Proletaritzats i proletaritzades per la turistificació, uniu-vos i canviem el rumb!

Publicat originalment a dBalears (21-07-2024)

Escric aquestes ratlles a tocar del sus de la manifestació convocada per la plataforma #MenysTurismeMésVida, sota la consigna de #CanviemElRumb #PosemLímitsAlTurisme. Ja s'ha dit gairebé tot sobre els polièdrics malestars acumulats durant anys i panys que justifiquen la convocatòria i que fan urgent un canvi de rumb. No és gens arriscat fer un pronòstic: La manifestació d'avui a Palma -en una expressió que no m'agrada gens- marcarà un abans i un després. Serà una manifestació històrica. Ho serà, de segur, pel que fa al nombre de persones mobilitzades -serem moltes!-, i des d'un punt de vista de qualitat democràtica. No és fàcil mobilitzar massivament en un règim de "turismecràcia".

Ara bé, no em puc estar d'esmentar que aquest canvi de rumb ha de servir, també, per fer de Mallorca -i del conjunt de les Illes Balears i Pitiüses- unes societats més democràtiques i amb més impuls igualitari.

Una de les característiques de les societats turistificades, és a dir, les què, a conseqüència d'un desmesurat creixement, en la lògica del capital, de les activitats turístiques, subordinen la qüestió econòmica i social a la reproducció turística i menyspreen altres necessitats de la societat i altres usos dels béns del comú, són els dèficits democràtics. Pot ser que els més importants, no els únics, siguin la mercantilització del dret a la ciutat i a un habitatge digne, entre d'altres; el qüestionament de la participació real de la ciutadania ("de turisme en parlen i debaten només els qui en saben"); l'objecció sempre present al conflicte i a l'exercici de la protesta ("no molestin als turistes amb manifestacions", "no espantin els mercats emissors amb vagues")...; l'ocultació de les precarietats vitals, la descohesió social i l'escreix de desigualtat que provoca la turistificació. Tanta sort de la denúncia fundacional de Las Kellys, del sindicalisme, del nostrat ecologisme representat pel GOB que mai no ha faltat a cap batalla contrahegemònica a la turistificació, i del pensament crític envers el fenomen turístic, que han donat un poc llum a la foscor imposada per les elits.

Vet aquí un exemple sobre ocultació: La Comissió d'Afers Socials i Drets Humans del Parlament de les Illes Balears va aprovar, l'abril de 2018, la Proposició No de Llei 17255/17 en la que, en allò que aquí interessa, s'instava al Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES IB) a realitzar un estudi sobre la realitat present i la dinàmica de reproducció de la pobresa a les Illes Balears. Gairebé fa un any que aquest informe es va entregar al CES, però continua inèdit, millor dit, s'oculta.

El cas és que l'autor de l'esmentat informe també és un dels coautors del llibre intitulat "En defensa de la renta básica. Por qué es justa y cómo se financia". Aquest llibre introdueix una nova -i estadísticament molt robusta- font de dades per analitzar les dinàmiques de la renda, la seva distribució i les desigualtats realment existents. Són les microdades fiscals del "Panel de Hogares" que elaboren l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT), l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i l’Institut d'Estudis Fiscals (IEF). No us cansaré amb dades. Només una: Les Illes Balears són, amb les dades del "Panel de Hogares", la tercera comunitat autònoma espanyola, després de Madrid i Islas Canarias, més desigual.

No acostum a esmentar dades d'estudis no publicats oficialment i que, per tant, el lector o la lectura no pot comprovar. Malauradament, és el cas de l'informe que dorm, en el CES IB, el somni dels justos sense veure la llum. Però les dinàmiques del tot-turisme, analitzades amb aquesta nova font d'informació, no són d'una distribució justa de la renda i la riquesa generada ni d'una tendència igualitària. Ans al contrari, la majoria social mal viu del turisme. De fet, els tan esmentats, abans de la darrera embranzida turistificadora, ascensors socials romanen aturats. Això dels ascensors socials ascendents gràcies al turisme era -inclús abans de l'actual llarga crisi de l'habitatge- un mite ideològic. Del que, per cert, ja no se’n parla, Però això són figues d'un altre paner.

Aviat farà cent cinquanta anys que un dels barbuts del "Proletaris del món, uniu-vos!" -un tal F. Engels- va escriure: "... hem sotmès a les forces de la naturalesa, posant-les al servei de l'home; gràcies a això hem augmentat incommensurablement la producció [...]. Però, quines han estat les conseqüències d'aquest acreixement de la producció? L'augment del treball esgotador, una misèria creixent de les masses o un crac immens cada deu anys" (Introducció a la dialèctica de la naturalesa).

Si, fa no fa, és allò que ens ha passat amb els últims booms turístics. S'escau, idò, clamar: proletaritzats i proletaritzades per la turistificació, uniu-vos i canviem el rumb!