Aquests dies que en Jaume Mates, ex Molt Honorable president de les Illes Balears, compareix davant la justícia i, com a mínim, declara ser un delinqüent fiscal, em ve a la ment la legislatura en què, a més a més de saquejar les arques públiques, la dreta d’aquest país va malmenar el territori posant en perill el desenvolupament social de la gent més dèbil. Val a dir que aquelles campanyes de “Qui estima Mallorca no la destrueix” o la magnifica lluita de resistència contra les macro autopistes d’Eivissa, amb vaga general inclosa, eren lluites també per un futur millor en termes socials i econòmics.
Probablement en l’actual legislatura —amb tanta inestabilitat, tanta brutor heretada i trames de corrupció que, afortunadament, s’han pogut dissoldre a temps— no s’haurà pogut visualitzar que hi ha suficient seny i consens per aplicar un elemental criteri econòmic: el principi de precaució. La lògica del rendiment de l’economia de mercat ha de ser ordenada i estructurada per una lògica de precaució i de responsabilitat en qualsevol indret, però molt més en uns territoris insulars petits i que són, i ho volen seguir sent, especialistes en turisme. En aquestes coses convé recordar el missatge del Gran Cabdill Seattle al president dels Estats Units d’Amèrica l’any 1855, quan per exemple l’indi li diu al president Franklin:
“És que, per ventura, podeu comprar
els bisons,
quan ja n’heu mort
el darrer?”
El model territorial és clau per fer passes cap a un canvi de model de creixement i, en aquest sentit, paga la pena deixar clares dues qüestions. La primera és que les coses conegudes no són les que millor es coneixen i per això s’ha d’insistir a dir que el creixement ràpid i incontrolat de la construcció unit a l’apujada de preus i a l’absència d’habitatges socials, ha general un estoc immobiliari sobredimensionat i de baixa qualitat que, per cert, gran part de la ciutadania no pot habitar ni comprar. I això s’ha fet amb una bimbolla especulativa que ha causat bona part de la crisi que patim. La segona de les qüestions és que a força de desitjar el que no tenim, podem menysprear allò que sí tenim. Amb aquesta darrera afirmació vull dir que una política territorial i urbanística força proteccionista i rígida és, amb molta seguretat, la millor política turística que podem fer.
Per tant, la lògica d’un país turístic com les Illes Balears és que tingui un consens suficient en matèria d’ordenació turística i urbanística que li permeti progressar econòmicament i socialment. És imprescindible un acord d’arrel, perquè quan l’alternança política es produeix democràticament no signifiqui un capgirar-ho tot.
La “estretor” institucional dels partits de la dreta espanyola i mallorquina probablement faci que aquesta legislatura acabi sense que el Parlament aprovi una llei del sòl. Es voldrà fer creure que és quasi una cosa impossible. És mentida, i tenim la prova en un dictamen del CES de les Illes Balears. No ha estat fàcil conjuminar la diversitat d’interessos que hi ha al CES, però la voluntat de superar els entrebancs ha permès aprovar un dictamen que, tot i ser crític amb l’esborrany de llei del Govern, fa afirmacions com ara la següent: “Aquest CES valora l’esforç del Govern de les Illes Balears per elaborar una norma comprensiva tant de l’ordenació del territori com de l’urbanisme. Valoram positivament, doncs, la presentació d’aquest Avantprojecte de llei que, independentment del seu contingut ha de modernitzar la legislació autonòmica en matèria de territori, sòl i urbanisme, que en molts de sentits data dels anys setanta.” No és poca cosa.
Probablement en l’actual legislatura —amb tanta inestabilitat, tanta brutor heretada i trames de corrupció que, afortunadament, s’han pogut dissoldre a temps— no s’haurà pogut visualitzar que hi ha suficient seny i consens per aplicar un elemental criteri econòmic: el principi de precaució. La lògica del rendiment de l’economia de mercat ha de ser ordenada i estructurada per una lògica de precaució i de responsabilitat en qualsevol indret, però molt més en uns territoris insulars petits i que són, i ho volen seguir sent, especialistes en turisme. En aquestes coses convé recordar el missatge del Gran Cabdill Seattle al president dels Estats Units d’Amèrica l’any 1855, quan per exemple l’indi li diu al president Franklin:
“És que, per ventura, podeu comprar
els bisons,
quan ja n’heu mort
el darrer?”
El model territorial és clau per fer passes cap a un canvi de model de creixement i, en aquest sentit, paga la pena deixar clares dues qüestions. La primera és que les coses conegudes no són les que millor es coneixen i per això s’ha d’insistir a dir que el creixement ràpid i incontrolat de la construcció unit a l’apujada de preus i a l’absència d’habitatges socials, ha general un estoc immobiliari sobredimensionat i de baixa qualitat que, per cert, gran part de la ciutadania no pot habitar ni comprar. I això s’ha fet amb una bimbolla especulativa que ha causat bona part de la crisi que patim. La segona de les qüestions és que a força de desitjar el que no tenim, podem menysprear allò que sí tenim. Amb aquesta darrera afirmació vull dir que una política territorial i urbanística força proteccionista i rígida és, amb molta seguretat, la millor política turística que podem fer.
Per tant, la lògica d’un país turístic com les Illes Balears és que tingui un consens suficient en matèria d’ordenació turística i urbanística que li permeti progressar econòmicament i socialment. És imprescindible un acord d’arrel, perquè quan l’alternança política es produeix democràticament no signifiqui un capgirar-ho tot.
La “estretor” institucional dels partits de la dreta espanyola i mallorquina probablement faci que aquesta legislatura acabi sense que el Parlament aprovi una llei del sòl. Es voldrà fer creure que és quasi una cosa impossible. És mentida, i tenim la prova en un dictamen del CES de les Illes Balears. No ha estat fàcil conjuminar la diversitat d’interessos que hi ha al CES, però la voluntat de superar els entrebancs ha permès aprovar un dictamen que, tot i ser crític amb l’esborrany de llei del Govern, fa afirmacions com ara la següent: “Aquest CES valora l’esforç del Govern de les Illes Balears per elaborar una norma comprensiva tant de l’ordenació del territori com de l’urbanisme. Valoram positivament, doncs, la presentació d’aquest Avantprojecte de llei que, independentment del seu contingut ha de modernitzar la legislació autonòmica en matèria de territori, sòl i urbanisme, que en molts de sentits data dels anys setanta.” No és poca cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada