dissabte, 20 de juny del 2026

“Mallorca al límit”

Publicat originalment a dBalears (14-06-2026)

La plataforma Menys Turisme, Més Vida torna a encertar en convocar una nova manifestació que tindrà lloc el pròxim 26 de juliol a les 19 h a la plaça d’Espanya de Palma. Encerta en persistir en el cicle de mobilitzacions encetat el 2023 amb la manifestació de cloenda de la Contracimera Social del Turisme d’aquell any. I torna a encertar, sobretot, en convocar-la sota l’eslògan de “Mallorca al límit”. Certament, com bé diu el manifest de la convocatòria, “... Mallorca està al Límit. Al límit ecològic, territorial i social, al límit de pressió humana i al límit de la capacitat de resistència de la seva població”.

El problema al qual ens enfrontem no és, com diuen les elits i els i les aspirants a ser-ho, només una saturació turística mal gestionada. És el model sistèmic de turistificació. Altrament dit, el règim de tot, absolutament tot, turisme: La turistització de les ments, de la cultura, dels horitzons vitals... tot al servei del capital. Un capital que globalitza la turistificació i el turisme més depredador de recursos naturals i de béns comuns, i que més contribueix  a accelerar la crisi climàtica, és a dir, el turisme de luxe. Tanta sort que també es generalitza la resistència i la protesta. Ara mateix l’exemple més pròxim és l’anomenada “revolució dels flamencs”, la gran i persistent mobilització contra els megaprojectes turístics de luxe de la família Trump a Albània.

Tornant al cas mallorquí, ve a tomb recordar que, a l'assaig "Sobre el Concepte d'Història", Walter Benjamin ens parla d'un huracà que hem anomenat “progrés”. Ho fa parlant-nos d’un quadre de Paul Klee que es titula Angelus Novus, on es representa un huracà que empeny l’Àngel de la Història que, al seu tomb, representa un capitalisme desbocat, que no pot aturar-se, que, fort i no et moguis, intenta imposar com a única forma de vida la del capitalisme caníbal. Canibalisme d’identitats, de drets dels residents, de recursos naturals, de condicions dignes en el món de treball, del dret a l’habitatge, dels horitzons de més igualtat i cohesió social... En aquestes estem. La del pròxim 26 de juliol és una mobilització contra aquest no futur.

Mallorca és ja una gran fàbrica de producció de turistes, a la que volen intensificar la seva capacitat de producció. Ho ha deixat clar el president de la Federación Empresarial Hotelera de Mallorca en declarar que “lo importante no es si llegamos a los 20 millones de turistas anuales [el 2025 arribarem a una mica més de 19 milions], sino cómo se distribuyen y qué valor aportan”. Gràcies per la sinceritat!

Sembla increïble que a hores d'ara la nostrada diligencia empresarial continuï amb el seu negacionisme envers els límits biofísics del Planeta i de Mallorca. En aquest sentit, s’escau citar un interessant article en el número de juny de la revista Alternativas Económicas on Andreu Missé -no precisament un ecologista radical-  escriu: “El sistema capitalista esgota perillosament els recursos del planeta i és incapaç de reduir la pobresa. Ara la necessitat d'un model de creixement econòmic distint ve avalada no sols per la ciència, sinó que és imposada per la guerra”, i, alhora, ens recorda que “l'informe de Nacions Unides del maig passat constata, una vegada més, que el producte interior brut (PIB) ja no serveix per a mesurar el progrés de les societats”. Però per a les elits de la turistificació tot plegat són contes d’ombres xineses.

Ara bé, la realitat és que ni Mallorca ni el Planeta ja no donen per gaire més. El model de tot turisme és absolutament dependent a l’energia fòssil de l’aviació. La desestacionalització no fa altra cosa que ajudar a tancar la cada cop més petita finestra d’oportunitat per a evitar el desastre climàtic.

La manifestació del pròxim 26 de juliol ha de ser una esmena la totalitat, un clam a favor d’un paradigma alternatiu amb un patró just de decreixement turístic. Com ens va deixar dit Marià Villangómez: ''Voler l’impossible ens cal, i no que mori el desig''.

 

dissabte, 13 de juny del 2026

Estadística versus realitat

 

Publicat originalment a dBalears (07-06-2026)

Dies de contrastos a Mallorca: La presentació de l'estadística de maig de l'anomenat Mercat de Treball dibuixa un panorama sociolaboral, a base de plena ocupació i pujades salarials, gairebé idíl·lic. El mes passat es va tancar amb una mitjana d'afiliacions a la Seguretat Social de 653.823 (una variació interanual positiva d'un 2,39%), un atur registrat de 23.607 homes i dones (una baixada en relació al maig de l'any passat d’un -6,9%), i liderant el rànquing de l'Estat de contractació formalment indefinida (del total de 48.744 nous contractes, el 75,3% van ser indefinits). Ara bé, aquestes xifres requereixen ser matisades. Som-hi:

Les dades d'afiliacions són això, afiliacions, és a dir, actes administratius i no persones afiliades. L'atur registrat és baix, però qualitativament la dada no és bona, car el 40,4% és de llarga duració. Pel que fa a la "contractació indefinida" engloba contractacions fixes discontínues moltes d'elles de curta durada, contractes amb períodes de prova prolongats que, amb la pràctica empresarial generalitzada de considerar no superat el citat període de prova, esdevenen en contractes temporals de curta durada.

Per una altra banda, segons la Conselleria de Treball, la retribució mitjana per persona treballadora a les illes Balears és de 2.396 euros mensuals, una xifra que suposa un increment del 6,3 %, que folgadament duplica la mitjana del conjunt de l'Estat, estancada en el 3,2 %. Aquesta afirmació necessita una gran matisació: Una cosa són els anomenats "costos laborals" -un indicatiu que mesura quant li costa a una empresa la mà d'obra per a produir una unitat de producte o servei-, i una altra molt diferent és allò que cobra la gent. Encara més, en matèria salarial, la mitjana val per a molt poc. Per conèixer la realitat allò que val és el salari modal, és a dir, el salari més freqüent o repetit, i no mitjanes salarials distorsionades pels elevats salaris de directius i d'altres categories professionals minoritàries. Paga la pena recordar que un recent informe d'Oxfam posa en relleu que, a Espanya, un director general d'una gran empresa guanya en un any el que una persona treballadora trigaria gairebé un segle a cobrar. Mallorca no està al marge d'aquesta dinàmica!

En qualsevol cas, aquestes estadístiques interessadament mal interpretades i manipulades contrasten amb les dades de la presentació de la Memòria de 2025 de Càritas Mallorca. Aquesta memòria ens parla de pobresa laboral, d'una situació de desigualtat estructural, i de la gens idíl·lica realitat social d'una societat en què una de cada cinc persones viu en situació d'exclusió social. A més, alerta que l'habitatge, la precarietat laboral, i la irregularitat administrativa agreugen l'exclusió social.

Malauradament, em sembla que la realitat la capta millor Càritas que no les estadístiques oficials i les interpretacions governamentals.


divendres, 5 de juny del 2026

Papa Lleó XIV: Jo no t'esper!


 Publicat originalment a dBalears (31-05-2026)

Compartesc fil per randa el manifest "Per la laïcitat i contra els privilegis públics de la visita del Papa Lleó XIV". Com bé diu aquest text, el compromís amb la laïcitat és un principi fonamental de convivència, i, òbviament, la laïcitat ha d'entendre's com "el marc que garanteix la llibertat de consciència i la separació efectiva entre l'Estat i les confessions". De totes les confessions! Encara que aquestes siguin tan plurals com les religions dels utopians. A l'illa Utopia de Thomas Moro seria inimaginable una visita d'un cap d'alguna de les seves religions amb tants privilegis com la que els poders públics espanyols l'hi ha muntat al Papa Lleó XIV.

El Papa Lleó XIV pot ser -en el meu cas ho és- un líder, diguem-ho així, que cau simpàtic als no neofeixistes, i, fins a cert punt, té un lideratge referencial. Sens dubte, el seu plantar cara al trumpisme imperial, la seva defensa dels drets de les persones migrants, o la molt important primera encíclica del seu papat, "Magnifica humanitas", sobre les afectacions per a la humanitat de la intel·ligència artificial i del tecnofeixisme en són uns bons exemples d'un tarannà pacifista i humanitari tan necessari com escàs avui en dia.

Ara bé, en la visita papal al Regne d'Espanya entre el 6 i el 9 de juny els privilegis són grans i evidents. Entre d'altres, tractes de favor com ara una intervenció al Congrés dels Diputats; o desgravacions fiscals ad hoc per als finançadors dels esdeveniments de la visita d'un líder religiós, i, de retruc, per a una confessió religiosa, s'avenen poc o res amb la proclamada aconfessionalitat de l'estat.

Tornant al manifest esmentat a l'inici, aquesta visita del Papa Lleó XIV és una excel·lent ocasió per mobilitzar-se reclamant garanties de neutralitat de les institucions públiques davant aquesta visita, i la fi de la pràctica de destinar recursos públics a l'organització d'actes de caràcter confessional, que els representants institucionals no participin en actes litúrgics en qualitat de càrrec públic, la revisió de la cobertura dels mitjans públics per assegurar el pluralisme i evitar tractes de favor, avanços en la derogació dels Acords amb la Santa Seu, acabar amb el finançament públic de les confessions religioses, que es garanteixi una educació plenament laica, o la radical revisió dels privilegis fiscals i patrimonials de l'Església catòlica, incloses les immatriculacions. Ras i curt: una veritable democràcia inclusiva només és possible amb la separació efectiva entre l'Estat i les religions. Per això, cal fer radicalment real el no confessionalisme legal i formal per apropar-nos a un quasi laïcisme de fet. En aquesta direcció, seria molt convenient que els i les laïcistes mallorquines -que tinc per segur som més dels que ells volen i diuen- ens organitzarem i ens féssim escoltar.

En qualsevol cas, jo no t'esper Papa Lleó XIV. Mentre sigueu per Barcelona, Canàries i Madrid, em refugiaré del  tsunami mediàtic papal (un altre privilegi) i  aprofitaré per rellegir el llibre "Per què no soc cristià" de Bertrand Russell que, dit sigui de passada, estant a tocar del cinquanta aniversari de la seva publicació en castellà, fins on jo conec, malauradament no hi ha encara una traducció al català.