 |
| Mur de la Línia Verda en ple centre històric de Nicòsia. |
Publicat originalment a dBalears (12-04-2026)
L'illa de Xipre és
una meravella arqueològicament parlant, amb una història i cultura
interessantíssima. Val a dir que el nom de Xipre és llegendari car, segons la
mitologia grega, de les aigües xipriotes va néixer la deessa Afrodita. Però
avui en dia és, des del punt de vista geoestratègic (cal tenir en consideració
que és el país de la Unió Europea més proper a l’Orient Mitjà, situat a tan
sols 200 quilòmetres del Líban i a 1.300
de l'Iran), i sociològic una realitat, si més no, complexa.
La Línia Verda és
una zona desmilitaritzada que divideix l'illa —i la seva capital, Nicòsia— en
dues parts. És una divisió territorial, política, religiosa, social i —això té
molta importància— sociològica. Aquesta situació es manté des de fa més de mig
segle, i, en bona part, és conseqüència de la complexa història de Xipre, amb
un passat comú de grecs i turcs, que van conviure durant 500 anys.
Anotem succintament
els grans trets de la història xipriota més pròxima al present: En el segle XIX
els greco-xipriotes es van rebel·lar contra l'Imperi Otomà, i es van fixar en
Grècia com un model a seguir. Veritablement, la seva idea era unir-se a Grècia.
Va ser un sentiment nacional de resposta
als tres segles de control otomà. Per la seva part, els turc-xipriotes van
reaccionar desenvolupant el seu nacionalisme com a reacció a l'ocupació grega
de la península turca d'Anatòlia. D'altra banda, el Regne Unit va arribar a
Xipre a la fi del segle XIX i, després de 80 anys de colonialisme, en 1960,
Grècia, el Regne Unit i Turquia —tots tres membres de l'OTAN i en plena guerra
freda—, van arribar a un acord (el Tractat d'Independència de Xipre) que,
realment, no era el que volien els xipriotes. Certament, la “solució” va ser un
estat independent, però amb importants concessions, com ara les dues bases
militars britàniques sobiranes (Akrotiri i Dhekelia) a l'illa. No són bases que
Xipre pugui recuperar quan vulgui, ja que, legalment, són territori de l'antiga
metròpoli colonial.
Sigui com sigui,
després d'una guerra de guerrilles que havia començat cinc anys abans, en 1960
Xipre va aconseguir la seva independència, i va néixer la República de Xipre.
Per a això, va ser necessària la signatura i entrada en vigor de tres tractats
principals: el Tractat de Creació de la República, el Tractat de Garantia, i el
Tractat d'Aliança, acordats per Xipre, Grècia, Turquia, i Gran Bretanya. Així, aquests
tres estats es van convertir en les “potències garants” de la independència i
la integritat territorial de Xipre, es van comprometre a respectar la seva
sobirania, i a garantir la seva integritat territorial i la seva Constitució. A
més, van acordar que l'illa no podia ser totalment o parcialment unida a un
altre Estat, ni podia ser dividida en parts. Per aquest motiu, Grècia, Turquia
i Gran Bretanya van mantenir el seu dret a intervenir militarment si es
violaven alguns d'aquests acords, amb l'únic propòsit de restablir l’statu quo creat
pels esmentats tractats. El cert i segur és que la Constitució de Xipre de 1960
va arribar a ser considerada “única en el món” per la seva gran complexitat i
la multiplicitat de garanties per a reconèixer els drets de les comunitats
grega i turc xipriota a l'illa. Però, en menys de tres anys, pels uns i els
altres, la Constitució va esdevenir totalment inoperant. Això va provocar la
necessitat d'una reforma constitucional que va fer créixer la tensió entre les
dues comunitats (grega i turc xipriota ) fins a tal punt que el nord va
començar un procés de més autonomia i va crear enclavaments militars a Nicòsia
i altres parts de l'illa. Això va portar Nacions Unides a establir en 1964
l'esmentada Línia Verda.
El 20 de juliol de
1974 va començar l'Operació Àtila, el nom que Turquia li va donar a la seva
invasió del nord de l'illa, i, d’ençà que el 16 d'agost d’aquell mateix any va
finalitzar aquesta invasió, Xipre és una illa dividida. És cert que la invasió
turca, la divisió, l'estabilització de la Línia Verda, i la presència dels
efectius de l'ONU es van produir en el context de la guerra freda, de
turbulències en les presidències del primer president electe de Xipre,
l'arquebisbe Makarios III, del cop d'estat dels generals grecs... En qualsevol
cas, és un conflicte no resolt encara ara.
Per què? Idò perquè
Xipre és un lloc molt important estratègicament per a Turquia, l'únic estat del
món que reconeix la anomenada República Turca del Nord de Xipre, és a dir, el
Xipre ocupat (un terç de l’illa). Alguns especialistes en aquest conflicte
sostenen que Xipre és com un gran portaavions fix en el Mediterrani oriental
per a operacions militars des d'Orient Mitjà. Geogràficament, és un encreuament
de camins en mig de la Mediterrània, amb cables submarins i de dades, i de
possibles vies de subministrament energètic i elèctric. Hi ha un projecte molt
ambiciós d'un gasoducte que connectaria Israel amb Grècia a través de Xipre i
Creta. I també perquè hi ha una important bossa de gas natural, però està en
disputa entre Xipre i Turquia per qüestió d'aigües territorials. En fi, l'illa
on va néixer Afrodita, té ara la mala sort d'estar en un encreuament de camins
geopolítics i geoestratègic. Els interessos del Regne Unit, del sionisme, de Turquia
i de Grècia, i la inoperància de l'ONU fa que passin els anys sense la
descolonització completa de Xipre i la seva reunificació sota una lògica
confederal.
Passejar pel complex
turístic fantasma de Varosha, o passar els checkpoints que permeten creuar la
Línia Verda al carrer Ledra —el carrer principal de la capital xipriota,
Nicòsia— és una experiència que et transporta a esdeveniments històrics del
segle passat. És també una immersió en la maleïda dels interessos del capital que s'imposa a la llibertat i convivència
amable i pacifica dels pobles. A sobre t'impregna d'una forta sensació que
socialment la ferida de 1974 continua sense cicatritzar.
