“Quan convé seguem
cadenes” és el títol del llibre col·lectiu recentment publicat per Manifest
Llibres, i coordinat per Sergi Raventós i Dolo Medina. El volum aborda la Renda
Bàsica (RB) amb una mirada polièdrica, des de la teoria, els fonaments
filosòfics i polítics, les bases tècniques que la fan viable, les
d’experiències pràctiques i experimentals, o els reptes comunicatius i
explicatius. Però, potser, la novetat principal del llibre és l’explicació i
defensa de la proposta des de la perspectiva del feminisme, del model
alternatiu al neoliberal (progre o neoconservador) de protecció social i
serveis socials, de les vides LGBTIQ+, de la immigració, l’antiracisme, el
jovent, la infància, la pagesia, la salut mental, dels drets humans, la democratització dels
treballs, la transició ecosocial, i la cultura. Val a dir que el subtítol és
“Per una Renda Bàsica a Catalunya”, però, veritablement, és una caixa d’eines
en defensa universal de la RB.
Abans de seguir, i
per evitar confusions, aclariguem que la RB és una assignació pública monetària
que rep, periòdicament i indefinidament, tota la població. Aquesta assignació
és incondicional, universal, individual, suficient, i complementària i
compatible amb el que, especialment a Europa, coneixem com a Estat del
Benestar. Val a dir que la RB que aquí es proposa -en alineació amb la Xarxa Renda Bàsica i Basic Income Earth Network (BIEN)- és una
proposta justa car el seu finançament va associat a una veritable i radical
distribució de la riquesa mitjançant una completa reforma fiscal, i una lluita
sense pietat contra el frau i l’evasió fiscal, de tal manera que, tot i que
tothom cobri la RB, una minoria perd i una majoria guanya.
Fet aquest
parèntesi, tornem al llibre que conté, a més del pròleg i l'epíleg, un total de
17 articles d’una trentena d’autors i
autores-, un contingut inabastable a un text
com el present. Permeteu-me, idò, que només faci uns succints comentaris
en relació a l’abordatge de la RB des del prisma dels darreres quatre àmbits
esmentats en el paràgraf anterior, i que em semblen particularment suggeridors:
Sobre la relació de la RB amb la perspectiva dels DDHH cal, a parer meu, prendre en consideració que, com el seu desenvolupament s'ha fet en un context capitalista, en la pràctica, el principal d'aquests drets, el que, sens dubte ni complexos, ha gaudit d'efectivitat absoluta, ha estat el de la propietat privada, i els altres s'han supeditat a ell. La RB, com a dret humà emergent, és la palanca d'oportunitat per a donar, a la fi, efectivitat a l'article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 que proclama que “tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets”. Pel que fa a la democratització dels treballs, tot i que és un tema que dona per a molt, em sembla que en l’apartat del llibre que signen David Casassas i Francisco Ramos Martín hi ha, si més no, dues idees claus: “la RB també pot ser entesa com una eina per assolir formes de treball més lliures, més dignes, també fora del mercat de treball” i “la RB permetria una flexibilitat [contrahegemònica] més gran del mercat de treball: no només permetria la flexibilitat dels treballadors per triar una feina, sinó també per triar no treballar, o per escollir la forma organitzacional del centre de treball (per exemple, l’autoocupació o el món de les cooperatives)". Potser a Mallorca tingui una importància i un interès singular la relació de la RB amb la transició ecosocial perquè és essencial per transitar sense pors socials del model de creixement il·limitat de turistificació a un nou model de desenvolupament amb grans dosis d’equilibri sectorial, de justícia social, i que sigui garantia de bona vida per a tothom.
Ara bé, en un
context en què el
programa irlandès de RB per a les arts i la cultura s’ha convertit en permanent,
mentre a casa nostra s’agreugen les precarietats múltiples dels treballadors i
treballadores de base de la cultura i les arts, i les polítiques públiques
subjuguen cada cop més els creadors i creadores a la turistificació, em sembla
especialment interessant l’article dedicat al binomi RB i cultura. En general,
cal imaginar la RB com un sòl que permet estar a peu dret, i això és
especialment rellevant en els sectors culturals per garantir la seva llibertat
i potencialitat creadora. Seguint l’exemple d’Irlanda, insistesc
en la proposta d’un nostrat programa pilot de Renda Bàsica per a la Cultura i
les Arts en contraposició a la
cultura de la turistificació
En fi, “Quan convé
seguem cadenes” és un llibre important per moltes raons de les quals en citaré
només quatre: Perquè hi ha poca literatura sobre la RB en català; pel fet de
publicar-se l’any del 25è aniversari de l’Associació Xarxa Renda Bàsica; perquè
com diu Julen Bollain -el prologuista del volum- “aquest llibre és això: un cos
col·lectiu al servei d’una proposta que ha deixat de ser una utopia per
esdevenir un horitzó”; i, per acabar, és un llibre important pel què escriu Sarah Babiker a l’epíleg: “Amb aquest
llibre sumem paraules, idees, intuïcions, obertures al llenguatge amb què
s’escriu un futur que no aconseguiran negar-nos”.
