Diari d’un candidat testimonial (i VII) Malgrat el desassossec...

Per motius que no vénen a cas, ara m’adon que en obrir el meu compte de Twitter (@borrasensenyat) em vaig presentar dient: “M’agrada conèixer món, però no viuria en un altre lloc que no fos Mallorca. El meu esquerranisme no és un “pecat de joventut”. Va ser una improvisació encertada. Avui m’agradaria ser a un altre lloc. A una estimada ciutat pròxima però molt diferent de Palma. M’agradaria ser a Lisboa i conèixer algun altre  lloc  de "l'altra banda del tajo"  i assaborir els “Dias do desassossego”.

Malauradament la manca d'assossec, de calma, quietud, tranquil·litat... de l'endemà de conèixer els resultats de les primàries de MÉS per Mallorca i de MÉS per Palma, té a veure amb la lectura de la premsa d’avui. Aquesta malaltissa patològica del personalisme pot ser letal per a el  projecte. Una de les gràcies de MÉS per Mallorca és la capacitat de mestissatge de cultures ideològiques, i de fer confluir procedències polítiques diferents. En definitiva, MÉS, agradi o no, ja no és una coalició de partits i algunes persones independents. És un instrument polític que vola sol i que solament està “al servei d’aquest poble”.

Causa desassossec pensar que aquests infantilismes malaltissos puguin restar un gram de l'impuls al canvi que han significat aquestes primàries obertes. Vull pensar que a MÉS per Mallorca no hi sobra ningú, ans al contrari. Vull pensar, però, que hi sobren algunes formes i actituds.

Pel que fa als resultats d’aquest candidat testimonial, només dir una cosa: Mil gràcies, m’honora estar a la papereta que convertirà a Antoni Noguera en batle de Palma.

Tenia pensat acabar el “Diari d’un candidat testimonial” afirmant que ja és ben hora de tornar a les sendes que marcà Emili Darder. Malgrat el desassossec que em provoquen les pixades fora de test d’alguns, no m’estaré de dir-ho de la millor manera possible. Amb paraules de Kavafis en adaptació de Lluís Llach sobre una versió catalana de Carles Riba:

“Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s'acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.”

Diari d’un candidat testimonial (VI) Dir revolució és a dir democràcia

Escric aquesta penúltima entrada d'aquest “diari d'un candidat testimonial” quan encara s'està votant en les primàries de MÉS per Mallorca i de MÉS per Palma. Per tant el que diré no té res a veure amb possibles resultats.

Aquest matí quan he anat a Flassaders a votar, el que he vist  m’ha omplert d’orgull i emoció. Orgull de les coses ben fetes, i de la gent que ha fet que això funcionés tan ben com ha funcionat (enhorabona a la comissió de primàries!). Emoció de veure a tanta gent participar. Després m’he seguit emocionant en veure alguna piulada i alguna foto al Facebook.

Jo, que en més d'una ocasió he manifestat el meu escepticisme amb els procediments de primàries (“tancades” o “obertes”), hauré de revisar aquesta opinió. I a més, revisant-la d'arrel: Radicalment sí a les primàries obertes però democratitzant-les al màxim.

En aquesta direcció segur que hi haurà algunes coses a millorar: Període d'inscripció en el cens, control democràtic del mateix, campanya electoral, garantir un major i millor coneixement dels candidats i de les candidates, més debats… Pot ser es poden utilitzar més les TIC (especialment Internet) per a aquestes qüestions. En qualsevol cas cal deixar aclarit per sempre que no es poden canviar les coses amb unes formes d'organització i horitzontalitat creades per a altres conjuntures (Marga Padilla).

Dir revolució (canvi del statu quo) és a dir democràcia. Dit altrament, és rescatar a la democràcia del segrest neoliberal i que puguem decidir-ho tot. Aquesta és, a parer meu, la qüestió.

Diari d’un candidat testimonial (V): Uf, això sona fatal!

Ahir a la nit, després d’una tarda intensa (promesa de fedatari per a la  ILP impulsada pel GOB, assistència a la presentació de l'Informe de Càritas i esbossar l’article matiner de El Periscopi), vaig fer la darrera piulada del dia: “Uffff, això sona malament”

Em referia a aquesta informació de l’Ara Balears: “Més de 200 immigrants s'han registrat per votar a les primàries de MÉS”. El titular m’alegrava el vespre. Segur que molta gent de MÉS per Mallorca celebra que molts i molts nouvinguts/des participin activament en política i ho facin amb MÉS. No crec que ningú s’alegrin més que jo d’aquesta capacitat d’integradora de MÉS.

Però la qüestió no és aquesta. Allò que sona fatal és aquest paràgraf de la informació: “El fet que s'hagin inscrit aquests 200 immigrants per votar a Palma pot tenir a veure, segons fonts de la coalició, amb la circumstància que un dels candidats a integrar la llista a l'Ajuntament de Palma sigui el conegut activista Madiop Diagne, president de l'Associació de Senegalesos de Mallorca”. Vull pensar que és cosa del periodista. En qualsevol cas el company citat ho hauria d’aclarir. Aquesta tarda és una bona ocasió per fer-ho.

I perquè crec que ho ha d’aclarir? Idò pel bon nom de Més per Mallorca i del prestigi del procés de primàries. Si realment s’han inscrit per votar un grup nombrós de membres d’una associació presidida per un candidat, aquest candidat ens ha d’explicar com casa això amb el Compromís ètic que ha signat. Que hem signat totes les persones que ens presentam (inclòs aquest candidat testimonial). Val a dir que una cosa és que els candidats i candidates no testimonials hagin fet campanya d’inscripció de votants entre els seus cercles d’afinitat, i una altra cosa és la que diu la informació de Quim Torres.

S’ha de recordar que el citat Codi Ètic s’ha signat “ per refermar el seu deure cap a la comunitat per damunt qualsevol interès partidista i/o personal.” I que en el punt 3 diu: “Els càrrecs electes i de confiança de MÉS per Mallorca exerciran les seves responsabilitats d'acord amb els continguts del programa electoral i al servei del conjunt de la ciutadania, sense obeir a interessos personals o sectorials, d'acord amb els principis que defensa MÉS per Mallorca”. I encara més, en el punt 7 s’afirma: “Les persones escollides democràticament, tendran en consideració, de forma prioritària, els moviments socials i les demandes de la societat civil, des de la imparcialitat, reconeixent les seves aportacions, respectant escrupolosament la seva independència i sense fer-ne un ús partidista.”

Els subratllats són meus, però esper i desitj que la preocupació per la nostra coherència sigui molt compartida.

Diari d’un candidat testimonial (IV): Antoni Noguera de batle, mitja dotzena de zeros garantits

Observ que les primàries de MÉS per Mallorca s'animen força. A l'espera del cens definitiu, sembla que la mobilització en inscripcions per votar ha estat un èxit. Un símptoma del canvi que es produirà al maig de 2015.

L'animació també es nota a les xarxes socials. Algunes candidates i alguns candidats, fan públiques les seves preferències. Car hi ha dos candidats per encapçalar la llista, això té especial interès pel que fa a les primàries de Palma.

Aquest candidat testimonial (qui em vulgui votar que em voti per a suplent), no s'estarà de fer-ho: Deman el vot per a què Antoni Noguera encapçali la llista de MÉS per Palma (seguit de Neus Truyol)

Amb Antoni Noguera de batle –per molt malament que es trobi la caixa de Cort- tenim garantit que podrem avançar cap a mitja dotzena de zeros:

Zero pobresa. Zero provincialisme-“cutrerio". Zero corrupció. Zero incultura. Zero iniquitat. Zero destrucció de territori i de patrimoni.

Si a més a més hi ha recursos (o se’n recapten més dels que més en tenen i dels que ens empobreixen a base d' espoliar-nos) per fer coses ... Palma serà l’hòstia!

 

‪#‎nogueraperpalma   #‎cooperativaciutadana  ‪#‎guanyarem

Diari d’un candidat testimonial (III) Palma: Qüestió de sobiranisme?

 



Au idò, ja ho sabeu: Joan Josep Pasqual diu que es presenta a Palma per fer visible el sobiranisme de MÉS. Això és que el que diu la premsa “amiga”. Vet a saber què cony diu la que no ens estima gens ni mica...
 

En qualsevol cas, company Joan Josep, el sobiranisme de MÉS ho fem visible tots i totes els que prenem part de MÉS per Mallorca. Inclosos els que no es presenten a cap candidatura o ho fem de manera testimonial. Potser per això sempre ha estat ben present!

Per si de cas allò que es vol visibilitat és una priorització política entorn de la independència -el procés del Principat ens té a molts enlluernats-, aconsell llegir aquesta entrevista. El dirigent de l’esquerra basca, Arnaldo Otegui, no dóna “puntada sense fil”.  Crec que ve al cas remarcar  aquestes paraules:

“Aunque para nosotros sea claro el objetivo final -un estado vasco formado por los siete territorios-, debemos tener en cuenta que tendremos que respetar los tres ámbitos de decisión: la Comunidad Autónoma Vasca (CAV), Navarra y el País Vasco del Norte. Por tanto, lo que debe establecerse en ese debate nacional y popular, entre otras cosas, es cuál es el medio más efectivo para llegar a la meta final, considerando las distintas correlaciones de fuerzas que hay en cada realidad jurídico-política. Y, repito, al ser tan importante ese debate, y tan profundas las decisiones que hay que tomar, no se puede realizar en los aparatos de los partidos. Antes bien, esas decisiones se deben tomar entre miles de independentistas, mediante un proceso participativo que debe realizarse a lo largo y ancho del País Vasco. De lo contrario, nos equivocaremos.” (Els subratllats són meus).

Darrerament, per raons que no vénen al cas, visit més Bilbao que Barcelona. Però el que tinc clar és que Palma necessita, de forma urgent,  recuperar el seu futur que serà ...

Diari d'un candidat testimonial (II): Un dubte

Palma és clau per a un bon resultat de MÉS per Mallorca aquest mes de maig. Alhora és un una placa difícil (metropolitanitzaciño, impacte de les TV estatals...). Els resultats de Palma seran determinants per a derrotar al PP. Però sobretot, un altre govern municipal a Cort és imprescindible per a una Mallorca que faci front –amb garanties d’èxit- als reptes de les desigualtats. La castellanització, la recentralització, la descohesió social o el col·lapse ecològic.

Idò justament a Palma les primàries de MÉS tenen, a diferència del que passa al Parlament o en el Consell de Mallorca, dos candidats a encapçalar la llista. No estic massa segur que això ens afavoreixi, ni que ajudi al canvi polític.

Una cosa és presentar-se per a formar part de la llista (que forçosament serà, en coherència de la pluralitat de MÉS, plural ), i una altra cosa és voler-la liderar. Hi ha diferencies, matisos, accents diferents entre una proposta de lideratge i l’altra?

A parer meu, la política té sentit i valor (i valors!) si conté en si mateixa i, alhora persegueix, un nou projecte de societat.

Hi ha dos projectes per liderar la candidatura de MÉS per Palma?

Diari d'un candidat testimonial (I)

 

Avui s'han fet públics els noms de les persones que ens hem presentats a les primàries obertes de MÉS per Mallorca Avui s'ha fet la foto de grup a la qual, malauradament, no hi he pogut anar.
 

Sóc candidat a la llista municipal de Palma. Però la meva candidatura és gairebé testimonial.  Tot i que m'agradaria estar a la papereta encapçalada per Antoni Noguera, jo mateix em votaré per a un lloc de no sortida. Allò que m'importa és donar la cara en suport a aquest procés de primàries, a MÉS per Mallorca, i col·laborar al tomb polític que es donarà al maig de 2015.

 

He decidit emprar aquest bloc per, en la mesura que tingui temps i estigui inspirat, fer alguns comentaris sobre aquestes primàries. A les normes de presentació es demanava una presentació personal, vaig improvisar aquesta:

 

"Vaig néixer al Port de Pollença l'any 1957 i visc a Palma des de finals dels anys 70 del segle passat. Crec que, excepte un dia a l'any -el dos d'agost, el dia de la Patrona de Pollença-, em meresc la Ciutadania palmesana (de llonguet amb orgull).

Des de ben jove em vaig incorporar a la lluita antifranquista (la Junta Democràcia de Pollença, les primeres CCOO del poble, el PTE …) Va ser el compromís d’aquells anys a les acaballes de la dictadura el que m'impulsà a venir a viure a Palma (a fer tasques clandestines). Ja en el règim borbònic actual, he militat en el PCIB, IU, vaig ser un entusiasta del Bloc per Mallorca i, molt més recentment, he estat d’Iniciativaverds. Ara només sóc militant de MÉS per Mallorca. He ocupat diferents responsabilitats a CCOO, sindicat al qual seguesc afiliat. Col·labor amb l'Ateneu Pere Mascaró i amb la Xarxa Renda Bàsica. Sóc soci, i per molts d’anys!, del GOB i de OCB. Treball com a analista (especialment del mercat de treball) de la Fundació Gadeso.

A ningú li importa però no m’estic de dir que sóc ateu (més o menys militant i bastant contradictori, car tinc grans amics i referents ètics que són creients i, alhora, crec en un Déu: Miles Davis). A més d'allò que dic en el meu perfil del Twitter : “El meu esquerranisme no és un pecat de joventut”, no m'imagín ser d'esquerres sense ser sobiranista, ecologista i feminista

Per què em present? Amb aquest sistema de primàries tan virguer, no se m'ha ocorregut una altra forma millor de fer públic i notori el meu reconeixement al treball que ha fet -i fa- el Grup Municipal de MÉS per Palma, el meu reconeixement a Marisol Fernández i tot el meu suport a Antoni Verger, Antoni Noguera i Neus Truyol. Una altra Palma és possible i necessària. Una Palma governada per aquesta gent. Perquè, en paraules de Jordi Borja, ... enfront de la tendència reductora dels drets ciutadans és necessari oposar el “dret a la ciutat"."

Seguirem... Ara el que és important és que qui no estigui apuntat o apuntada per votar ho faci ja aquí.