Fer possible el que és aparentment impossible

Publicat originalment a dBalears (05-04-2026)

Fa temps que les Illes Balears van deixar de ser realment una comunitat autònoma, una regió amb certa capacitat d'autogovernar-se. El model de creixement -la forma d'integració de les Illes Balears a la globalitat capitalista- ha fet que esdevinguem en un mer "destí turístic". Territoris, llengua pròpia, cultura, drets de les persones residents, forma de ser... tot està al servei de la turistificació.

Una turistificació oficialment sostenible en tots els àmbits (ecològic, econòmic, social, cultural, lingüístic, etc.). Això és el que el govern autonòmic ven a les fires turístiques, amb la comunicació i propaganda oficial, i al seu que fer politicoinstitucional. La tècnica governamental és pròpia de l'ecopostureig empresarial.

L'ecopostureig -dit també ecoblanqueig o greenwashing- és la pràctica empresarial, o comercial, consistent a difondre informació i missatges, fer declaracions i propaganda, utilitzar etiquetes o estratègies publicitàries que indueixin a error als consumidors, al mercat o a les autoritats respecte del grau real de sostenibilitat, respecte ambiental o impacte ecològic d'una activitat, producte o servei. Identificar a les Illes Balears, essencialment i en la practica, com un destí turístic -talment com una zona d'una república caribenya- és una confessió del real projecte polític del govern autonòmic de la Sra. Prohens. Insistir que això és sostenible és més que un error. És una aposta contra els drets bàsics de la gran majoria de persones residents. Una amenaça d' "ecofeixisme". És a dir, d'extensió de l'odi com a forma de salvació front una situació d'escassetat de recursos que desemboqui en un totalitarisme per a acaparar-los. La manca de voluntat política per afrontar el gran repte d'un canvi de model de creixement i repartiment, amb un important decreixement turístic, de veritable diversificació econòmica, genera aquests monstres.

Tinc la impressió que s'acosta un altre estiu de tensió entre insostenibilitat absoluta del que hi ha i un desig de canvi cada cop més radical. Ben mirat, no sé si és una impressió o, més aviat, un desig de fer realitat les paraules de Mark Fisher: "... la política emancipatòria ha de perseguir la destrucció de tota aparença d' 'orde natural', és a dir, posar en evidència que allò que es presenta com a necessari i inevitable és mera contingència, de la mateixa manera que ha de fer que sembli assolible allò que fins aquell moment s'ha presentat com a impossible".

 

Signatures per a la justícia social

Publicat originalment a dBalears (29-03-2026)

Després de gairebé un any i mig de feina d'elaboració, organització, difusió i explicació arreu de les Illes Balears del contingut i objectius de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) pel dret de la gent gran a tenir una vida digna; transcorreguts mesos de teixir aliances i complicitats amb persones, entitats socials i representants municipals; i una vegada que setanta cinc persones -un nombre molt rellevant- han promès davant la Mesa del Parlament de les Illes Balears el càrrec de Fedatari per a l'autentificació de les signatures, la ciutadania ja pot signar la ILP. La gent ja pot estampar la seva signatura per a l'erradicació de les pensions de pobresa.

Cal recordar que amb l'esmentada ILP es pretén que el Parlament de les Illes Balears aprovi la creació del Sistema Balear de Complement per a les Pensions públiques de quantia inferior al Salari Mínim Interprofessional. Evidentment, aquest complement tindrà, com ha de ser, caràcter social i transitori fins que, per decisió de les institucions estatals, la pensió mínima tingui la mateixa quantia que la del Salari Mínim Interprofessional. Mentrestant, cal exercir la capacitat d'autogovern per garantir que a les Illes Balears no hi hagi cap persona pensionista, que gairebé no disposi d'altres ingressos que la pensió, que hagi de malviure en condició de pobresa.

El mencionat complement social autonòmic serà, si així ho aprova el Parlament, una peça més de l'arquitectura autonòmica de serveis socials, una aplicació de l'article 16 del nostre Estatut d'Autonomia sobre Drets Socials que, en el seu apartat tercer, estableix que l'actuació de les administracions públiques de les Illes Balears s'haurà de centrar prioritàriament, entre altres àmbits, en "la protecció i l'atenció integral de les persones grans per a la promoció de la seva autonomia personal i de l'envelliment actiu que els permeti una vida digna i independent i el seu benestar social i individual".

Tenint en compte que el 51% de les pensions no arriben a 1000 €, el 25% a 720 € i el 15% a 527 €, i que moltíssimes d'aquestes persones -majoritàriament dones- no tenen cap altre ingrés substancial, són persones a les quals no se les permet una vida digna i independent ni el seu benestar social i individual. Subscriure l'esmentada ILP amb la signatura de cadascú és, sens dubte, una qüestió de justícia 
 

No a les guerres!

Publicat originalment a dBalears (22-03-2026)

En un text d'adhesió a la Marxa Mundial per la Pau i la No-violència de 2009, Eduardo Galeano ens va deixar escrit: "Las guerras mienten. Ninguna guerra tiene la honestidad de confesar 'Yo mato para robar'. Las guerras siempre invocan nobles motivos. Matan en nombre de la paz, en nombre de Dios, en nombre de la civilización, en nombre del progreso, en nombre de la democracia. Y si por las dudas, si tanta mentira no alcanzara, ahí están los grandes medios de comunicación dispuestos a inventar enemigos imaginarios para justificar la conversión del mundo en un gran manicomio y un inmenso matadero". És un text que, malauradament, en lloc de perdre actualitat, l'ha guanyada.

No es tracta només de recuperar el "No a la guerra" del 2003, el que cal és fer majoritari el clam de "No a les guerres", a totes les guerres d'arreu del món. Entre altres coses, perquè no hi ha guerres bones i guerres dolentes, justificables i injustificables, justes i injustes. Totes les guerres són maleïdes!

Siguem clars: Només amb la pau hi ha, tot i que sigui amb importants dèficits d'efectivitat, respecte als Drets Humans. És l'aplicació de la legalitat internacional, i la política del multilateralisme, que la humanitat ens vam dotar després de la Segona Gran Guerra, el que evita les guerres, els genocidis, les morts a balquena... Les guerres, totes les guerres, accentuen vertiginosament les desigualtats socials globals i locals, car empobreixen a les persones no estrictament riques, i enriqueixen, encara més, a les riques i molt riques (a tall d'exemple, les grans corporacions petrolieres estatunidenques, en aquestes primeres setmanes de la guerra dels EUA i Israel contra l'Iran, s'estan fent d'or, mentre creix el nombre de famílies que tenen o tindran problemes per omplir el frigorífic). La, diguem-ho així, il·lustració del segle XXI ha de ser a favor de la vida, i no a favor de la (in)cultura de les guerres pels combustibles fòssils i pels materials imprescindibles per a una tecnologia objectivament contrària a la bona vida de tothom.

Totes les guerres són esgarrifosament letals pels seus efectes incentivadors de la triple crisi ecològica (clima, biodiversitat i espais naturals). El progrés civilitzatori passa per la desnuclearització del món (per això és tan urgent que el govern espanyol signi el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears), barrar el pas a les noves formes (tecnologia d'última generació i IA) de fer la guerra que maten massivament a la població civil, i acabar per sempre més amb el colonialisme històric i el neocolonialisme d'avui en dia.

En direu que soc del club del bonisme. M'enorgulleix. Qualsevol cosa abans de ser dels malistes!