A Ona Mediterrània: "Bon dia Sàhara Occidental!"

Publicat originalment a dBalears (14-09-2020)

Aquest dilluns comença la programació 2020-2021 d'Ona Mediterrània. Ras i curt: això és una molt bona notícia. Que una ràdio socialment compromesa, associativa, mallorquina, en català, mantingui un any més la programació, i que, a més a més, augmenti l'audiència i la pluralitat de continguts és un d'aquests fets que tossudament demostren –digui el que digui qui ens voldria desencisades, callades, i derrotades- la capacitat d'emprenedoria social de molta gent de Mallorca.

En els matins radiofònics del dial 98.00 FM seguirà tenint un gran protagonisme el matinal "Bon Dia", conduït per Toni Rotget. En aquest espai aquesta temporada es produirà, si més no, una novetat: Cada quinze dies, els dimarts de 10.30 a 11.00 hores s'emetrà una secció sota el títol de "El Bon Dia de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí". Serà mitja hora de ràdio que trencarà el mur de silenci que els grans mitjans de comunicació han construït entorn del conflicte polític, humanitari, i de drets humans del Sàhara Occidental. No faltaran, com no podia ser d'altra manera, notícies, anàlisis, i solidaritat amb el pobre sahrauí, la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), i el Front Polisario. Emetent-se a Ona Mediterrània, és obvi que hi haurà, tant com es pugui, continguts culturals (música, literatura, cinema, arts plàstiques, i escèniques).

La crisi de la covid-19, que ho condiciona gairebé tot, també hi afegeix injustícia a aquest llarguíssim conflicte -no s'oblidi que el del Sàhara Occidental és l'únic procés de descolonització africà que enarca ara no ha conclòs-. A tall d'exemple de l'afegitó de sofriment a causa del maleït coronavirus, els nins i nines dels campaments de refugiats i refugiades de Tindouf (Algèria) no han pogut passar l'estiu entre nosaltres (amb les conseqüències de salut que això té) o, encara més dramàtic, els presos polítics sahrauís empresonats en inhumanes presons marroquines estan en constant perill de contagi.

En el conflicte del Sàhara Occidental hi ha un culpable directe (Marroc com potencia colonial), un responsable directe (Espanya com potència administradora de la seva antiga colònia, i que, dit sigui de passada, canvien els Gobiernos de España però segueixen sense assumir la seva responsabilitat). Però també hi ha responsabilitat de França pels seus interessos econòmics, i de l'ONU per la seva inacció. Una situació "en punt mort" que, pot ser per l'actitud dels sahrauís de voler, fort i no et moguis, aconseguir la independència per les vies pacífiques, diplomàtiques i democràtiques, dura massa temps!

No és estrany, idò, que el proppassat 10 de setembre el Front Polisario, com legítim representant del poble sahrauí, insistís a Ginebra que es necessita amb urgència el referèndum d'autodeterminació, tot reclamant a l'Assemblea General de les Nacions Unides que fixi una data per a realitzar-ho, i advertint, alhora, que qualsevol retard en l'execució del dret inalienable a l'autodeterminació i independència del Sàhara Occidental només complicarà la situació sobre el terreny, i es correrà el risc de desestabilitzar la regió.

Per tot plegat, sembla un bon moment per a un contingut de ràdio com aquest. Després de més de quatre dècades de conflicte, amb un congrés del Front Polisario celebrat recentment, la situació no pot seguir immòbil. Es percep que alguna cosa es mou. "El Bon Dia de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí" d'Ona Mediterrània se'n farà ressò, posarà llum a l'angle mort d'aquesta heroica lluita per a la llibertat d'un poble, i ho explicarà. I, ben segur, gaudirem de la bona ràdio d'Ona Mediterrània. El sus! és dimarts 15 de setembre!

Economia social i solidària per a un país més digne

Fa algun temps, en els anys inicials de la crisi, Daniel Jover afirmava que "vivim un període [de crisi] inquietant i estrany perquè la mateixa impotència dels poderosos deixa un espai obert a la llibertat i a la iniciativa cooperativa per impulsar les idees de respecte, justícia i igualtat als quals han aspirat totes les societats decents". Jover que, entre altres coses, és soci-fundador de l'Equip de "Promocions. Xarxa de coneixements" i escriptor, potser ara no mantindria la idea sobre la impotència dels poderosos que han demostrat sobradament que la seva tossuderia en aplicar polítiques d’ austericidi per als no rics no ve de cap impotència sinó, més aviat, de la seva cobdícia. Però, de ben segur, mantindria allò que, pel que en aquest article vull tractar, és substancial: La crisi ha deixat un espai prou important per a què una altra activitat econòmica no exclusivament de mercat convencional, és a dir, l'economia social i solidària, tingui un espai en el conjunt de l'economia illenca.

Justament aquest assumpte es tracta en l'Informe sobre l'economia social i solidària a Balears 2006-2013 que recentment s'ha publicat en el número 55 de Temes socioeconòmics Gadeso (disponible aquí). Amb aquesta investigació s'ha pretès un doble objectiu: 1.- Mantenir les sèries d'aquesta informació, que es va interrompre amb la suspensió, per part del Govern de Bauzá, de l'activitat del Consell Econòmic Social de Balears; i 2.- Posar en relleu un sector amb molt valor econòmic, que genera ocupació ajudant a la integració de col·lectius amb especials dificultats i que, sobretot, és una mostra pràctica que els negocis i l'activitat econòmica es poden fer d'una altra manera, incorporant valors no borsaris i, òbviament, cercant el retorn del guany a les inversions i a l'activitat empresarial però sense que això sigui contradictori amb el bé comú.

Val a dir que hi ha diverses definicions de què és l'economia social i solidària i del seu abast. Per aquest motiu convé precisar, per una banda, que l'informe que coment fa referència a les empreses, iniciatives i entitats de caràcter privat que estan regulades per la llei espanyola d'economia social, de 29 de març de 2011. L'article 4 d'aquesta normativa legal defineix els principis orientadors del seu marc conceptual de la següent manera: a) Primacia de les persones i del fi social sobre el capital, que es concreta en una gestió autònoma i transparent, una democràcia participativa que fa prioritzar la presa de decisions, en funció de les persones, les seves aportacions al treball, i els serveis prestats a les entitats, més que en relació a les aportacions de capital. b) Aplicació dels resultats obtinguts, de l'activitat econòmica, principalment en funció del treball aportat, el servei o l'activitat realitzada pels seus socis o partícips al fi social, objectiu de l'entitat. c) Promoció de la solidaritat interna i amb la societat, que afavoreixi el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, la cohesió social, la inserció de persones en risc d'exclusió social, la generació de llocs de feina estable i de qualitat, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la sostenibilitat. d) Independència respecte als poders públics.

Per una altra banda, també s'ha de precisar que, per determinar l'abast del sector de l'economia social i solidària, no és tan important la fórmula jurídica com la pràctica diària de l'organització empresarial que, òbviament, s'ha d'ajustar als principis orientadors abans esmentats. Idò, en funció aquest criteri i ajustant-nos al Sistema Europeu de Comptes, presentam la classificació de l'Economia Social a les illes agrupada en productors de mercat (les empreses i entitats que actuen en els mercats amb competència) i en productors de no mercat (institucions sense afany de lucre al servei de les llars). En el primer grup hi estan incloses cooperatives i societats agràries de transformació, societats laborals, confraries de pescadors, centres especials d'ocupació, empreses d'inserció, iniciatives de responsabilitat social corporativa (RSC) i d'agricultura ecològica, l'ONCE, entitats de finances ètiques i mutualitats de previsió social. Les associacions d'acció social (iniciatives de comerç just i d'inserció sociolaboral), fundacions socials, institucions humanitàries sense finalitats lucratives, com ara Creu Roja i xarxes socials, formen el segon grup.

I, tanmateix, el més important és que aquest heterogeni món d'empreses i entitats illenques presenta un balanç, com es desprèn de la lectura de l'informe publicat en el Temes socioeconòmics Gadeso, força positiu. Per raons d'espai només apuntaré el següent tast: En el període 2006-2013, l'economia social i solidària ha tingut un increment del 21,7% en el nombre d'empreses i entitats (201 en termes absoluts), mentre que l'ocupació s'ha reduït en un -3,3% (267 persones). És un balanç que evidencia una major capacitat de resistència a la crisi per part de l'economia social i solidària si es compara amb els resultats globals de l'economia: Disminució d'empreses del -4,8% (5.542 en xifres absolutes) i de persones afiliades a la Seguretat Social del -14,3% (43.311 afiliacions).

Aquests resultats em semblen una excel·lent noticia, entre altres coses, perquè un país sense un sector d'economia social i solidària sòlid i solvent seria, en la meva opinió, un país socialment menys digne i econòmicament més vulnerable. Cal esperar que els nous governants autonòmics, insulars i locals prenguin en consideració aquesta altra realitat econòmica i li prestin tant suport com els anteriors governants varen donar a l'anomenat capitalisme castís o crony capitalisme, que no és altra que aquell sistema en què un grup d'amics remenen les cireres en benefici propi, ja sigui des de la llotja del Bernabeu, o amb lleis turístiques i territorials fetes a mida d'una selecta i poderosa minoria.

Publicat originalment  a Diario de Mallorca (01-09-2015) 

Seminari Blanquerna 2014: “Propostes en matèria de política social i laboral”

Aquest cap de setmana he tingut el plaer d’assistir a algunes de les activitats del XXVIII Seminari Blanquerna que s’ha celebrat a Can Alcover (Palma) amb l’engrescador títol de “ Recuperar l’autogovern, preparar la plena llibertat”.

El dissabte al matí, vaig tenir el plaer d’intervenir amb una ponència que se m’havia encomanat sobre “Propostes en matèria de política social i laboral”. Com vaig advertir a la presentació de les meves reflexions, jo em trobo més còmode intentant analitzar allò que passa en el mercat laboral i els seus voltants (especialment en els àmbits de la Seguretat Social). No em trobo tan còmode proposant solucions. Tinc moltes inseguretats en aquest terreny. En qualsevol cas, esper haver complit amb les expectatives dels companys i companyes del Grup Blanquerna que pensaren que podia aportar alguna cosa.

Per si interessa a algú, clicat aquí podreu accedir a la prestació que vaig fer.

Corrupció, auditoria ciutadana i deute il•legítim

Publicata l’Ara Balears (27-VIII-2014) 

Plou sobre banyat. Al banyat ja conegut d’un insuportable grapat de casos de corrupció política i empresarial, que han marcat el tarannà de la política institucional, mediàtica i judicial d’aquesta terra en els últims anys, ara hi plouen les noves revelacions relacionades amb la major obra pública que s’ha adjudicat a les Illes Balears d’ençà que som una comunitat autònoma. Les sospites de mangarrufes delictives, que en aquests dies semblen anar-se confirmant, entorn de la construcció de l’hospital Son Espases, confirmem, a parer meu, dues coses: per una banda, el fangal de la corrupció de la legislatura autonòmica del 2003-2007 sembla ser de tanta magnitud que hom pot afirmar, sense por d’equivocar-se, que aquella presidència de Jaume Matas va ser d’un gran saqueig dels comptes públics, i d’una indecència (d’origen i d’exercici) que, tot i ser legal, la història de ben segur la qualificarà d’il·legítima.

La segona confirmació té a veure amb la desafecció democràtica d’una bona part de la ciutadania. Jo compartesc el fàstic que provoca aquest nauseabund espectacle de corrupció. Una democràcia que no té un fort impuls igualitari és, si més no, una democràcia de poca intensitat. La corrupció política és la negació radical de la igualtat d’oportunitats.

No tinc cap dubte a qualificar aquesta situació d’alarma democràtica. Les institucions i la ciutadania han d’estar a l’altura de les circumstàncies i, en aquest sentit, no hi hauria d’haver cap dubte sobre la conveniència d’una comissió d’investigació en el Parlament de les Illes Balears sobre allò relacionat amb la ubicació, construcció i gestió (explotació del recinte durant 30 anys) de l’hospital Son Espases. Aquesta comissió d’investigació seria un marc molt adient perquè, en el cas que es confirmés el que els mitjans de comunicació ens expliquen, el PP formulés la petició d’un doble perdó: per una banda, a la ciutadania pel robatori de cabals públics i pel que encara ens pot costar segons com acabin els plets de l’empresa no adjudicatària. En definitiva, per haver generat un deute que fa pudor d’il·legitimitat. El segon perdó que el PP hauria d’invocar en seu parlamentària hauria d’anar dirigit al moviment ciutadà Salvem la Real. És ben hora de demanar perdó pels insults, mentides i menyspreus a la ciutadania que ens vàrem mobilitzar en contra del que, com ja prevèiem, ha resultat ser un, gairebé segur, fanguer de corrupció.

La situació d’alarma democràtica aconsella, emperò, altres iniciatives en el marc de les polítiques que podríem anomenar no estàndards (alguns les anomenen noves polítiques). En el combat democràtic contra la corrupció política i empresarial, no basta fer les coses millor, s’han de fer altres coses, com ara polítiques de participació ciutadana i de transparència institucional radicals.

Dit sense embuts: La ciutadania hauria de prendre el protagonisme liderant la demanda d’una auditoria ciutadana del deute de la legislatura 2003-2007, i les institucions autonòmiques haurien de posar els instruments escaients per garantir a aquesta ciutadania organitzada l’accés a la informació, l’anàlisi de les dades, la difusió dels resultats i, si s’escau, l’exigència de responsabilitats. Certament és un procés ple de dificultats, però val la pena engegar-lo. El que em sembla inversemblant és que les Illes Balears, amb tants casos de corrupció a l’engròs que, amb tota seguretat, han afectat el volum de deute públic autonòmic, no tinguem en marxa una plataforma que treballi com ho fan arreu les que constitueixen la Xarxa internacional d’auditories ciutadanes del deute.

La primera fita és, idò, l’auditoria ciutadana del deute i, una vegada assolida aquesta, la següent hauria de ser definir quina part d’aquest deute és il·legítim. En el moviment internacional per a la definició dels deutes il·legítims es considera que la il·legitimitat és un escaló previ a la il·legalitat dels deutes públics.

Sigui com sigui, no pot ser igual un deute que té el seu origen en la corrupció que un que, posem pel cas, és fruit de l’atenció a les persones en situació de dependència. De fet, en el debat històric del moviment mundial en contra dels deutes il·legítims, hi ha coincidència a afirmar que “un deute il·legítim és aquell contret per un govern que no ha destinat els recursos generats al benefici de la població”. Tinc per ben segur en el cas Son Espases ni hi ha a cabassos de deute il·legítim!

Renda Bàsica de Ciutadania: garantia de llibertat

Avui he publicat això a El Periscopi

Fins ara, els filòsofs -com bé sap tothom- només han interpretat el món de diverses maneres; la qüestió és canviar-lo.

D'això es tracta: de canviar el món, i no resignar-se a l'actual panorama de desigualtats escandaloses i de malbaratament a l'engròs dels recursos d'un planeta que és finit. Per això em semblen molt escaients aquestes paraules de Tony Judt per iniciar aquesta reflexió sobre la Renda Bàsica de Ciutadania. Tinc la convicció que la Renda Bàsica és una peça essencial (efectivament no l'única) per a un model alternatiu de societat i, alhora, és part de la solució de molts dels problemes de l'actual conjuntura d'alarma social. Pot ser sigui una proposta impertinent per l' statu quo. D'això es tracta: d'esmerçar la situació que Zygmunt Bauman descriu dient que “No hi ha un model de societat alternatiu. L'esquerra solament sap dir-li a la dreta, “qualsevol cosa que facin vostès nosaltres la fem millor”. Costa distingir entre Governs d'esquerra i de dreta, la veritat.”

Pot ser per això la Fundació Ateneu Pere Mascaró sigui, sens dubte, l'entitat que, a les Illes Balears, més treballa en la difusió i estudi de la Renda Bàsica. No debades des de la seva fundació és membre de la Xarxa Renda Bàsica (XRB) -la secció espanyola de Basic Income Earth Networ (BIEN)-, i va ser l'entitat organitzadora del XII Simposi de la XRB que es va fer a Palma a finals de l'any 2012, en el que, entre altres coses, es va debatre una proposta de feina per a calcular la viabilitat de la proposta de Renta Bàsica en l'àmbit de les Illes Balears. Per als que defensam aquesta proposta, l'estudi de la seva viabilitat tècnica i financera és una qüestió cabdal a la qual hi dediquem molts d'esforços. No volem parlar de coses utòpiques. Les necessitats de canvi de paradigma social són tan necessàries i urgents que només tenim temps per a treballar escenaris de canvi realitzables. Una fita important en aquesta direcció ha estat la recent celebració a Donosti del tretzè Simposi de la XRB a on es presentaren estudis realitzats sobre les declaracions d' IRPF que demostren que, amb una reforma fiscal realment progressiva, la Renda Bàsica és absolutament viable a Catalunya i a Guipúscoa. A més de viable, els estudis demostren que, amb aquesta assignació monetària incondicional, es redueixen les desigualtats i són moltes més les persones que hi surten guanyant.

Però, què és això de la RB? Idò és un ingrés pagat per l'Estat a cada membre de ple dret de la societat o resident acreditat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre, o dit d'una altra manera, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui. No és una proposta pal·liativa de la pobresa i/o l'exclusió social, no és un subsidi més, ans al contrari, és una alternativa a la panòplia de subsidis. Però sobretot, és una proposta de política econòmica que, en garantir la llibertat material de tothom mitjançant una radical redistribució de la riquesa, evita de soca-rel l'existència de situacions de pobresa i d'exclusió social. En paraules dels autors i autores del manifest fundacional del moviment francès Utopia: “Establir una renda bàsica de ciutadania no és intentar corregir els efectes del neoliberalisme o socórrer als més pobres, és fonamentalment qüestionar la lògica capitalista i cercar una altra manera d'organització social”.

Sóc conscient que l'hegemonia neoliberal ha convertit en una mena de veritat inqüestionable un model de societat basat en l'economia de la desigualtat. (Si un combina les últimes dades de l' OIT i les que acaba de publicar la Revista Forbes es dóna de cara amb la següent brutal evidència de la injustícia mundial: 62 milions més de persones aturades des de 2008 i 852 persones milionàries més que l'any 2009). Malgrat tot, pretenen presentar-nos com “normals” aquestes grans desigualtats econòmiques i, alhora, s'entesten a ocultar la manca de llibertat que això provoca: La súper concentració de riquesa en poques mans (1.645 milionaris/es acumulen més de 6,4 bilions de dòlars) és la negació de la llibertat real -encara que en algunes parts del planeta es mantinguin les formalitats- de la gran majoria de la població. En aquest sentit, m'interessa recordar que des de l'origen de la proposta de Renda Bàsica -ja fa més de trenta anys- hi ha hagut diversos arguments per a explicar-la i defensar-la. Sempre he simpatitzat amb el pensament republicà democràtic que associa la RB amb la garantia al dret material de ciutadania per al conjunt de la població. Ara, en l'època de la crisi de les grans desigualtats, la Renda Bàsica ha esdevingut també imprescindible per fer front tant a les clàssiques formes d'exclusió social (atur de llarga durada, problemes sociosanitaris, dèficits formatius) com a les “noves situacions de pobresa” (treballadors/es pobres, desnonats, persones inocupables, pobresa energètica, tecnològica o infantil, exclusió financera, etc.). A'aquesta pandèmia desigualitària i empobridora de la majoria de la ciutadania afecta de ple a societats ,com ara les Illes Balears que bravegen d'opulència i comercialitzen luxe i hedonisme turístic

Val a dir que, ja fa alguns anys, el premi Nobel Wasslily Leontieff ens va advertir que “quan la creació de riquesa ja no depengui del treball dels homes, es moriran de fam a les portes del cel llevat que responguin amb una nova política d'ingressos a la nova situació tècnica.” Idò ja hi som, i la RB es pot albirar com part important de la nova política d'ingressos. A l'esquerra no li queda més remei que assumir que el futur de la humanitat i del planeta lligat únicament al creixement i al temps treballat remunerat és una quimera. Cal, idò, articular projectes de canvi entorn dels models de vida i no tant –o no exclusivament- arrendador del treball. En definitiva, la Renda Bàsica és una proposta ineludible per a qualsevol programa emancipador en el segle XXI. Ho és sobretot per  l'esquera realista. És a dir,  de la que no renúncia a la pulsió igualitària de la democràcia, a les propostes de decreixement solidari, i té la convicció que la garantia a la llibertat material que proporciona la Renda Bàsica soscava de soca-rel el patriarcat i, per tant, és una proposta concreta contra l'organització social que nega la igualtat a la meitat de la població.

Com deia abans, ja s'ha demostrat la viabilitat de la Renda Bàsica en els casos de Catalunya i de Guipúscoa. Ara toca fer-ho per a la ciutadania de les Illes Balears. Alguns no defallirem en la tasca de demostrar que hi ha alternatives. Que sí que es pot!