Publicat originalment a dBalears (26-10-2025)
Fa uns dies, la
Xarxa per a la Inclusió Social EAPN-Illes Balears va publicar el seu informe
anual sobre l'estat de la pobresa a les Illes Balears, del qual s'ha
prestat poca atenció a les següents dades: el 38,5% de les pensions que es
perceben a les Illes són d'una quantia inferior al llindar de la pobresa
(827 €, en 14 pagues), i, d'aquestes, gairebé la meitat no supera el 40% de la
renda mediana (pobresa extrema), és a dir, menys de 552 €. És tot un símptoma
d'un impressionant pou de pobresa en el col·lectiu de persones pensionistes.
Fa menys dies que
la premsa hi ha posat cara i ulls a aquestes estadístiques: El diari Ultima
Hora feia una
peça sobre les dificultats vitals de Luisa María amb una pensió de 600 €, i
Diario de Mallorca ens
parlava dels malviures d'Eloy Santos. Són dos exemples d'exclusió social a
causa de pensions insuficients (formalment i tècnicament pensions de pobresa),
i d'haver convertit el dret i necessitat bàsica d'habitatge en un privilegi.
Ara bé, associar la
suficiència de les pensions a la superació del llindar de la pobresa és el
somni humit dels enemics, més o manco dissimulats, d'unes pensions públiques
dignes. Per això, el moviment pensionista exigeix que la referència al
"llindar de la pobresa" sigui expulsada de la llei per a fer el
càlcul de les pensions mínimes (tant contributives com no contributives). La
referència ha de ser, com a mínim, el Salari Mínim Interprofessional (SMI) que,
val a dir-ho, hauria de ser regionalitzat per apropar-lo a la real carestia de
la vida de cadascú.
Aquest és el sentit
de la Iniciativa
Legislativa Popular (ILP) pel dret de la gent gran a una vida digna que ha
impulsat la Coordinadora Balear per la Defensa de les Pensions Públiques, amb
l'objectiu que cap pensionista hagi de viure amb ingressos inferiors al SMI
(fixat pel 2025 en 1.184 €/mes). Per tant, avançar de debò en l'erradicació de
la pobresa de les persones pensionistes.
Mentre a les Illes
Balears vivim una triple crisi social de pobresa material (Pobresa Laboral,
Pensionistes Pobres, Pobresa Habitacional), des del Consolat de Mar tenen una
agenda d'impuls al menfotisme social, a l'aporofòbia, a la xenofòbia, als
incentius a les desigualtats, a l'enfrontament del penúltim contra l'últim. És
l'agenda trumpista a la balear.
