En el deliciós llibre "Economia sense corbata "de Yanis Varoufakis hi ha un capítol dedicat als dos mercats que l'actual ministre d'economia grec anomena "mercats edípics". Varoufakis es refereix amb aquest terme als mercats dels doblers o monetari, i al mercat del treball o laboral. El llibre, escrit en forma de conversa de l'autor amb la seva filla, és una successió de classes magistrals sobre els diferents aspectes de la ciència econòmica explicades amb una senzillesa i, a vegades, amb una bellesa poètica, que no és freqüent en aquestes matèries de ciències socials.
Yanis Varoufakis explica el funcionament dels mercats de treball (i del monetari) fent una associació metafòrica amb la llegenda d'Èdip (d' aquí ve la definició d'edípics). Recordin que Èdip va matar al rei de Tebes i es va casar amb l'esposa d'aquest sense saber que, en realitat, eren el seu pare i la seva mare. Varoufakis afirma que l'element clau d'aquesta història és el poder de la profecia i, després d'explicar-la, fa la següent associació: "El mateix passa, en temps de crisi, amb els mercats laborals i monetaris: quan ... els empresaris" profetitzen "que la crisi continuarà i que l'activitat econòmica romandrà contreta, evitaran manllevar doblers als bancs per contractar més treballadors, lo que estarà fent que la profecia es compleixi. I quan la crisi redueix els preus del treball i el mercat (els sous i els tipus d'interès), en lloc de créixer l'ocupació i les inversions, passa exactament el contrari, ja que aquestes reduccions intensifiquen el pessimisme i aquest es retroalimenta."
Les xifres del mercat laboral illenc que ahir vam conèixer s'ajusten molt a aquesta associació de Varoufakis. Les polítiques d'austericidi han provocat una gran devaluació salarial i una precarietat laboral estructural. En aquest context, la xifra d'atur registrat de 58.832 persones (amb una baixada interanual de 9.005 persones, és a dir, un -13.27%) sent una xifra alta, encara que amb una tendència aparentment positiva, no és el més important. El que és imprescindible per detectar si el mercat laboral ha relaxat el seu "pessimisme" és saber per què es produeix aquest descens del nombre de gent inscrita en demanda d'una ocupació. Realment han trobat una ocupació, o simplement, han deixat d'estar apuntades per avorriment, o perquè han decidit cercar-se la vida en un altre indret o transitar cap a l'economia submergida? Tot indica que la generació d'ocupació és poc significativa en la reducció d'atur registrat. De fet el de llarga durada continua representant gairebé un 40% del total.
D'altra banda, no es pot presentar com a generació d'ocupació la dada de creixement d'afiliacions a la Seguretat Social. En un context d'augment, quantitatiu i qualitatiu, de la temporalitat (86,34% del total de contractes registrats en els cinc primers mesos de l'any, i gairebé el 40% d'ells amb una durada inferior als 90 dies), i de la parcialitat contractual disparada (gairebé el 88% del total de contractes registrats enguany), el fet que aquest maig acabi amb una mitjana de 23.796 afiliacions a la Seguretat Social més que l'any anterior no vol dir que hi hagi més gent amb ocupació. Vol dir que hi ha més subocupació i més gent rotant en el registre amb afiliacions de dies o, fins i tot, d'algunes hores.
Les dades mensuals del mercat de treball s'han de llegir bé i, per això, cal posar atenció en el fet que l'atur registrat femení torna a ser majoritari (53,1%), que es contracten a menys dones, que l'atur de llarga durada és el major i més clar fracàs de les Polítiques Actives d'Ocupació, i, per cert, algú hauria de demanar per l'atur registrat del col·lectiu de persones amb alguna minusvalidesa.
En conclusió, la millora real -per a la millora de les condicions de vida de la gent no rica- del mercat laboral de les Illes Balears no deixa de ser una llegenda de pèssima qualitat literària.
Publicat originalment a El Periscopi (03-.05.2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada