporada turística que no per a viure en un context de salut pública acceptable com més aviat possible), o del populisme de les elits (SOS Turismo, Plataforma Vacunas, Salud i Economía...).

Sigui com sigui, la pregunta de si "l'epidèmia acabarà reduïda a un capítol més de la trista i llarga història del que Naomi Klein va batejar com a 'capitalisme del desastre', o potser en sortirà un ordre mundial més equilibrat, tot i que potser més modest?", que ens formula Slavoj Žižek a "Pandèmia. La covid-19 trasbalsa el món", està encara per resoldre. Entre altres coses perquè el dubte més gran entorn de les vacunes està a saber si la mobilització social aconseguirà posar en marxa una economia ecològica, feminista i solidària, com la millor de les vacunes.

dissabte, 27 de març de 2021

Bretxa de gènere en el risc laboral psicosocial de la por


Publicat originalment a dBalears (22-03-2021)

Sens dubte, la pandèmia ha canviat radicalment la situació laboral arreu, i, òbviament, a casa nostra. S'ha parlat molt de l'augment de l'atur, de la precarietat vital que suposa la dependència d'un ERTO, de l'escreix de la pobresa laboral, de la suspensió d'increments salarials prèviament pactats, etc. No obstant això, s'ha parlat menys de la contractació registrada durant l'any de la pandèmia. Precisament, la temporalitat dels contractes, i el gran pes de les contractacions de molt curta durada és quelcom que ni la pandèmia no ha aconseguit variar a casa nostra. Vegem algunes dades de tot plegat:

En 2020 es registraren en el conjunt de les Illes Balears un total de 251.170 contractes, un 52% menys que l'any anterior. Malgrat que la majoria dels considerats "sectors essencials" tenen plantilles laborals fortament feminitzades, el 57% fou contractació d'homes. A l'any de la pandèmia no s'ha capgirat, doncs, la tendència sostinguda des de fa bastants anys de més contractació d'homes que de dones. Tampoc hi ha hagut variació en la temporalitat endèmica de la contractació, car els temporals segueixen sent més del 80% del total dels contractes registrats.

I, tanmateix, la dada que em sembla més rellevant és el persistent pes sobre el total de contractes temporals dels de molt curta durada (de menys d'un mes de duració): el 25% en el cas de les dones, i el 18% en el cas dels homes. Aquesta diferència d'un 7% és superior a la registrada en anys precedents, que se situava entorn del 4%.

Al voltant del recent 8 de març s'han tornat a denunciar les bretxes de gènere en aspectes, com ara, el salarial, la parcialitat contractual, la pobresa laboral, els treballs reproductius i de cura... A la llum de les dades sobre contractació subministrades per l'Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB), s'ha d'afegir la bretxa de gènere en la contractació de molt curta durada.

La precarietat laboral -de la que la contractació de molt curta durada n'és una de les causes principals- provoca un greu risc psicosocial. En aquest sentit, cal recordar, entre d'altres, els ensenyaments de Richard Sennet en el seu llibre "La corrosión del carácter. Las consecuencias personales del trabajo bajo el nuevo capitalismo". Per això no és agosarat afirmar que, especialment des de la Reforma Laboral de 2012, la població assalariada treballa en un estat d’incertesa perpetua que, en el cas de les dones, a conseqüència del conjunt bretxes de gènere, ha esdevingut en un veritable estat de por. Pot ser que el biaix de gènere en el risc laboral psicosocial de la por sigui la més greu de les bretxes de gènere. Amb por és impossible ser lliure!