Ni l’activitat econòmica entorn de les festes nadalenques ha aconseguit que la xifra d’atur registrat a les Illes Balears tingui una significativa baixada en relació al mes anterior. Desembre va acabar amb 75.784 persones formalment inscrites com aturades, és a dir, 1.403 persones menys (-1,8%) que el mes de novembre. L’increment de consum nadalenc genera cada any menys ocupacions (tot i que siguin ocasionals i de curtíssima durada) que permetin millorar la dada del darrer mes de l’any. Però allò que interessa sobre manera és observar les variacions interanuals que han estat de 7.776 persones menys (-9,3%) inscrites en les oficines del SOIB sota l’epígraf administratiu d’ “atur registrat”. Recordin que entre altres col·lectius exclosos d’ aquest registre estan els Fixos Discontinus en atur.
En qualsevol cas, cal preguntar-se si aquesta baixada de la xifra d’atur registrat és deguda a la creació d’ocupació o a altres causes. Com se sol associar l’evolució de les afiliacions a la Seguretat Social amb l’evolució de la creació d’ocupació, crec que és molt il·lustratiu ressenyar que, si tenim en compte que en desembre hi ha una mitjana de 375.035 afiliacions, amb unes variacions intermensual i interanual del -2,99% i del +4,92% i de -11.562 i +17.584 en termes absoluts, respectivament, sembla clar que la baixada d’atur registrat no es pot lligar matemàticament i inequívocament amb pujades d’afiliacions a la Seguretat Social. Si fos així, sempre que baixa l’atur pujarien les afiliacions i, a l’inrevés, qualsevol pujada d’atur aniria acompanyada irremeiablement d’ una baixada d’aquestes afiliacions. Aquesta suposada regla no es compleix amb les xifres de desembre –ni en tantes altres ocasions- donat que la baixada interanual i interanual d’atur registrat va acompanyada, per una banda, d’una baixada i, per l’altra, d’ una pujada del nombre de les afiliacions a la Seguretat Social.
La realitat del perquè baixa la xifra d’atur registrat és més complexa i té a veure amb l’anomenat “atur desanimat”, és a dir, la gent que encara que està en atur no renova la demanda d’ocupació per múltiples raons, entre d’altres, per la falta d’oferta d’ocupació (cada vegada es confia menys en la capacitat d’intermediació laboral del SOIB), i per la cada vegada menor cobertura de les prestacions de desocupació. Noti’s que el descens de la xifra d’atur registrat de llarga durada (més de 12 mesos) és paral·lel al descens del nombre de persones en situació de desocupació amb prestació. L’atur registrat de llarga durada ha baixat en aquest mes de desembre un -15,0% en relació al mateix mes de l’any anterior i, alhora, hem arribat als mínims de cobertura de les prestacions de desocupació (al desembre de 2015 només el 48,4% de les persones en atur registrat tenien alguna d’aquestes prestacions).
I tanmateix hi ha una altra causa cabdal en la baixada de l’atur illenc registrat: La precarietat laboral. Aquest mes de desembre passat els contractes de menys de 3 mesos s’han incrementat un 20,4% en relació al desembre de 2015, i mai com l’any 2015 havíem tingut tantes afiliacions a la Seguretat Social a temps parcial. I, així i tot, hi ha una dada especialment rellevant: Durant tot l’any passat s’han registrat un total de 447.612 contractes (el 88,24% temporals), mentre que l’any 2014 es van registrar un total de 389.301 contractes (el 88,08% temporals), és a dir, es manté l’altíssima temporalitat, però per reduir unes dècimes l’atur registrat necessitem cada vegada més contractes. Per què? Doncs, perquè cada vegada són de més curta durada.
Si a tot plegat hi afegim que, segons les informacions de l’Agència Tributària i de la Tresoreria General de la Seguretat Social, els salaris i les prestacions d’atur no deixen de baixar, és fàcil concloure que la precarització laboral és un objectiu reeixit.
En aquest sentit em sembla oportú acabar aquest comentari d’urgència a les dades de mercat laboral de desembre 2015, amb una referència al recentment publicatInforme sobre Desenvolupament Humà (IDH) corresponent a l’any 2015 i que, en aquesta ocasió, està dedicat a la contribució del treball (retribuït i no retribuït). Val a dir que en l’Informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament s’afirma: “El vincle entre el treball i el desenvolupament humà no és automàtic. Depèn de la qualitat del treball, de les condicions en què es realitza i del seu valor social, entre altres factors. És important que la gent tingui treball, però també ho són altres qüestions. Per exemple: És segur el treball? Se senten les persones satisfetes amb el seu treball? Hi ha perspectives de progrés? Possibilita l’ocupació un equilibri flexible entre el treball i la vida personal? Hi ha igualtat d’oportunitats entre dones i homes?” Pensem-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada