dimecres, 1 de maig del 2019

1r de maig 2019


Publicat originalment a dBalears (29-04-2019)

Aquesta setmana he dubtat entre comentar els resultats electorals o la commemoració, un any més, del Primer de Maig, que està a tocar. Tot i que he optat pel segon assumpte, deixau-me dir que, com amb més del 80% del vot escrutat el PSOE i Ciudadanos sumen una còmoda majoria absoluta al Congreso de los Diputados, la presumpta clau és si Pedro Sánchez aclarirà si el pacte PSOE+Cs està del tot descartat o no ho està. Per lesa democràcia ho hauria de fer abans del 26 de maig!
Anem al tema del 1r de maig: La situació socioeconòmica, diguin el que diguin els portaveus del neoliberalisme (progre, conservador, ultradretà), no és de superació de la crisi social. Més aviat al contrari. Hom diria que, d'una manera o d'una altra, amb més o menys intensitat, es va consolidant la substitució del que es va conèixer com a societats amb àmplies "classes mitjanes", per societats amb àmplies "classes precaritzades". Encara que només sigui per això, tot i que breument, paga la pena detenir-se en el passat, el present, i en el possible futur immediat, d'una data reivindicativa com la de l'1 de maig.
I.- El Primer de Maig té l'origen als fets de Chicago de 1886, és a dir, en un dels moments històrics més rellevants per a les lluites obreres del segle XIX en reivindicació d'una jornada laboral de 8 hores diàries. En aquest sentit, ve al cas recordar que s'acaba de complir el centenari de la primera legislació espanyola relativa a una jornada de vuit hores o quaranta-vuit hores de treball setmanal. Va ser mitjançant el Reial decret del 3 d'abril de 1919, i fou una conquesta de les grans mobilitzacions, com ara una reeixida vaga general a Catalunya que va seguir a –o va ser conseqüència de- la mítica vaga de la Canadenca de la qual el mes de febrer d'enguany s'ha commemorat el primer centenari.
El citat Reial decret del Govern, presidit aleshores pel comte de Romanones, es va publicar oficialment, però la patronal no el va complir, i el moviment obrer va haver de continuar lluitant per una efectiva jornada laboral de 8 hores. Aquesta és una lluita que segueix encara ara. Les legislacions sobre jornada laboral màxima solen ser de les més incomplides per part dels empresaris, especialment en contextos de precarietat laboral i teixits empresarials en els quals són hegemòniques les petites i les micro empreses. I, tanmateix, és l'hora d'organitzar l'ofensiva per una legislació  que reguli una jornada màxima de 32 hores setmanals!
II.- Un aspecte de la realitat més pròxima ve donat per la publicació d'un recent informe del sindicat CCOO. El seu títol és "Consum de fàrmacs en cambreres de pis", i descriu la següent situació: 1. El 95% d’aquestes cambreres sofreix símptomes clínics d'ansietat. 2. Quatre de cada deu presenten símptomes depressius. 3. El 74% té problemes de concentració, i el 82% falta d'energia. 4. El 70% afirma tenir entre 4 i 7 zones de dolor muscular. 5. El 71,5% consumeix fàrmacs per al dolor. Una situació provocada per les càrregues de treball, les formes imposades quant a organització del treball, i l'absència de mesures reals de prevenció de risc laborals.
La lluita contra l'explotació, directa o indirecta, és part de la història del Primer de Maig. Ho segueix sent en l'actualitat. A tall d'exemple, ja n'hi ha prou de quedar bé amb les Kellys! El que urgeix són mesures concretes per a corregir de debò aquesta situació d'haver de treballar emmalaltint! Per cert, no he vist cap proposta electoral que es comprometi a introduir en la legislació turística (especialment a l'autonòmica) obligacions de, per exemple, la utilització a les habitacions dels hotels de mobiliari que permetin treballar-hi amb unes mínimes condicions ergonòmiques.
III.- I el futur? En l'immediat, sense menystenir la tradició històrica de lluita del moviment sindical, convé teixir aliances entre el moviment sindical i altres moviments emancipadors. Pot ser que no estigui massa lluny el Primer de Maig en què la consigna de la mobilització sigui "Stop explotació de l'algorisme". I, en el context neoliberal, no sembla que els algorismes entenguin de justícia social, sobiranies, feminisme, ecologisme, ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada