divendres, 22 de juliol de 2022

Xesca Ensenyat, pregonera

La pregonera de les Festes de la Patrona de Pollença de l'any 1987 fou Xesca Ensenyat. Fa, doncs, trenta-cinc anys que, una nit de juliol, el Claustre de Sant Domingo s'omplí de gent per escoltar una "Compilació de bromes que vàrem fer quan estàvem de bones i quan no hi estàvem i tot". Aquest és el suggerent títol del pregó.

Cal que digui, no fos cas que me n'oblides, que Xesca Ensenyat va llegir un text cent per cent del seu univers literari. Un text que, a parer meu, amb el pas dels anys no ha fet altra cosa que posar en relleu que per a la bona literatura (encara que sigui del gènere dels pregons) el temps no passa, que manté claus interpretatives de la societat actual, i, alhora, fa evident que, malgrat les crisis múltiples, no ens poden faltar les bromes ni els riures. I que, tot i que només sigui per resistir, visca la festa!

La pregonera de 1987 començava les seves paraules desitjant salut a la "gent xalesta que celebra la Patrona amb un vestit nou i que pren un gelat de can Butxaca per damunt plaça o una copa d'herbes a can Moixet, ditjosa gent que ha vist els ases volar tal com va predir En Penya que succeiria, ulls que han vist córrer xeregalls per Cuxach i han vist rompre ones a Cala Clara com un gojós desembarc d'escuma tota sola, i ha vist arribar naus orientals i un mercader fenici que estenia una catifa damunt la platja i hi componia ungüents de donar fregues, oli perfumant i un collarí de llàgrimes de vidre ...".

Ara cuidar la salut és escaient com mai, car volar els ases potser no es veurà pus mai més, però la pandèmia de la covid-19 ha sigut tan al·lucinant com, per paga, ho seran les properes pandèmies si no posam fre a la crisi ecològica en la seva triple dimensió: climàtica, biodiversitat i espais naturals. Malauradament, fa massa temps que s'ha normalitzat l'arribada de mercaders fenicis en forma d'inversors immobiliaris. Ara ja nedam en una Mallorca que està en venda ...

Na Xesca Ensenyat, a les primeres línies del seu pregó ens avisava que parlaria "de quan regnava el lloro de madò Ugueta, de quan passejaven l'envinagrat, de quan cantàvem fent dissabte ...", al cap i a la fi, d'un temps que trenta-cinc anys enrere ja era un temps passat. Ara el lloro de madò Ugueta –que, efectivament, va tenir un esplendorós i flastomador regnat al Moll de Pollença en les dècades dels 50 i 60 del segle passat- segurament maleiria la turistificació total del poble, el fangal del fons marí que, científicament, permet xerrar de la mar morta de Pollença, i no sé quantes coses més maleiria perquè era un lloro força contestatari! L'envinagrat ja no es passeja (segur que hi ha alguna directiva UE que no ho permet, alhora que no n'hi ha cap que reguli el mercadeig especulatiu que desplaça la vida del centre). La gent que, els set dies de la setmana, fa dissabte a les estades turístiques de lloguer va tan cansada i medicalitzada que no té massa cantera ... Els temps han canviat.

Però n'hi ha de coses que perduren. Per exemple: Xesca Ensenyat de bell antuvi d'explicar les històries –i les bromes- de Don Toni Pueta, Miquel Mena, Biel de les Varques, Jaume Panada, Toni Sion, del vell Roqueta, dels "parxes" que posava en Pastanaga, del metge Daniel Medina, de madò Maria Tintorera i tants d'altres, fa la següent declaració de principis: "No és difícil llegir una frase genial a una biblioteca, el que és difícil és saber-la trobar dins la boca d'una placera, d'un sereno, d'una dona que els dijous ve a fer l'escala ..." És a partir d'aquesta, diguem-ho així, epistemologia popular que el seguit d'històries és un compendi de frases genials. Un exemple: "-- No llegiràs res mai que un altre no hagi escrit! - digué [el vell Roqueta]".

La pregonera de les Festes de la Patrona de Pollença de l'any 1987 acabà dient: "... en Joan Mas va pegar un crit en la nostra llengua, va pronunciar un parell de paraules que ara no ferien el mateix efecte perquè n'hi hauria més de la meitat que dirien jozú mi arma que no me entero, va pegar aquest crit i tothom el va entendre i no hi va haver ningú que no comparegués a banyar-se d'aquesta mar salada com la tinta que escriu la història dels pobles que demà han de viure un interminable episodi de felicitat". Qualsevol pregó d'ara mateix -trenta-cinc anys del de Xesca Ensenyat i trenta-sis de l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears- podria acabar amb la mateixa frase. Tal vagada el "no me entero" hauria de ser, també, en alemany.

En qualsevol cas, després de rellegir a la Xesca Ensenyat pregonera –gràcies a aquestes troballes que, adesiara, t'alegren haver superat la vessa de fer dissabte a les prestatgeries dels llibres i del paperum- malda afirmar que "si no puc ballar, la teva revolució no m'interessa". Sospit que, amb l’objectiu de “viure un interminable episodi de felicitat”, Xesca Ensenyat hi coincidiria amb aquestes paraules d'Emma Goldman.

Publicat originalment a Diario de Mallorca (18-07-2022)

Aprendre a aturar-se en el pregó de Xesca Ensenyat


 Publicat originalment a dBalears (17-07-2022)

No voldria que em passés aquest juliol sense compartir una recordança, una alegria, i, sobretot, una historieta. Comparteix, doncs, els records de la nit de la lectura del pregó de les Festes de la Patrona de Pollença de l'any 1987. La pregonera d'ara fa trenta-cinc anys fou l'enyorada Xesca Ensenyat, i el títol de la seva dissertació -"Compilació de bromes que vàrem fer quan estàvem de bones i quan no hi estàvem i tot"- ja feia intuir que seria, com així va ser, una gran nit. Comparteix, també, l'alegria que l'atzar m'ha fet a mans el fulletó editat per l'Ajuntament de Pollença amb el text del susdit pregó. Val a dir que, a parer meu, aquestes poques -però molt sucoses- pàgines de Xesca Ensenyat s'haurien de reeditar car són una píndola imprescindible del seu univers literari.

I, perquè és de les meves preferides del pregó de na Xesca, i, alhora, en puc treure alguns ensenyaments que consider força assenyats ara mateix, comparteix la següent historieta:

"El cosí en Jaume Panada –padrí del que avui pastura per Pollença amb el seu nom i que enguany ha de ser en Joan Mas- i tota la seva barcada havien fet ranxo i damunt coberta, amarrats al cap del moll, el llevaven d'enmig; amb això va arribar un mariner de Pollença amb el pellet a l'esquena, enrodillat, que l'havien d'embarcar aquell dia.

--Que vols dinar? -va dir el patró.

--Gràcies, però ja he dinat –va respondre el mariner.

L'arròs de peix a la barca tothom sap que té un gust diferent del que fan a les cases, sobre tot perquè els pescadors no miren prim amb posar-hi un caproig, ni anc que sigui una llagosta. Aquelles tallades damunt l'arròs es veu que cridaren l'atenció del mariner nou, que no llevava la vista de damunt el recapte.

--I ara no en menjaries un esquit? -va dir el patró una vegada més.

I sense esperar la resposta ja li feia plat.

El mariner nou, no és tan sols que s'acabés el que li havien posat dins el plat, sinó que se va refegir tres vegades i per poc els va deixar sense menjar.

--Me pensava que no tenies gana -li digué el patró amb cara que pel que conten no devia ser de molts bons amics.

--No en tenia, però menjant menjant me n'ha venguda.

--Idò agafa el pellet i salta en terra: jo he de menester gent que mantejant menjant la gana li fugi, no que els en vengui més!".

 

L'ensenyament social de la historieta ja us el podeu imaginar: Mala peça al taler si continuam refegint consumisme. Ens podem quedar sense feina -i futur- si afegim turistificació i massificació. Hem de desaprendre el fals ensenyament de més és millor. I, fonamentalment, no pot ser que, per molt llaminer que sigui el fals progrés, "menjant menjant" en vulguem més i més. Cal saber aturar-se, i aprendre socialment a repartir i a valorar el que és comunitari.

Ah! L'estimada Xesca Ensenyat de segur em mataria si sabés que m'he posat seriós a propòsit del seu pregó pollencí. Al cap i a la fi, el que ella ens va explicar aquella nit de juliol de 1987 van ser bromes amb les quals vàrem riure. Encara que em podria excusar amb allò de "i amb el somriure, la revolta", no li digueu que he fet aquesta malifeta. Millor llegiu-la!