Encarar la crisi mirant a l'esquerra

Publicat originalment a dBalears (08-06-2020)

El "Decret llei 8/2020, de 13 de maig, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19" va tenir un ensopec -sens dubte, el més important fins ara d'aquesta legislatura autonòmica- en el Parlament de les Illes Balears. Els vots del diputat i la diputada de Més per Menorca i del membre d'Esquerra Unida que forma part del Grup Parlamentari d'Unides Podem, en unir-se als de l'oposició, han fet possible que, malgrat que el "Decret llei a mida de voltors" es validés, s'haurà de tramitar com a projecte de llei.

Mala pesa al taler que la majoria "progressista" que va investir a Francina Armengol presidenta mostri aquesta tendència a no tenir en compte les veus més esquerranes i sobiranistes del Parlament. El cas és que, la decisió parlamentària de la setmana passada entorn del decretàs Yllanes&Negueruela ha estat una molt bona notícia en tant que esdevé en una oportunitat per canviar, a més a més de coses concretes, l'orientació general de la política, en allò que depengui del Govern de les Illes Balears (GOIB), per a encarar la crisi provocada per la pandèmia de la covid-19. Certament, és una oportunitat per encarar la crisi a l'ofensiva, amb la convicció que hi ha alternativa al model de la dreta d'un escreix de desigualtats, acceleració de la crisi climàtica, i menyspreu a l'economia social i solidària i a la vida. Aquest és, a parer meu, el repte. Això o ensopegar una altra vegada amb els errors històrics de, en paraules de l'enyorada Patrícia Gabancho, "una esquerra, que, més que plantar cara a la realitat, s'ha deixat transformar fins a la impotència".

I, tanmateix, qui no vulgui aprofitar aquesta monumental crisi social que ens ve a sobre per a consolidar, fins que peti del tot, el model balear de "tot turisme, totxo, i desigualtat a l'engròs", val més que no tingui pressa ni tremolor a les cames. Abans d'actuar, pensem! Evitem un "ja està fet" en la línia de la bogeria desreguladora i de rebaixa d'exigència ambiental que sembla haver desencadenat el coronavirus. Ara mateix el punt urgent és garantir que s'atura el cop, amb la millora i modulació segons necessitats dels ERTOs, i la prestació per cessament d'activitat dels autònoms, en definitiva, mantenir teixit empresarial i ocupacions...

Mentrestant, sense presses innecessàries –sembla que a la UE no en tenen de presses per concretar l'anomenat "fons de reconstrucció" post confinament-, seria bo que s'aprofités la tramitació parlamentària del Decret llei 8/2020 per teixir una veritable aliança en el món no neoliberal ni neofeixista illenc sobre què fer en els pròxims anys que, ben segur, estaran marcats per la crisi sobrevinguda amb la pandèmia.

Sense embuts: El món ha canviat. La triple crisi ecològica (clima, biodiversitat, ecosistemes), i la minva de la potencialitat integradora de l'ocupació assalariada o autònoma, en són alguns dels exemples d'aquest canvi. L'anomenada "democràcia consensual", que ha estat una idea central en les democràcies de les darreres dècades (d'aquí la constitucionalització dels instruments de diàleg social tripartit [govern, patronal i sindicat], o la "bona premsa" dels consensos parlamentaris) ha entrat, també, en crisi. Calen nous instruments per a que la política d'avui resolgui els problemes d'avui. Un diàleg social reforçat, amb la participació del moviment ecologista i feminista, seria, sens dubte, una de les innovacions polítiques absolutament necessàries, però el que és fonamental és assumir que "les democràcies modernes, madures i sòlides no tenen por de l'expressió de la dissidència, ni tan sols quan impugna radicalment l'statu quo", Xavier Antich dixit.

En aquest sentit el GOIB, especialment la Presidenta Francina Armengol, ha de triar si prefereix, entorn del reiteradament mencionat Decret llei 8/2020, la dissidència dels escons del trifaxito i del PI o dels més sobiranistes i esquerrans del Parlament. Es tracta, ni més ni manco, d'encarar aquesta nova crisi mirant a la dreta o a l'esquerra. Mirar a la dreta és garantir la perpetuïtat de l'statu quo, mirar a l'esquerra és obrir la possibilitat d'alguns canvis. És una oportunitat que seria imperdonable desaprofitar-la!