Un any sense promoció turística pública

Publicat originalment a dBalears (21-04-2022)

Agradi o no agradi, vivim en una època en la qual, per a la implantació d'innovacions socials a favor de les grans majories socials, s'ha imposat la conveniència –si més no, la bondat- de fer "experiments", "plans pilot", o com ho vulgueu dir. No succeeix el mateix quan les innovacions socials convenen a les elits. Però, com això són figues d'un altre paner, ja en xerrarem en una altra ocasió.

No sóc un entusiàstic de l'experimentació o del monitoratge de plans pilot en assumptes com, a tall d'exemple, la Renda Bàsica Universal i Incondicional (RBUI), o la jornada laboral de quatre dies a la setmana. No és que en sigui contrari, però em sembla que tots –uns més i uns altres manco- tenen limitacions (temporals, tècniques, de disseny, d'abast, etc.) que poden esbiaixar els resultats. No obstant això, si els objectius estan ben determinats, els resultats poden ser útil per fer "pedagogia", i esvair prejudicis.

En qualsevol cas, el meu minso entusiasme en aquests experiments i/o plans pilot rau en el mateix fet que s'hagin de testar. Els drets socials històricament s'han implementat sense tantes precaucions. Ho explica molt bé Julen Bollain en el seu llibre "Renta Básica: Una herramienta de futuro" tot formulant les següents preguntes: "Us imagineu que a l'Alemanya Bismarckiana a algú se li ocorregués fer un projecte pilot sobre "seguretat social" per als i les treballadores? O, sent una mica més polèmic (i totalment conscient de les distàncies existents), us imagineu si Abraham Lincoln, en comptes de promulgar la Proclamació d'Emancipació o la Tretzena Esmena a la Constitució dels Estats Units d'Amèrica, hagués proposat un projecte pilot per estudiar la prohibició de l'esclavitud?

Ara bé, aquesta tendència entusiàstica pels plans pilot ens podria servir per fer una cosa ben necessària a les Illes Balears: Experimentar què passaria si durant un any totes les administracions públiques gastessin zero euros en promoció turística. La meva hipòtesi és que, per aquesta circumstància, no hi hauria modificació significativa dels fluxos turístics. Ara, passada la campanya de Pasqua, seria l'hora de posar en marxa aquesta iniciativa per poder passar comptes per Pasqua del 2023.

És una proposta utòpica per subversiva? Segurament sí que ho és, car demostraria una veritat incomoda: Les enormes despeses públiques en promoció turística són prescindibles. I necessàries per a altres finalitats!

Carta a Arcadi Oliveres

Publicat originalment a dBalears (13.04-2022)

Estimat Arcadi:

Ja ha passat un any i escaig d'aquell 6 d'abril de 2021 que ens deixares. Veritablement, mai no ens has deixat del tot. El teu mestratge i exemple segueixen ben presents.

El cas és que, en aquest temps de la teva absència física, el món no ha millorat. Les guerres que tu conegueres segueixen. A Afganistan tornaren els talibans al govern, i, formalment, no n'hi ha de guerra. Però, com et pots imaginar, el govern afganès dels talibans ha declarat la guerra contra els drets humans de bona part de la població afganesa, especialment contra les dones. Tanmateix, allò que ben segur més t'amoïnaria és que Rússia ha envaït Ucraïna, i, des de fa més d'un mes, vivim en una mena d'estat de xoc per la proximitat de les aberracions d'aquesta nova guerra. Tinc la impressió, Arcadi, que t'indignaria tanta hipocresia dels polítics, la normalització de l'existència de refugiats de primera (els ucraïnesos) i de segona (la resta de refugiats), l'estirabot del bel·licisme, i l'espectacular increment de la despesa militar que ens ve a sobre.

Estic segur que compartiries la preocupació per la minsa mobilització del moviment pacifista contra aquesta guerra geogràficament tan propera. Potser, la pandèmia ha tingut un preocupant efecte desmobilitzador més intens del que podíem imaginar. Si nosaltres restem desmobilitzats -i els carrers no tornen a ser nostres-, els malestars prepandèmics i les pors associades a les conseqüències economicosocials de la guerra els capitalitza l'extrema dreta, el protofeixisme. Tal vegada, s'escau engegar un potent moviment social a favor de la democràcia. De la democràcia que, seguint a Amartya Sen, més enllà de la representació política, i del respecte a la regla de la majoria, impliqui la protecció dels drets i les llibertats dels individus, l'accés a les prestacions socials, i el dret a accedir a la informació i a participar en la deliberació pública. És a dir, la democràcia té impuls igualitari o és desdemocràcia.

Per cert, Arcadi, les desigualtats no aturen de créixer en aquest món en emergència climàtica. Fa uns mesos, l'organització independent dedicada a analitzar la desigualtat en el món anomenada World Inequality publicà l'Informe de Desigualtat Global 2022 (World Inequality Report 2022), que posava sobre la taula una dada esgarrifosa: l'1% més ric de la població té una petjada de carboni de 64,7 tones de CO₂ equivalent (CO₂e) per càpita, una xifra 14 vegades superior a les 4,7 tones de CO₂e que emet una persona de la meitat de la població amb menys recursos.

Malgrat tot, hi ha bones notícies. Per exemple, la que m'ha impulsat a escriure't aquestes ratlles: Ja estan força avançades les tasques preparatòries del Fòrum Social Mundial (FSM) que, enguany, se celebrarà a Mèxic de l'1 al 6 de maig. Serà, com bé saps, la catorzena edició, i ja en seran vint els anys de vida del FSM.

Vull que sàpigues, Arcadi, que els organitzadors i organitzadores del FSM 2020 afirmen que: "L'objectiu pel qual va néixer el FSM encara continua vigent: la lluita contra un sistema capitalista en el qual uns quants s'enriqueixen a costa de l'explotació de les grans majories, i s'atempta també contra la naturalesa. Avui vivim una greu crisi civilitzatòria que ens obliga no sols a pensar junts, sinó a actuar de manera col·lectiva i contribuir a la construcció de la societat i del món que volem.

Vivim una guerra profunda contra les nostres pròpies vides i la del planeta, una guerra d'extermini que atempta contra la diversitat dels nostres territoris, la nostra història, i la nostra dignitat.

No podem continuar així, com si res passés!

Cada dia ens desapareixen, assassinen, violen, esquarteren, o ens exploten laboralment fins a la mort. En un món així, no es pot viure. No podem parlar de democràcia, mentre milions de persones en el món morin de fam, o països germans estan bloquejats econòmicament per sobre els interessos d'uns quants, i sense respectar el seu dret a decidir sobre el seu propi destí".

Perquè un altre món és possible i necessari, seguim, Arcadi. Amb Maria-Mercè Marçal "I, tanmateix, la lluita".

La genuflexió de Pedro Sánchez al dictador marroquí

Publicat originalment a dBalears (08-04-2022)

Dijous de la setmana passada el president del Gobierno de España se'n va anar a Rabat. Quedà així formalitzada presencialment la traïció presidencial al poble sahrauí continguda a la carta de Pedro Sánchez remesa a Mohamed VI en la que, amb data de 14 de març de 2022, li comunicava al rei alauita, abans de fer-ho a l'opinió publica i als membres del seu govern, que l'autodeterminació i independència del Sàhara Occidental no és la base més seriosa, creïble i realista per a concloure el procés inconclús de descolonització de l'antiga colònia espanyola. Pedro Sánchez li va escriure a Mohamed VI que "España considera la propuesta marroquí de autonomía presentada en el 2007 como la base más seria, creíble y realista para la resolución de este diferendo". És a dir: ¡A sus órdenes, majestad!

Quan Pedro Sánchez se'n va anar a Rabat encara era calent l'informe del prestigiós think tank paneuropeu Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR, per les sigles en angles), en el qual es fa una demolidora anàlisi respecte a aquest suport d'Espanya al pla d'autonomia marroquina per al Sàhara Occidental. El títol de l'informe ho diu tot: "Concessions Interminables; Espanya s'inclina davant el Marroc".

Pedro Sánchez es reuní a Rabat amb el responsable de les atrocitats en matèria de Drets Humans que Amnistia Internacional (AI) acabava de palesar amb la publicació del seu informe anual corresponent a 2021. Amnistia Internacional constata que, durant tot l'any, les autoritats marroquines van continuar violant els drets d'activistes independentistes sahrauís mitjançant maltractaments, detencions, i fustigació. Que al maig, les autoritats van detenir a Essabi Yahdih, periodista sahrauí i director de l'empresa en línia Algargarat Mitjana, en el seu lloc de treball al Sàhara Occidental. Que Mohamed Lamine Haddi, condemnat en relació amb la protesta de Gdeim Izik, continuava reclòs en règim d'aïllament des de 2017. Que al març, guàrdies penitenciaris van posar fi a la vaga de fam que duia a terme Mohamed Lamine Haddi per a protestar pels maltractaments rebuts, alimentant-ho per la força, una mesura constitutiva de tortura en virtut del dret internacional. Que durant l'any, membres de les forces de seguretat van assaltar la casa de l'activista sahrauí Sultana Khaya en Bojador almenys tres vegades. Que al maig, membres de les forces de seguretat la van colpejar i van intentar violar-la amb les seves porres, i van atacar i van violar a la seva germana. Que el 15 de novembre, membres de les forces de seguretat van irrompre a la seva casa, la van violar i van abusar sexualment de les seves dues germanes i de la seva mare de vuitanta anys. Que...

Just unes hores abans que Pedro Sánchez arribés a Rabat, la policia marroquina retenia, agredia i expulsava un activista i un fotoperiodista catalans que es dirigien als territoris ocupats del Sàhara Occidental per donar visibilitat al segrest i maltractament de l'activista sahrauí Sultana Jaya. El silenci del president del Gobierno de España és ensordidor ...

Tanta sort que Pedro Sánchez, en signar l'acord de “Coalición Progresista", s'havia compromès a recolzar de "manera decidida la defensa dels drets humans". Tot plegat és una vergonyosa genuflexió de Pedro Sánchez al sàtrapa marroquí!

 

 

Hotelers: do not disturb

Publicat originalment a dBalears 03-04-2022)

Aquests dies he rellegit el llibre intitulat "Do not Disturb Barceló", que Joan Buades va publicar aviat farà tretze anys. I, tanmateix, és un text que, amb algunes actualitzacions sobre l'estirabot de la financiarització turística durant la dècada prodigiosa prepandèmica del negoci global turístic, podria haver publicat ara.

Un bon exemple d'això és que Joan Buades explica com, en els anys 2006, 2007, i 2009, la multinacional Barceló travà negocis turístics amb la banca marroquina, i, of course, amb la casa reial de la dictadura alauita. La lectura d'aquestes pàgines del llibre és esponerosament útil per contextualitzar el que diu el copresident del Grupo Barceló, Simón Pedro Barceló, en una entrevista publicada el passat diumenge a Diario de Mallorca. El fragment de l'entrevista que motivà la relectura del llibre de  Joan Buades és el següent:

"Pregunta: Son la hotelera española con mayor presencia en Marruecos por ese arraigo con el país alauí ¿qué opina del giro de Sánchez con el Sáhara Occidental? Resposta: Que España y Marruecos tengan la mejor relación posible es positivo para España e indirectamente para nosotros. En política debe primar el realismo. Estuve hace pocos meses en Dajla, una península en el Atlántico, al sur de Canarias [en desarrollo turístico]. Aterrizas en un aeropuerto construido por Marruecos, el control de pasaportes lo hacen sus autoridades y la ley del territorio es la marroquí. España está dando un paso en su reconocimiento. En cuanto a las formas, se podría haber hecho mejor. Pregunta: ¿España traiciona a la causa del pueblo saharaui? Resposta: Creo que no".

La veritat és que, encara ara, no em puc avenir com la periodista no repregunta per intentar esbrinar quins interessos concrets té Grupo Barceló a Dajla que, com és sabut, és part dels territoris del Sàhara Occidental il·legalment ocupats pel Marroc. S'hauria escaigut preguntar a Simón Pedro Barceló sobre la legalitat internacional en relació al procés de descolonització inconclús del Sàhara Occidental, sobre la sistemàtica conculcació dels Drets Humans de la població sahrauí en els territoris ocupats pel Marroc... o, fins i tot, què en pensa el copresident del Grupo Barceló de l'Avantprojecte de llei de protecció dels drets humans, de la sostenibilitat i de la diligència deguda en les activitats empresarials transnacionals? Però s'imposa el do not disturb els hotelers.

Per una altra banda, a principis de la setmana passada el Govern autonòmic va fer públic que: "El Govern i la Federació Hotelera de Mallorca ofereixen més de 350 places a habitacions, apartaments, i estudis per atendre refugiats d'Ucraïna". El comunicat oficial va ser replicat per la majoria dels mitjans de comunicació amb titulars com ara: "La Federación Hotelera pone a disposición del Govern 350 plazas para acoger a refugiados ucranianos en Mallorca", "Hoteleros de Mallorca ofrecen 350 plazas temporales para acoger a refugiados ucranianos", "La Federación Hotelera ha puesto a disposición del Govern 350 plazas para los refugiados de Ucrania" .... Fixin-se que en els titulars dels mass-media el Govern desapareix i en el cos de la notícia no s’informa si la Federació Hotelera ha posat a disposició de les persones refugiades ucraïneses aquestes places d'allotjament com a gest solidari, o a preu de mercat. Al final l'acord del Govern amb la Federació Hotelera no es va materialitzar car Creu Roja –que és l'encarregada per part del Gobierno de España de tota la logística dels "refugiats VIP" ucraïnesos - optà per a una altra solució. Però ja s'ha creat una imatge d'acció solidària-humanitària per part de la Federació Hotelera. Ho era realment? En lloc d'aclarir-ho, do not disturb els hotelers ...