dissabte, 28 de setembre del 2019

Demoscòpia a favor d'un fals sentit comú


Publicat originalment a dBalears (23-09-2019)

Gramsci deia que el pensament "burgès" tendeix sempre a l'hegemonia, que li és necessària per a què els seus interessos estiguin en primer pla, marquin les prioritats, i acabin sent “d’interès general", i d'aquí ve la construcció social del mal anomenat "sentit comú". Parafrasejant al polític comunista i filòsof italià, hom diria que els instruments per convertir el pensament de l'estat espanyol i del neoliberalisme en un inqüestionable  pensament únic, altrament dit  “sentit comú”, funcionen amb una sincronització gairebé perfecta.
En aquest conjunt d'accions fetes al mateix temps -en això consisteix la sincronització- s'inclou el no fer segons quines coses. El contingut i el tractament comunicacional de la, diguem-ho així, demoscòpia publica n'és un bon exemple. No és una cosa menor que el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) no demani l'opinió de la ciutadania del Regne d'Espanya sobre la monarquia. Que no se'n parli té com a objectiu que el "sentit comú" esdevingui, per sempre més, monàrquic borbònic!
Dos exemples més del que coment els trobam a l'enquesta postelectoral de les eleccions autonòmiques del passat 26 de maig, que el CIS publicà el proppassat 12 de setembre:
1. Pel que fa a les Illes Balears, la valoració de la ciutadania illenca sobre la tasca del Govern de la legislatura autonòmica 2015-2019 en els àmbits de l'educació, la sanitat, les infraestructures (carreteres, ferrocarrils), polítiques socials, i habitatge, és, majoritàriament, regular. La pitjor nota és, sens dubte, per a les polítiques d'habitatge, valorades com a dolentes o molt dolentes per un 22,4% i un 13,7% de la població, respectivament. Però el que és més rellevant d'aquesta enquesta és el que no es demana: no interessa la valoració de la ciutadania de les Illes Balears sobre les polítiques de cultura, llengua pròpia, o turisme? Evidentment, per al fals "sentit comú" no i interessa¡ Val a dir que el no fer res del Govern autonòmic en aquest assumpte de la demoscòpia púbica és part rellevant del problema.
2. Per una altra costat, la mateixa enquesta ens proporciona les següents informacions: a) Un 16,8% i el 3,8% de la població es considera més de cada una de les illes que espanyols o espanyoles, o únicament illencs i illenques, respectivament. És a dir, el 20,6% de la ciutadania de casa nostra no se sent prioritàriament espanyola. b) Al 22,8% de la població illenca li agradaria un major grau d'autonomia. Fins i tot, un gens menyspreable 6,7% voldrien viure en un Estat en el qual es reconegués a les comunitats autònomes la possibilitat de convertir-se en Estats independents. No obstant això, cap d'aquestes informacions ha ocupat un titular de premsa, o una entrada d'un informatiu radiofònic o televisiu mainstream. No sigui cosa que s'hagi de començar a reconèixer que, més enllà de resultats electorals, el sobiranisme illenc, si més no el social, és més gran del que ells volen i diuen.
Desenganyeu-vos: res de tot plegat es fa per casualitat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada