Demà tinc el privilegi de presentar un acte que em fa
molta il·lusió. Es tracta de la xerrada- col·loqui que l’ Associació Memòria de Mallorca, l’ Ateneu Pere Mascaró i la Unió
Cívica per la República han organitzat a les 19,00 hores en el Club Diario de Mallorca. Un acte en el qual es presentarà la
pel·lícula-documental "A pegada dos
avós". A més de visionar
aquesta pel·lícula, en la qual els qui
cerquen respostes són un grup d'adolescents estudiants del darrer curs de
batxillerat artístic, intervindran la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria
Antònia Oliver, i la dinamitzadora en recuperació de la memòria oral i
col·laboradora de EAF Produccions, Berta Cao.
Dues dones que, a l’hora de les
causes justes, mantenen tantes o
més energies que quan eren adolescents.
En el documental que, fins a on jo conec, aborda la
memòria històrica des d'un punt de vista molt poc tractat i, al meu entendre,
amb el toc de l'originalitat de l'evolució de l'adolescència en la presa de
consciència i aprenentatge, l'escriptor Manuel Rivas els explica als
protagonistes: “ No és qüestió de dretes o d'esquerres. No és qüestió d'una
ideologia o una altra. Ni tan sols del que van poder els nostres avantpassats
haver viscut familiarment. És una qüestió radicalment clara o s'està amb el
partit de la humanitat o s'està amb el de la inhumanitat. Negar això, no voler
saber res és estar amb la inhumanitat, simplement”. Més clar aigua!
La persistència d'aquesta inhumanitat és una de les
qüestions que m'indigna. Però no m'engany, no és una qüestió prioritàriament de
lleis. Probablement és una qüestió de reescriure la història de l'anomenada Transició.
Fins que no s’esmerci de deslegitimació a la qual ha estat sotmesa la Segona
República a partir de la memòria oficial de la Transició, no sortirem que
aquesta humanització vergonyosa.
Sigui com sigui, iniciatives com "A pegada dos avós" serveixen per
seguir lluitant perquè no ens robin la necessària projecció d'una memòria
democràtica amb un contingut cohesionador. Iniciatives com aquella sèrie MEMÒRIA I OBLIT D'UNA GUERRA, de l'enyorada Televisió de Mallorca [M], són imprescindibles per a la cohesió de debò
de la societat. Perquè com afirma Marta Rovira Martínez, en el seu recent -i
molt recomanable- llibre La Transició franquista. Un exercici d’apropiació de la història, escriu: “... la
memòria és una forma d’acció política que pot contribuir a la integració dels
diferents sectors de la societat en la
mesura que s’hi sentin representats. En la mesura que puguin encaixar les seves experiències vitals en una
narració compartida, se sentiran part
del col·lectiu que fa de subjecte d’aquesta memòria. I també se sentiran part
del sistema polític que els representa. Altrament, memòria i política seran,
només un afer dels polítics.” Convindria tenir-ho en compte.
L'acte de demà en el Club
Diario de Mallorca coincidirà amb la vigilia
del 24 de Gener. Aquesta data és, alhora, icònica per a la memòria de
lluita antifranquista, i massa desconeguda per molta gent pertanyent a les
noves generacions: Un 24 de gener de 1977 es va perpetrar la matança dels
Advocats d' Atocha. Serveixi doncs l'acte de presentació i estrena de "A
pegada dos avós", per rendir un sentit i compromès homenatge assassinats a
Madrid. Un homenatge als advocats laboralistes Javier
Sauquillo Pérez del Arco, Luis Javier Benavides Orgaz, Enrique Valdelvira
Ibañez, Serafín Holgado de Antonio i al sindicalista Ángel Rodríguez Leal. Han passat ja, 38 anys
i el seu exemple persisteix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada