Publicat originalment a dBalears
(13-09-2026)
La Plataforma Mallorca per la Pau acaba de celebrar
una assemblea força important i que ha servit, a més de retre un senzill, però sentit
i emotiu homenatge a Salva Martínez, per enfortir el compromís
amb la cultura de la pau i la voluntat de mobilitzar a la societat
mallorquina contra l’armamentisme que recorre el món.
En un context internacional, europeu i espanyol, en el
que es revifa amb escreix la carrera armamentista, la dissuasió militar i la
guerra, la mobilització pacifista, antimilitarista i, en definitiva, a favor de
la pau, és absolutament necessària. Sonen arreu tambors de guerra... I,
tanmateix, convé recordar que l’evidència històrica demostra que
l’armamentisme, la (in)cultura del militarisme, no ha proporcionat mai a la
humanitat la pau, la llibertat, la prosperitat, ni la justícia social. Ans al
contrari: A despesa militar més gran, menor despesa social; a més beneficis
empresarials del complex industrial militar, menys justícia i cohesió social;
i, a sobre, les polítiques bel·licistes solen anar associades a retallades de
les llibertats amb l'excusa d’una suposada defensa d’un enemic generalment
inventat perquè l’opinió pública recolzi el gran increment de la despesa
militar, i, alhora, enemic necessari com a falsa justificació de la nova
política de rearmament.
Ara bé, fa temps que experts -posem pel cas els del Centre Delàs d’Estudis per la Pau- ens adverteixen que
l'increment de la despesa militar eleva la probabilitat de conflictes armats i
la participació en disputes bèl·liques. En aquestes estem!
A la Unió Europea la nova política de rearmament
s’articula entorn del Pla ReArm, que va ser presentat per la
presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, dient que “si Europa
vol evitar la guerra, Europa s’ha de preparar per a la guerra” (sic). Aquest
preparar-se per a la guerra, no és altra cosa que una retallada de l’Estat de
Benestar per incrementar la despesa militar. En aquest sentit, el secretari
general de l'OTAN Mark Rutte va afirmar, a finals de 2024, que “els ciutadans
europeus han d'acceptar sacrificis amb retallades en les seves pensions,
sanitat i seguretat social”. A partir d'aquest advertiment començaren,
paral·lelament amb l’estirabot de la despesa militar, les retallades socials al
Regne Unit, Alemanya, etc. Espanya, l’any 2025, va incrementar
la seva despesa en defensa un 50% i va superar el 2% del PIB per
primera vegada en tres dècades, tot i que formalment no hi ha retallades -una
altra cosa és la realitat si tenim en compte la inflació- perquè no hi ha hagut
pressupostos generals de l’Estat en tota aquesta legislatura.
Per tot plegat, el Dia Internacional de la Pau
d’enguany té una especial importància. No pot ser un dia més del calendari de
commemoracions anuals de l’ONU. Certament, l'any 1981, l'Assemblea General de
les Nacions Unides va declarar el 21 de setembre com a Dia Internacional de la
Pau, una jornada destinada a commemorar i enfortir els ideals de pau, a
reclamar la pau mundial, i, específicament, l'absència de guerra i violència.
No basta, però, que sigui una celebració únicament de discursos retòrics. Cal
sortir al carrer.
Per això, la
Plataforma Mallorca per la Pau ens convoca a una concentració el dilluns, 21 de
setembre, a les 19 hores a la plaça de Cort de Palma. A l’ombra de l’olivera de
Cort (l’olivera és símbol de pau) cal cridar ben fort aquelles icòniques
paraules de Julio Anguita: “Maleïdes siguin les guerres i els canalles que les
fan”. Només amb la mobilització social serà possible construir un dels espais
socials d’esperança que David Harvey va teoritzar. No hi ha espai d'esperança
més urgent i necessari que el de la pau.
