Ciutadanes a temps parcial

Article que ha publicat avui Diario de Mallorca.

Entorn del 8 de març, cada any es publiquen molts treballs d’investigació i informes de conjuntura i es generen bastants informacions sobre la situació de les dones. Enguany m’ha cridat l’atenció que una d’aquestes notícies que més volada ha tingut afirmava que les dones acceleren la seva entrada en els consells d’administració de les empreses de l’ Ibex. Efectivament, les conselleres d’aquestes empreses cotitzades han passat de ser 26 l’any 2006, a 78 en l’actualitat. Sens dubta hi ha una bona progressió, però paga la pena no perdre de vista que aquestes altes executives representen només el 16,6% del total de persones presents  en els  consells d’administració de les empreses espanyoles amb més pes  en mercat borsari. Així i tot, hi ha molt de rebombori amb tot allò que té a veure amb la presència femenina en l’àmbit financer. Fins i tot, el nomenament de Janet Yellen com a presidenta de la Reserva Federal nord-americana ha donat peu que es palesi d’ assalt femení al poder financer. Almenys en aquesta part de l’Atlàntic no hi ha per a tant! El declivi de les polítiques d’igualtat, fruit de les despietades polítiques d’austeritat decretades per la troica (CE, BCE i FMI), no fan albirar grans avenços per a la majoria de les dones. Ans al contrari, les regressions socials van acompanyades d’involucions democràtiques molt importants.

Cada pic és més clar que les grans desigualtats -que són una de les causes principals de la crisi financera, econòmica i social actual- s’agreugen amb les polítiques neoliberals que, precisament, amb l’excusa de la crisi s’apliquen sense complexos. Aquesta endimoniada dinàmica es produeix, també, entre la meitat femenina de la població. És a dir, es manté la desigualtat estructural per gènere i, alhora, s’agreguen les desigualtats entre una elit de dones riques i l’ immensa majoria de la població femenina. No debades, a les Conclusions de Tendències Mundials de l'Ocupació per a 2014 de l’Organització Internacional del treball (OIT) s’adverteix que “En les economies desenvolupades, es preveu que les dones es beneficiaran menys de la tímida recuperació prevista a mitjà termini; de fet, les seves taxes de desocupació només baixaran gradualment al 8,2 per cent en 2018, mentre que els homes es beneficiaran d'una reducció més important, al 7,6 per cent.”

Em permetran que, per raons d’espai, passi ràpidament d’aquestes reflexions globals a fer-ne algunes locals. A les Illes Balears, malgrat la presència femenina en els àmbits empresarials i sindicals progressi, lenta però adequadament , la precarietat té cara de dona. Això és, si més no, allò  que es posa de manifest en el número 29 de la publicació digital Temes Socioeconòmics Gadeso (que podeu consultar aquí) que s’ha publicat coincidint amb el Dia Internacional de la Dona de 2014. Hi trobàreu les principals dades sobre la presència de les dones en el mercat laboral illenc de l’any passat i la seva evolució en el període 2008-2013, i algunes dades rellevants en els àmbits de la pobresa i la corresponsabilitat en les tasques de la llar i la cura de fills, filles i familiars. Tal vegada les més punyents són les següents: 1.- En els sis anys de crisi la població aturada femenina ha crescut un 129,3% i la taxa d’atur femení un 11,34%. 2.- L’any 2013 acabà amb una taxa d’atur femení de llarga durada del 10,49%. La taxa masculina tot just supera a la femenina en un 0,5%. 3.- Amb dades de 2011 (la ultima disponible), les dones de Balears cobren un 16,4% menys de salari que els homes. 4.- L'any 2013 el percentatge de dones assalariades amb jornades parcials fou del 21,1%, i gairebé triplicà al percentatge d’homes. Sis de cada 10 contractes a Temps Parcial registrats són per a dones. 6.- La taxa de risc de pobresa o exclusió social de les dones és del 28% (similar a la dels homes) però les dones pateixen una major severitat de carències materials: Fins a un 34% de dones pateixen, almenys, 2 conceptes de carències materials, mentre que hi ha un 31,8% d’ homes en aquesta situació. 7.- La població inactiva per motiu de dedicació a les tasques de la llar és en un 85,62% femenina. I 8.- El percentatge de pares que comparteixen amb la mare el permís de maternitat tot just frega l’ 1,6%.

Sembla que la dinàmica dels mercats condemni les dones a tenir drets de ciutadania a temps parcial: Amb dret al treball parcial, amb salari parcial, amb temps parcial per a  gaudir de la seva vida, amb una carència només parcial del risc de pobresa o exclusió social ... Pot ser sembli una conclusió més aviat desesperada, però al meu entendre és el que hi ha. Desesperació que, en cap cas, és rendició. Aquesta situació és reversible; depèn d’elles i de nosaltres. En paraules d’Eduardo Galeano:“ Ojalá seamos dignos de tu desesperada esperanza.”