Publicat originalment a dBalears (13.04-2022)
Estimat
Arcadi:
Ja
ha passat un any i escaig d'aquell 6 d'abril de 2021 que ens deixares.
Veritablement, mai no ens has deixat del tot. El teu mestratge i exemple
segueixen ben presents.
El
cas és que, en aquest temps de la teva absència física, el món no ha millorat.
Les guerres que tu conegueres segueixen. A Afganistan tornaren els talibans al
govern, i, formalment, no n'hi ha de guerra. Però, com et pots imaginar, el
govern afganès dels talibans ha declarat la guerra contra els drets humans de
bona part de la població afganesa, especialment contra les dones. Tanmateix,
allò que ben segur més t'amoïnaria és que Rússia ha envaït Ucraïna, i, des de
fa més d'un mes, vivim en una mena d'estat de xoc per la proximitat de les
aberracions d'aquesta nova guerra. Tinc la impressió, Arcadi, que t'indignaria
tanta hipocresia dels polítics, la normalització de l'existència de refugiats
de primera (els ucraïnesos) i de segona (la resta de refugiats), l'estirabot
del bel·licisme, i l'espectacular increment de la despesa militar que ens ve a
sobre.
Estic
segur que compartiries la preocupació per la minsa mobilització del moviment
pacifista contra aquesta guerra geogràficament tan propera. Potser, la pandèmia
ha tingut un preocupant efecte desmobilitzador més intens del que podíem
imaginar. Si nosaltres restem desmobilitzats -i els carrers no tornen a ser
nostres-, els malestars prepandèmics i les pors associades a les conseqüències
economicosocials de la guerra els capitalitza l'extrema dreta, el
protofeixisme. Tal vegada, s'escau engegar un potent moviment social a favor de
la democràcia. De la democràcia que, seguint a Amartya Sen, més enllà de la
representació política, i del respecte a la regla de la majoria, impliqui la
protecció dels drets i les llibertats dels individus, l'accés a les prestacions
socials, i el dret a accedir a la informació i a participar en la deliberació
pública. És a dir, la democràcia té impuls igualitari o és desdemocràcia.
Per
cert, Arcadi, les desigualtats no aturen de créixer en aquest món en emergència
climàtica. Fa uns mesos, l'organització independent dedicada a analitzar la
desigualtat en el món anomenada World Inequality publicà l'Informe de
Desigualtat Global 2022 (World Inequality Report 2022), que posava sobre la
taula una dada esgarrifosa: l'1% més ric de la població té una petjada de
carboni de 64,7 tones de CO₂
equivalent (CO₂e)
per càpita, una xifra 14 vegades superior a les 4,7 tones de CO₂e que emet una persona de la meitat
de la població amb menys recursos.
Malgrat
tot, hi ha bones notícies. Per exemple, la que m'ha impulsat a escriure't
aquestes ratlles: Ja estan força avançades les tasques preparatòries del Fòrum
Social Mundial (FSM)
que, enguany, se celebrarà a Mèxic de l'1 al 6 de maig. Serà, com bé saps, la
catorzena edició, i ja en seran vint els anys de vida del FSM.
Vull
que sàpigues, Arcadi, que els organitzadors i organitzadores del FSM 2020
afirmen que: "L'objectiu pel qual va néixer el FSM encara continua vigent:
la lluita contra un sistema capitalista en el qual uns quants s'enriqueixen a
costa de l'explotació de les grans majories, i s'atempta també contra la
naturalesa. Avui vivim una greu crisi civilitzatòria que ens obliga no sols a
pensar junts, sinó a actuar de manera col·lectiva i contribuir a la construcció
de la societat i del món que volem.
Vivim
una guerra profunda contra les nostres pròpies vides i la del planeta, una
guerra d'extermini que atempta contra la diversitat dels nostres territoris, la
nostra història, i la nostra dignitat.
No
podem continuar així, com si res passés!
Cada
dia ens desapareixen, assassinen, violen, esquarteren, o ens exploten
laboralment fins a la mort. En un món així, no es pot viure. No podem parlar de
democràcia, mentre milions de persones en el món morin de fam, o països germans
estan bloquejats econòmicament per sobre els interessos d'uns quants, i sense
respectar el seu dret a decidir sobre el seu propi destí".
Perquè
un altre món és possible i necessari, seguim, Arcadi. Amb Maria-Mercè Marçal
"I, tanmateix, la lluita".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada