dimarts, 9 de novembre del 2010

Creixement i temporalitat, again?

Il patrimonio artistico della CGIL (Raccolta d'arte - Gli artisti e le opere )
“Negozio” de Enrique Delgado Salas
Aquests darrers dies hem conegut una nova onada de dades oficials referents al mercat de treball. En pocs dies de diferència s’ha publicat l’EPA del tercer trimestre, les xifres d’atur registrat, d’afiliacions a la Seguretat Social i de la contractació del mes d’octubre. També s’han presentat els informes de conjuntura del CRE-UIB i de la Direcció General d’Economia del Govern. Amb aquesta simultaneïtat de dades i informes es corre el risc de fer una anàlisi de manera compulsa i poc reflexiva, que ens dificulti visualitzar els matisos i destriar el més important d’allò secundari.

Aquestes informacions oficials palesen que el ritme de destrucció d’ocupació s’ha moderat, però que encara segueix la destrucció de llocs de treball. Així ho posa de manifest la dada de catorze mil persones aturades més que al mateix trimestre del any anterior, cosa que vol dir que, segons la informació de l’EPA, ha hagut un 16,17% de creixement anual de població aturada. Les dades d’afiliacions i d’atur registrat corroboren aquesta hipòtesi d’escenari de pèrdua de llocs de treball (en termes interanuals, un -1,56% d’afiliacions i un creixement d’atur del 3,77%). Les variacions interanuals són a tot arreu les importants, i a les Illes Balears ho són ínclús més per la distorsió estacional, ja que, a tall d’exemple, cal tenir en compte que el Fixos Discontinus no es consideren aturar registrat. És per aquesta raó que no comento cap variació intermensual, perquè les considero prescindibles per a la meva anàlisi.

En qualsevol cas, el que crec més important és:

1.- La dada d’atur de la EPA: 104.500 persones aturades en els mesos centrals de la temporada turística constaten el fracàs del model de creixement de les Balears. El creixement de població activa (21.000 en un any), lluny de ser un símptoma de dinamisme positiu de la nostra economia, no fa més que agreujar aquest fracàs i afegir complexitat a una sortida equilibrada, sostenible i amb ocupació. Per a una perspectiva de reforma de patró de desenvolupament seria millor una moderació en l’augment de aquesta població activa.

2.- Hi comença a haver símptomes de la pitjor sortida possible de la crisi: Per una banda, hi ha un perill de precaritzar encara més el mercat laboral, i en aquest sentit paga la pena retenir la dada segons la qual en un any els contractes indefinits han baixat un 7,14% mentre que els temporals només ho han fet un 0,99%. La recent Reforma Laboral no farà altra cosa que incentivar –de fet ja ho fa- aquesta tendència. Convé tenir present que amb l’estacionalitat del nostre mercat laboral, no és d’aplicació aquell discutible axioma que tant agrada al ministre de Treball, segons el qual primer es creix en ocupació temporal i després transformada en fixa.
Per una altra, des del CRE-UIB i des de la Direcció General d’Economia ens diuen que no hi haurà generació d’ocupació fins que no cresquem per damunt del 2%. Creixement igual que abans de la crisi? No havíem quedat que res seria igual després de la fallida constructiva i immobiliària? No es tractava de repensar el desenvolupament amb sostenibilitat i amb ocupació de qualitat i no tant en el creixement? Vull suposar que quan no se sap què s’ha de dir, és humà recorre a qualsevol déjà vue.

Creixement amb temporalitat, una altra vegada? D’entrada, NO!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada