Dues lectures -una de fa algun
temps, i una altra molt recent- em serviran per reflexionar entorn del
comunicat en el qual el GOB "demana
que es revisin els objectius i criteris d'adjudicació de l'Impost del Turisme
Sostenible" i del darrer informe de Terraferida en el que es denuncia
que la Conselleria
de Turisme tramita 50.557 noves places turístiques per Mallorca.
La primera de les lectures és un
article de l'economista ecològic i catedràtic d'Economia Aplicada de la
Universitat de la Laguna (Tenerife) Federico Aguilera Klink on escrivia: "El principal problema ambiental consisteix
en l'aplicació de decisions autoritàries". Un text que em suggereix
que la democratització de la presa de decisions sobre les polítiques
turístiques i ecològiques d'arreu, i a les Illes Balears en particular, és
fonamental. L'Impost del Turisme Sostenible mai no serà una Ecotaxa, no cal
entossudir-se a encabir-lo en el marc de la fiscalitat verda. Però és possible
i desitjable corregir el desastre de l'any passat amb la primera adjudicació
dels fons recaptats amb l'impost turístic. El Govern, doncs, hauria de fer cas
a les propostes del GOB plantejades en el comunicat abans esmentat i
democratitzar tot allò que té a veure amb la gestió dels fons que es recapten
amb l’anomenat impost sobre estades turístiques i de mesures d'impuls del
turisme sostenible.
Si el Govern rectifiqués i fes
cas al GOB, això significaria un gest per part del Vicepresident Biel Barceló.
Si, a més a més, el gest fos acompanyat d'un canvi d'orientació més general,
significaria, alhora, acabar amb la "retrotopia" que caracteritza la
seva gestió de la política turística autonòmica. "Retrotopia" és el
nom d'un nou concepte amb el qual Zygmunt Bauman titulà el seu últim llibre
(pòstum). Vet aquí la segona lectura a on el creador del concepte
"societat liquida" defineix el procés de pèrdua de la fe en la idea
de construir una societat alternativa per al futur, i la tendència a recórrer a
les grans idees del passat (val a dir que això de “turisme sostenible” és una
idea-ocurrència comercial bastant antiga) com "retrotopia". Bauman
arrodoneix el seu nou concepte inscrivint-ho en el corrent inaugurat per
Margaret Thatcher amb la celebèrrima sentència "There is no alternative" (TINA). A hores d'ara, i a les Illes
Balears, qualsevol política turística que no sigui de decreixement cal
inserir-la en els marcs polítics i mentals del "no hi ha alternativa"
al creixement. En aquest sentir l’informe
de Terraferida presentat dissabte passat és una prova irrefutable d'una
política turística “retrotopica” mai vista.
Al final del llibre, Bauman ens
planteja el següent dilema: "Més que en cap altra època, nosaltres -els
habitants humans de la Terra- ens trobam en una situació en què cal decidir: o
ens donem les mans o cavem la nostra fossa comuna". Morir d'èxit turístic
seria una nostrada fossa comuna! En aquest sentit, val a dir que fa algun temps
Aguilera Klink ens va ensenyar -encara que, pel que sembla, el Govern no es va
assabentar- a distingir entre l'economia ambiental i l'economia ecològica, és a
dir, entre capitalisme verd, però capitalisme sense complexos i a ultrança, i
una política economia d’arrel, diguem-ne, d’ecologisme social no conformista.
La veritat és
que no sé si és per aquest aprenentatge o no, però el punt cert i segur és que
cada vegada som més la gent -els i les habitants humans d'aquesta terra
illenca- que tenim clar que la relació entre deterioració de la qualitat de la
democràcia i deterioració ecològica no s'arregla amb polítiques d'economia ambiental,
o, altrament dit, amb polítiques "ambientals-sostenibles" de creixement
(sic). És aquesta convicció la que fa revifar el moviment social a favor del
decreixement turístic. Sens dubte, és un moviment en la millor tradició de la
defensa dels drets de ciutadania, en definitiva, de lesa democràcia.
Publicat originalment a dBalears
(19-VI-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada