 |
| Kato Pafos |
"Fer un viatge
t'obliga a tres esforços: el primer, pensar; el segon, fer els preparatius; el
tercer, desplaçar-se. I pensar és el major", va dir el savi jueu medieval,
Jafudà Bonsenyor, en el "Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs".
Tot i estar molt d'acord, en aquesta ocasió l'esforç major van ser els
preparatius, car la guerra d'Israel i EUA contra l'Iran ens va obligar a
suspendre el bot de Xipre a Jordània (finalment ajornat pel "Pont de la
Constitució"), amb el corresponent ajustament d'itinerari i de dies
d'estada a “l’illa d'Afrodita". Uns canvis que al final van ser a fi de
bé: Ens va permetre arrodonir l'estada Pafos, i tenir prevista una segona
visita, fonamentalment, a Petra i a Wadi Rum, per a final d'any.
D’entrada diré que
Xipre és un indret que val molt la pena. Però, per a un mediterrani de
Mallorca, l'atractiu no són les platges, ni les cales, ni les costes. Tanta
sort que som bastant friquis dels jaciments i museus arqueològics, i dels
conflictes internacionals no resolts, com ara la divisió de l'illa de Xipre (aquí
un article publicat ressent arribat a casa).
La zona turística
de Ayia Napa (al districte de Famagusta) és un "no lloc" del que el
màxim interès és la seva ubicació. Estant a tocar la Línia Verda, et permet
creuar a la part ocupada per Turquia i gaudir del jaciment arqueològic més gran
de Xipre, l'antiga ciutat de Salamina. No només és la magnitud, és que el
jaciment és, exceptuant el teatre, excessivament
reconstruït, esplèndid. La vegetació -una combinació de verd i groc- acompanya
a donar-li una certa màgia. El mar, on cal imaginar el port que, segons la
llegenda, va possibilitar que Salamina fos durant segles la ciutat més
important de Xipre, està calma. Mar calma, màquina de fotos cansada...
 |
| Salamina |
Però haver entrat a
la part turca de l'illa té altres recompenses: 1. Molt a prop de Salamina hi ha
el Monestir de Sant Bernabé amb icones i frescos prou interessants. El monestir
és un museu, i no queda clar si va ser abandonat pels monjos, o aquests varen
ser expulsats pels turcs atès el fet que la zona va passar a ser controlada
pels turcs arran de la invasió de 1974. El cas és que la cripta que conté la
tomba de l'apòstol Bernabé continua sent un lloc de peregrinació dels grecs
xipriotes. 2. La gran sorpresa del dia: La ciutat fantasma de Varosha -millor
dit, el complex turístic fantasma del qual en parl a l'article esmentat- és una
inoblidable experiència. 3. La visita a la ciutat antiga de Famagusta és un
imprescindible. Una animada ciutat emmurallada que alberga dues joies. La
primera, la Catedral de Sant Nicolau, que és un exemple de l'espectacularitat
del gòtic mediterrani convertit en mesquita, i la segona joia és la pastisseria
(Pastaneleri) Petek.
 |
| Varosha |
Ayia Napa és també
el no lloc ideal des d'on fer una excursió per la Costa del Cap Greco (part
sud-est de l'illa de Xipre). Es poden veure espectaculars formes rocoses, coves,
i espectaculars vistes.
 |
| Costa del Cap Greco |
Tirant cap al sud,
i de camí cap a Nicòsia, férem una breu visita, però ben aprofitada, a la
ciutat de Làrnaca. En qüestió de, fa no fa, tres hores visitarem la Plaça
Europa, el famós Passeig de Palmeres (Finikoudes), la interesantíssima Església
de Sant Llàtzer, la Mezquita Djami Kebir, i el Fort Medieval.
 |
| Església de Sant Llàtzer (Làrnaca) |
En arribar a
Nicòsia ens adonam que l'hotel està a tocar de la Línia Verda, i que el centre
històric (dins murades) de la part grec xipriota és relativament petit i
abordable caminant. Nicòsia és una ciutat interessant, però sense grans
atractius.
 |
Nicòsia
|
Potser el que és més engrescador és poder passejar pel carrer Ledra
–la més important artèria comercial (sense cap franquícia ni botiga de marca!)-
al centre de Nicòsia i que conserva, ara amb forma de checkpoint per a control
de passaports, l'antiga barricada que va dividir la ciutat. Els grecs xipriotes
no ho recomanaran, però és imprescindible creuar el checkpoint i visitar a part
turc xipriota. Entre les "dues nicosies" vam passar la primera tarda,
acabant sopant al restaurant Anamma al carrer Ledra que, dit sigui de passada,
de fora no crida l'atenció, però que a la part posterior del local, és ple
d'autenticitat, ambient, i menjars locals.  |
| Nicòsia |
L'endemà va tocar
visita la capital xipriota amb la guia Anastasia. Sorprenentment, la visita
guiada només incloïa la Nicòsia del Sud, és a dir, la no ocupada.
L'animadversió entre la població grec xipriota i la turc xipriota és molt
evident, i indissimuladament expressada.
Tot i que la
passejada va ser únicament de muralles endins, vam veure tot l'imprescindible:
Muralles, l'Església ortodoxa Faneromeni (el cor històric i espiritual de
Nicòsia del Sud), Catedral Nova, pintorescs carrerons i carrers (l'Ayiou
Ioannou, per exemple), el Palau Episcopal, el Monument a la Llibertat enfront
de l'Aqüeducte Otomà, la Porta Famagusta... Acabarem el matí, passant per la
Porta de Pafos, amb una visita pel nostre compte importantíssima: El museu
arqueològic. Senzillament imprescindible.
 |
| Nicòsia ocupada |
Els indrets
protagonistes de la tarda foren la nova plaça Eleftheria -l'avantguardista
projecte de Zaha Hadid Architects que pretén dialogar entre modernitat,
tradició i diplomàcia en una ciutat dividida, sense que, a parer meu, ho
aconsegueixi-, el Carrer Ledra per enfilar cap a la Nicòsia ocupada. Una vegada
passats els controls, les proximitats del checkpoint és una gran zona molt
animada, amb molt ambient de "basar turc" i oferta de restauració, i
edificis extraordinaris com ara alguns caravanserralls, i, sobretot, la
mesquita catedral. Acabarem la tarda amb una bona infusió turca a un local amb
ambient una mica alternatiu on es reivindicava la reunificació de l'illa, la
solidaritat amb Palestina, i, sobretot, es lluïa un cartell amb el següent
missatge: "Warning.
No stupid people. Beyond this point". I el dia
l'acabarem amb un sopar a un bon menjar ràpid grec xipriota.
 |
| Una de les Esglésies Pintades |
Deixarem la ciutat
i posarem rumb a la regió muntanyosa de Troodos. El gran atractiu d'aquesta
regió és el paisatge, la cultura etnològica, i el patrimoni històric. En el
patrimoni històric destaquen les Esglésies Pintades. Però, alerta, pintades per
dins, i, a sobre, on està estrictament prohibit fer fotos. De camí al poble de
Kalopanayiotis en visitarem tres d'aquestes esglésies totes amb unes pintures
precioses. També visitarem Kakopetria. L'altitud del poble li dona un encant
especial amb molt soroll de riu que corre i força arquitectura tradicional. Un
lloc extraordinari per fer un cafè. Tanmateix, Kakopetria té dos monuments
emblemàtics: La "Roca Maligna" que dona nom al poble, i el nucli
antic, conegut com a Palia Kakopetria.
 |
| Kalopanayiotis |
En arribar a
Kalopanayiotis -una preciositat de poble en una vall de les muntanyes de
Troodos-, és parada obligatòria al Monestir de Sant Joan Lambadistis i la seva
impressionant església pintada (potser no és la més bella de les esglésies que
visitarem per la zona, però és la més gran). No m'ho acab de creure, però vaig
acabar la ruta per les fantàstiques esglésies pintades sense fer una sola foto
a les pintures. No em va resultar fàcil contenir-me i acomplir la nota de
"no fotos". La veritat és que el fet que Anastasia no em perdés de
vista ho va fer possible.
Una vegada
instal·lats al xulíssim Casale Panayiotis, recorreguérem el poble de baix a
dalt, férem unes compres ("delícies turques xipriotes" i espècies) a
un supermercat local, i soparem al restaurant de l'hotel del plat del lloc:
Truita de riu. Un bon colofó del dia.
El matí és plujós,
les muntanyes de Troodos i la carretera en direcció a Pafos són gairebé
invisibles per mor d'una boira molt espessa. Però el dia acabarà sent lluminós
i l'itinerari força variat: Primera parada (encara a la regió de Troodos) en el
turístic però molt interesant poble vinícola d'Omodos. Malauradament, no era
hora de vi i les vinoteques estaven tancades. Vàrem canviar el vi per un molt
reconstituent cafè. La segona parada, ja allunyats de l'atmosfera de Troodos,
al castell de Kolossi, una antiga fortalesa dels croats força interessant i molt
fotogènica.
 |
| Castell de Kolossi |
Acostant-nos a la
costa feim la tercera aturada al jaciment arqueològic de Kourion, una ciutat
fundada pels grecs en el segle IX aC, en què hi ha restes arqueològiques de
diverses èpoques, entre elles hel·lenística, romana i cristiana. El més
destacat són els mosaics, una basílica paleocristiana de la qual, després d'un
gran terratrèmol en el segle IV dC, no queden més que la planta, uns arcs molt
fotogènics, i algunes columnes, i un teatre romà molt reconstruït. Kourion s'ha
de visitar amb una certa calma, contràriament al que, pel que sembla, fan les
excussions des de Pafos que només visiten el recinte dels mosaics i poc més.
Això va ser el que inicialment ens va mostrar Anastàsia. Tanta sort que en la
portada de la nostra guia apareixia una foto de la basílica i ens entossudirem
a veure-la. Va ser, sens dubte, el millor de la visita.
 |
| Kourion |
A tocar de Kourion
férem la penúltima visita del dia: El Santuari d'Apol·lo Hylates. En aquest
petit jaciment sobresurten les restes (dues columnes que subjecten un tros del
friso) d'un temple (dedicat a Apol·lo?). Malgrat que sembla bastant reconstruït
és força fotogènic en un paisatge ple de margalides grogues.
 |
| Santuari d'Apol·lo Hylates |
L'última parada,
abans d'arribar a Pafos, era una visita que em semblava seria una turistada: la , també coneguda com a Petra tu Romiú (roca del romà). Segons
una llegenda, aquesta roca és el lloc de naixement de la deessa Afrodita, i és
un indret efectivament molt turístic (tothom vol la seva selfie).
Malgrat tot, la zona és molt maca i hi ha una bona foto.
 |
| Roca d'Afrodita |
A l'arribada a
Pafos, ens acomiadarem d'Anastacia i ens instal·larem a l'hotel situat a la
part costanera de la ciutat. L'horabaixa va donar per a una passejada pel
passeig marítim, sopar a un restaurant a la zona més turística, i a descansar,
que calia recarregar les piles. A Pafos hi ha molta feina a fer. No debades és
un dels enclavaments arqueològics més fascinants del món antic. Des de 1980 és
Patrimoni Mundial de la UNESCO i s'articula en dos nuclis complementaris: Kato
Pafos (o Nea Pafos, la ciutat fundada a la fi del segle IV aC que es va
convertir en capital de l'illa sota Roma), i Palaipafos (Kouklia), on
s'aixecava el cèlebre santuari d'Afrodita, venerat a tot el món grec.
Els tres dies de
Pafos:
 |
| Kato Pafos |
1. Parc
arqueològic Kato Pafos. És un dels grans atractius de
Pafos on destaquen les cinc domus romanes que compten amb un gran i
extraordinari grup de mosaics, que donen nom a aquestes espectaculars mansions.
Els mosaics a cobert, i molt ben presentats, són espectaculars, però, ho són
més els que s'exposen a l'aire lliure entre altres magnífics restes de la gran
ciutat romana. Especialment fotogèniques em van semblar les restes del Castell
de Saranta.
 |
| Castell de Saranta |
Els complements del
dia van ser: El Castell Medieval, i la interessantíssima Església Agia Kyriaki
de Sant Pau (Sant Pau té una estreta relació amb l'església xipriota) i el
petit "jardí" amb restes arqueològics que l'envolta. Hi havia missa i
l'església estava plena de gom a gom, la qual cosa va retardar la visita. Va
ser una espera ben pagada per poder veure els interiors de l'església i
desfruitar dels voltants amb algunes fotos, tot i que se'm va oblidar de
fotografiar allò més important del lloc: El Pilar de Sant Pau.
Després d'admirar
una esplèndida posta de sol des del balcó de l'hotel, finalitzarem, un dia
rodó, amb un sopar rodó a un dels millors restaurant del viatge, el Lichnari
Taverna. Un restaurant tradicional amb uns menús, vins i ambient locals i poc
turístics.
 |
| Decoració urbana amb motius pasquals |
2. Centre de la
ciutat nova. Dia d'anar i tornar en autobús de línia,
de mercats (bastant turístics), de carrers comercials, de barris singulars,
d'alguns interessants tallers de ceràmica, de monuments i fatxades
neoclàssiques, i d'aroma colonial. Molta presència de decoració urbana amb motius pasquals i de pluja. Sobre tot, dia de l'extraordinari Museu Arqueològic
(magnífic aixopluc d'una forta pluja).
 |
| Figura del Museu Arqueològic |
3. Tombes dels
Reis. Un grandiós complex de tombes subterrànies del
segle IV aC, que malgrat el nom, sembla estaria destinat a oficials d'alt rang
i no tant a reis. Algunes de les tombes estan decorades amb columnes dòriques i
amb frescos murals. La visita va començar amb una forta pluja que es va aclarir
ràpidament, i ens va deixar un dia d'esplèndid sol. Va ser una de les visites
que va superar amb escreix les expectatives que ja eren altes.
 |
| Una de lesTombes dels Reis |
El dia va tenir un
gran complement: El Temple d'Afrodita (o Santuari d'Afrodita), situat a Palaipafos.
És un conjunt de ruïnes modest, però de gran interès en un bell paisatge.
Sobresurt el mosaic que representa la Leda i a Zeus reencarnat en un cigne i el
seu petit museu, on es mostra la pedra negra que es venerava en el santuari. Va
resultar ser una excursió extraordinària per arrodonir l'últim dia a Xipre.
 |
| Mosaic representamt l Leda i a Zeus reencarnat en un cigne |
Ens acomiadarem amb
un extraordinari sopar a un extraordinari restaurant de Pafos que es diu Argo.
Un absolut imprescindible! De camí a l'hotel vaig fer balanç del viatge per
concloure que Xipre és molt més que turisme de costa, tot el que envolta la línia
verda, i mitologia d'Afrodita.
