Publicat originalment a Diario de Mallorca
(24-11-2023)
En
el llenguatge col·loquial se sol identificar "explotació laboral" amb
pràctiques empresarials extremadament greus contra els drets dels treballadors
i les treballadores. S'identifica així el que tipifica el Codi Penal com a
"delictes contra els drets dels treballadors", és a dir, la imposició
de condicions il·legals en el treball, el tràfic il·legal de mà d'obra,
l'afavoriment a la migració il·legal, la discriminació laboral, les practiques
contra el dret de vaga i la llibertat sindical, les que ho són contra la
seguretat i salut dels treballadors, o les que impedeixin la protecció –per
manca d'alta- de la Seguretat Social.
De
fet, no és agosarat sostenir que el sentit comú hegemònic identifica
fonamentalment dues pràctiques d'explotació laboral: les que provoquen –per mor
de jornades laborals o càrregues laborals excessives, per incompliment de les
normes de prevenció de riscos laborals, etc.- riscos físics i/o psíquics molt
evidents per als treballadors i les treballadores, i les situacions
relacionades amb màfies d'immigració i per frau organitzat la Seguretat Social.
Per exemple, ningú va dubtar que aquella sèrie de detencions d'empresaris de la
restauració esdevinguda el setembre de 2017 a Mallorca obeís a casos d'explotació
laboral. Recordi's que Diario de Mallorca va titular "Detenidos
los dueños de siete restaurantes cuyos empleados no libraron en años", alhora que subtitulava el
15 de setembre d'aquell any que "Durante los últimos años más de
200 personas han sido contratadas por los arrestados para trabajar en sus
locales. Eran sometidos a jornadas de más de 12 horas, sin posibilidad de
librar ningún día".
No és sobrer recordar que un dels restaurants tancats a col·lació d'aquella
batuda policial va ser el "Diplomatic", situat just enfront de la seu
del Parlament de les Illes Balears. Les pràctiques empresarials d'esborronadora
explotació laboral convivien amb la classe política autonòmica de l'època que
freqüentava aquell local de restauració (sic).
Ara
bé, és necessari ampliar el focus sobre allò que s'entén com a explotació
laboral. En aquest sentit, s'escau recordar que l’Organització Internacional
del Treball (OIT), en una
de les seves accepcions defineix el fenomen com l'acte o sèrie d'actes comesos
per grups o individus que abusen de la vulnerabilitat d'uns altres amb
finalitats de lucre. Per tant, moltíssims dels abundosos casos d'infraccions de
la normativa laboral, tan freqüents en les nostrades relacions laboral
estiuenques, poden qualificar-se com a casos d'explotació laboral.
Convé,
doncs, contextualitzar el concepte en l'època de les precarietats laborals
múltiples en un model de monocultiu turístic com el de casa nostra que no ha
superat –ni prop fer-hi- les dinàmiques estructurals que reforcen la precarietat
laboral i accentuen la devaluació del treball en el turisme (unes dinàmiques
perfectament identificades per Ernest Canyada al llibre "Turistificación
Global"), i que molt tenen a veure amb les correlacions extraordinàriament
desiguals de poder en les relacions laborals en els contextos turistificats.
Per
això, en l'actual fase neoliberal en què el treball remunerat gaudeix d'una
baixa protecció institucional conseqüència de l'afebliment de la tutela
sindical i del reforçament del poder empresarial, com a resultat d'una
pluralitat de factors entre els quals, a parer meu, destaquen la facilitat i
baix cost de l'acomiadament individual i col·lectiu, i la prerrogativa
empresarial gairebé omnímoda d'imposar canvis substancials en les condicions de
treball; en l'època en què, per tant, el treball remunerat no garanteix, ni de
bon tros, la inclusió social, ni, per descomptat, el dret a un habitatge digne;
en definitiva, en aquests temps en què tenir un treball remunerat no és sinònim
de garantia de no viure una vida angoixada per l'amenaça del risc de pobresa,
fer ploure sobre mullat és una autèntica aposta a favor de les elits, dels
poderosos, i d'una major descohesió social.
Això
és el que ha fet el govern autonòmic de Marga Prohens en anunciar la retallada
dels controls laborals els mesos de major activitat turística. Amb l'anunciada
supressió de la campanya especial de controls contra el frau laboral durant els
mesos de juliol i agost, independentment dels seus resultats –que en qualsevol
cas sempre han estat positius, encara que probablement no òptims- el missatge
que es transmet és demolidor per a la ciutadania laboralment precària, i que
gaudeix, en el millor dels casos, d'un estatus de ciutadania social
d'inseguretat. El missatge no és un altre que el següent: L’estiu vinent es
treballarà amb menys protecció laboral, amb més inseguretat vital, amb més risc
d'explotació laboral, sigui quina sigui la seva intensitat. És un missatge
negacionista de l’existència de l’explotació laboral, i que, alhora, ens recorda
que els bàrbars ja són aquí!
