Uns dies per Guatemala

L'objectiu era trescar món. Feia algun temps que tenia ganes de dedicar alguns dies a conèixer una mica dels aspectes etnològics d'alguns llocs de Guatemala. Em cridaven especialment l'atenció la ciutat d'Antigua, els voltants del Llac Atitlán i, per descomptat, Chichicastenango. Però sobretot l'objectiu era submergir-se el més lentament possible al Parc Nacional de Tikal per conèixer més i millor la cultura maia (entre moltes altres coses he après que la maia va ser la cultura que per primera vegada en la història va utilitzar el concepte del zero), poder gaudir d’un tast de la selva guatemalenca i del plaer que produeix la contemplació de les ruïnes de la impressionant ciutat que els maies van construir a partir del 700 a. de C. La ciutat de Tikal va iniciar la seva decadència cap a l'any 900. Hi ha polèmica científica sobre el seu col·lapse. No hauria d'haver-ho sobre les necessàries mesures per evitar un segon col·lapse en el segle XXI, aquesta vegada provocat per l'excessiva turistizació. De moment no es pot parlar d’un perill imminent de massificació turística. Però val més prevenir!

Objectiu complert amb escreix. A més he tingut temps per reconciliar-me amb el rom… i reafirmar-me en què la cervesa llatinoamericana no és la millor del món (la cervesa guatemalenca per antonomàsia, “Gallo”, no ho és. El rom “Zacapa 23” potser si és el millor rom del món). He tingut menys temps per saber més de la situació política i social de Guatemala. En qualsevol cas, permetin-me compartir algunes impressionis fruit de conversacions més o menys al vol.

I.- Guatemala està en plena campanya electoral, encara que no votaran fins a desembre! Sembla que el temps polític de l'actual President de la República, Otto Pérez Molina, i de la dreta que representa està esgotat. Les previsions són que guanyarà l'esquerra. No obstant el més interessant és que es dóna per segur que creixerà molt la presència de diputats i diputades maies al Congrés de la República de Guatemala (ara la seva presència és insignificant). El canvi real vindrà per aquí. Es confia més en la capacitat de canvi provinent de la contrastada força d'autoorganització de les comunitats indígenes, i dels moviments camperols que lluiten per les seves terres, la seva seguretat alimentària i contra el model de desenvolupament construït “sense ells i des de dalt", i a favor de les grans empreses (recordi's que Guatemala fa alguns anys sofreix les conseqüències del DR-CAFTA, és a dir del Tractat de Lliure Comerç entre EUA, Centreamèrica i República Dominicana). II.- Tots els meus interlocutors parlen bé dels Acords de Pau subscrits entre 1991 i 1996 pel Govern de la República de Guatemala i la Unitat Revolucionària Nacional Guatemalenca -URNG-, segueixen tenint un reconeixement cap a Rigoberta Menchú, i es molesten si se'ls posa en dubte com acabarà el judici a Efraín Ríos Montt. Tots et contesten aïradament que, malgrat les maniobres dilatòries que retarden el seu ingrés a la presó, el sanguinari dictador ha estat condemnat a 80 anys de presó per genocidi i delictes de lesa humanitat. III.- Per poc que paris esment observes que el gran volum de la “economia informal” és part del seu “model econòmic”. IV.- Es noten molt les retallades dels fons espanyols en cooperació internacional. Ho vaig poder observar concretament a la zona de Flores on alguns projectes de distribució d'aigua potable han quedat al pair. V.- Existeix una creixent consciència ecològica. Val a dir que, encara que no hi hagi unanimitat, una de les teories que es barregen per explicar el col·lapse de la majoria dels centres prehistòrics dels maies és la de l'esgotament de recursos naturals… VI.- Tot plegat, crec que es pot resumir en la inscripció  de “Nuestra gente nuestrai dentidad”. La tenen escrita en la façana de l'ajuntament de Concepción, un poblet fora de tota ruta turista però amb un gran esperit universal.

Foto R. Borràs (Abril 2015) . Detall de la rèplica en paper del Còdex de Dresden. Museu Popol Vuh (Ciutat de Guatemala)

Publicat originalment a www.elperiscopi.com