Capitalisme [també hoteler] canalla

Començar a conèixer el contingut dels “Papers de Panamà” i associar-ho amb el fantàstic llibre de César Rendueles, “Capitalismo Canalla”, va ser automàtic. Rendueles repassa en aquesta “història personal del capitalisme a través de la literatura”, molts textos literaris que evoquen l'eterna pugna de democràcia contra capitalisme. Pràcticament acabant el text escriu: “La globalización neoliberal es la historia de cómo el noventa y nueve por ciento entregamos voluntariamente el control de nuestras vidas a fanáticos con una percepción delirante de la realidad social. Dimos carteras de economía, sueldos principescos, privilegios fiscales y un alto reconocimiento social a gente cuyo lugar natural es un rancho en Waco rodeado por el FBI”. Doncs això, en lloc d'estar rodejats per la policia, gairebé totes les elits incloses en aquest 1%, i els seus acòlits, són els que tenen gran part de les seves fortunes en els anomenats Paradisos Fiscals (paradisos per a la minoria, que esdevenen infern per a la majoria).

En aquest cas, igual que passà amb Wikileaks, s’ha d’anotar que, davant la inactivitat dels Governs, aquestes pràctiques d'evasió o elusió fiscal, blanqueig de capitals, o “de societats pantalles que oculten pràctiques criminals -inclòs el finançament del terrorisme i tràfic d'armes i estupefaents- (el Minotaure Global que fa algun temps ens va explicar Yanis Varoufakis), arribin a l'opinió pública a través de la recerca periodística. Dret de i a la informació contra capitalisme.

Una vegada coneguts els noms i cognoms de clients de Mossack Fonseca que, digui's de pas, és només la punta del iceberg el lògic seria que, a escala general, s'actués per a, si més no, eradicar els paradisos fiscals; establir d'una vegada per sempre una taxa a les transaccions financeres internacionals; obligar a les corporacions multinacionals a donar publicitat completa de les seves activitats, incloses les financeres i fiscals, i la regulació de la tributació fiscal a cada país; i dotar a l'Agència Tributària dels mitjans perseguir el frau fiscal. A més, seria de tota lògica una gran mobilització ciutadana en demanda de justícia fiscal.

I a casa nostra? Doncs una vegada coneguda la implicació de les hoteleres Meliá i Riu, seria lògic que aquestes dues grans empreses es disculpessin davant la societat d'Illes Balears i que la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) sortís del seu cridaner silenci. Per què? Doncs perquè aquestes empreses i aquesta associació empresarial han exercit d'agents polítics i, en més d'una ocasió, han condicionat la política turística i territorial que han volgut aplicar el Parlament o el Govern i, alhora, han fet moltes prèdiques sobre moralitat pública, eficiència econòmica de la iniciativa privada sobre lo públic, política fiscal, etc. Ambdues empreses farien bé no seguir amb la hipocresia i el cinisme de mantenir actius els seus respectius departaments de Responsabilitat Social Corporativa (RSC).

Finalment, ara més que mai és urgent que l'equip de govern de l'Ajuntament de Ciutat compleixi el seu compromís de declarar Palma lliure de paradisos fiscals.

Publicat originalment a www.elperiscopi.com (07/07/2016)