Publicat originalment a dBalears (11-10-2026)
Hi ha molta
literatura que coincideix a assenyalar que el capitalisme actual -el de la despossessió
d'una certa bona vida per a tothom, i de les grans desigualtats- aguditza la
insatisfacció social. Entre els factors per a l’agudització d'aquesta
insatisfacció destaquen: el consum comparatiu i la rivalitat per l'estatus.
Valgui com a exemple que, en una societat absolutament turistificada, al
voltant del 30% dels residents a les Illes Balears no poden permetre's
anar-se'n de vacances fora de casa almenys una setmana a l'any. Un altre motiu
cabdal és la no dissimulació de la cobdícia i l'ambició dels poderosos, no
debades un
recent estudi realitzat per dos doctors de la UIB revela que les Illes
Balears és la segona comunitat amb més desigualtat de renda, només per darrere
de les Canàries... i ningú s'escandalitza! Un tercer factor d'insatisfacció és
la mercantilització de la vida; com demostra la despossessió del dret a
l'habitatge, o el recentment publicat dotzè informe de
la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública sobre el
grau de privatització sanitària a les comunitats autònomes, que torna a situar
a les Illes Balears en el podi del rànquing de privatització de la sanitat
pública.
Ara bé, fa algun temps
que a casa nostra hem passat de la insatisfacció difusa al malestar, i del
malestar a la mobilització. Val a dir que no sempre ha sigut així: la
turistificació com a únic model econòmic suposadament practicable; la
despossessió progressiva, però més o menys invisibilitzada, de drets als
residents; la pèrdua d'expectatives vitals de les generacions futures; la
persistent pèrdua d'identitat... durant anys semblaren provocar únicament
insatisfaccions socials minoritàries. Tenim una tasca pendent per garantir que
l'estat de malestar i mobilització actual no sigui un episodi passatger. Què va
passar en les dues anteriors legislatures progressistes? En paraules de Mark
Fisher, "entendre com va funcionar aquest procés de deflació de la
consciència és el primer pas per a revertir-lo".
En qualsevol cas, a
diferència dels governats d'aquelles legislatures progressistes (tot i que
foren acusats de turismofòbics), l'actual govern autonòmic i insular va a
l'ofensiva amb el concepte de "contenció". És, sens dubte,
conseqüència de les grans mobilitzacions del moviment liderat per Menys
Turisme, Més Vida, però és a la pràctica un no res. Un parany per a una no
gestió democràtica de la conflictivitat.
Encara més, això de
la "contenció", acompanyat del suposat teorema inexplicat de
"créixer en valor i no en quantitat", no deixa de ser un recurs
discursiu. Una xerrameca que acompanya el creixement turístic i demogràfic
real. El terme "contenció" té, però, un potent contingut
politicoideològic i propagandista. Intenta instaurar el marc mental de la dreta
i extrema dreta. És el que Rob Riemen, en el seu assaig "Per combatre
aquesta època. Dues consideracions urgents sobre el feixisme" (Arcàdia,
2018), explica què passa a les societats actuals perillosament dretanitzades en
extrem. Riemen afirma que "... en aquesta societat [...] es va cultivar -i
es cultiva de nou- la por a la llibertat i l'aversió a tot el que és
diferent". I allò que és diferent, perquè representa, un canvi és la
transició ecosocial, el decreixement just, la desturistificació.
Deia abans que el
mantra de la "contenció" és, a la pràctica, un no res. Ho corroboren les
dades que aquests dies ha publicat IBESTAT: Les Illes Balears van registrar
el passat 31 de juliol una pressió humana de 2.079.618 persones, 37.018 més que
en la mateixa data de 2025, la qual cosa representa un increment interanual de
l'1,8%. Mallorca va concentrar el nombre més gran, amb 1.507.716 persones el 31
de juliol d'enguany, enfront de les 1.486.409 comptabilitzades un any abans. La
diferència és de 21.307 persones i suposa un creixement interanual de l'1,4%.
Per tant, "contenció"? Au va!
