dissabte, 17 de juliol del 2021

Kellys, MÉS per Mallorca, i treball amb qualitat de vida


Publicat originalment a dBalears (12-07-2021)

El senador per designació autonòmica de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal Matas, ha presentat una bateria de preguntes -amb sol·licitud de contestació escrita- al Gobierno de España sobre qüestions relacionades amb les condicions de treball, i les seves conseqüències, de les cambreres de pisos dels hotels, més conegudes com a kellys.

Concretament, el senador Vidal demana: 1. “¿Piensa el gobierno de España modificar sin más demora el Real Decreto 1299/2006 para proceder a la incorporación de las enfermedades profesionales de las camareras de pisos, conocidas como kellys?; 2. ¿Tiene intención el gobierno de España de revisar los códigos 01 i 2C0101 vinculados al Real Decreto 1299/2006 para incluir como enfermedades profesionales las siguientes patologías? - (01) La Bursitis crónica de les sinoviales y los tejidos subcutáneos de las zonas de apoyo de las rodillas. - (2C0101) Los trabajos que requieran habitualmente de una posición de rodillas en flexión permanente como son trabajos en una mina, en la construcción, en el servicio doméstico, instaladores de parquet, etc.; 3. La Mesa Tripartita para la Calidad del Sector de la Hostelería acordó comunicar al Instituto Nacional de Estadística -INE-, dependiente del Ministerio de Industria, la generación de un código propio para las camareras de pisos en la Clasificación Nacional de Ocupaciones, ya que, en la actualidad, el epígrafe en el que se incluyen indebidamente es el general de los servicios de limpieza ¿En qué situación está esta cuestión?; 4. El colectivo de trabajadoras de camareras de pisos de hostelería necesita que la Resolución General de la Seguridad Social que reconoce las enfermedades profesionales del colectivo mediante la modificación del Real Decreto 1299/2006 sea de inmediata aplicación para evitar vulneraciones de los derechos de las trabajadoras ¿En qué situación se encuentra dicha gestión?; 5. ¿Piensa el Gobierno de España aplicar el artículo 15 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales, que obliga al empresariado a "regular la carga de trabajo", así como al cumplimiento del Capítulo III, y el Real Decreto 171/2004 de 30 de enero, por el que desarrolla el artículo 24 de la LEY 31/1995 en materia de coordinación de actividades empresariales del artículo 15 para que se realicen estudios ergonómicos para calcular y limitar las cargas de trabajo en cada hotel?; i 6.¿Ha estudiado el ministerio español de Turismo la posibilidad de que las estrellas de calidad de los establecimientos hosteleros estén ligadas a las condiciones de trabajo digno que ofrecen, y a la situación de los derechos laborales en las empresas?”.

No és el lloc per analitzar els aspectes tècnics que susciten les qüestions plantejades. El que ara m'interessa és posar en relleu l'encert i oportunitat de la iniciativa que el senador de MÉS per Mallorca, amb la col·laboració d'Unión Kellys Baleares, ha plantejat. Encert i oportunitat, si més no, perquè: a) el Gobierno de España s'haurà de retratar per la dilació en el compliment de donar resposta a les reivindicacions de les kellys; b) tot i que els tres ministeris directament responsables (Treball i Economia Social; Inclusió, Seguretat Social i Migracions; Indústria, Comerç i Turisme) no han canviat de titular, la remodelació governamental efectuada el dissabte passat significa un reforçament del biaix neoliberal, i, per tant, caldrà veure si aquestes justes reivindicacions de les kellys són sacrificades a favor de la potenciació del business-friendly; c) la qüestió d'emmalaltir a la feina és un assumpte polític absolutament rellevant; d) el reconeixement de les malalties professionals associades a les feines de les kellys és de lesa justícia social; e) indirectament, es posa damunt la taula la disputa, en el sector hoteler, i en tants d'altres, entre productivitat laboral a base de medicalització vs. productivitat laboral amb garanties de salut i drets de participació real en l'organització del treball.

Tanmateix, el més estratègicament interessant de les preguntes del senador Vidal -i les eventuals respostes- és que posen en safata un debat clau, i, a parer meu, inajornable: Potser ha arribat l'hora de deixar de parlar de la sempre indefinida "ocupació de qualitat", i, per contra, començar a definir com ha de ser el treball assalariat compatible amb la qualitat de vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada