Tenerife

 Al tercer intent, a principis de novembre, aterrarem a l'aeroport de Tenerife-Norte. En dues ocasions vam haver de suspendre el viatge per mor de la pandèmia de la covid-19. Hi havia ganes de conèixer amb una certa calma Tenerife. Coneixia alguns indrets de l'illa molt superficialment i apressadament d'una anterior visita per qüestions de feina. S'imposaven, doncs, uns dies a un ritme lent, que, a l'hora de la veritat, esdevingueren en una mena de slow sense aturar.

En qualsevol cas, començar la immersió canària a La Laguna ajudà a ambientar-se en l'autenticitat i història de l'illa. Declarada patrimoni mundial de la UNESCO, La Laguna ens presentà un centre històric amb una arquitectura colonial molt ben cuidada, magnífiques i acolorides façanes, l'imprescindible Museu d'Història i Antropologia de Tenerife, bona restauració, bon ambient nocturn... Una tarda la dedicam a anar en autobús de línia al Mirador de Jardina: Extraordinàries vistes de la costa i del Teide a la llunyania. La caminada de tornada a La Laguna va ser compensada amb un sopar típicament canari (amb cervesa Dorada) al Bodegón Viana. Cada dia que matinarem a La Laguna va ser visita obligatòria per començar el dia la Churrería Cafetería El Buen Paladar.

La visita a Santa Cruz de Tenerife, a més de voltar pel centre de la ciutat, té quatre estacions claus: L'Auditori de Tenerife i els seus envoltants, el Tenerife Espacio de las Artes (TEA), el Mercado de Nuestra Señora de África, i la Playa de las Teresitas. Del primer cal destacar que, sent una obra de Santiago Calatrava, allà segueix en peus exhibint la seva poca originalitat. Preferesc la passejada pels seus voltants. Del segon, el millor és l'edifici de construcció avantguardista, tot i que les exposicions no permanents eren força interessants. Del mercat, val la pena ressaltar la boníssima oferta gastronòmica que hi vàrem trobar. Sobre la Playa de las Teresitas dos comentaris: Sorprèn lo cofois que estan amb aquesta platja els vilatans. Amb ulls mediterranis, és veritablement sorprenent. Però té una explicació: a Tenerife no abunden les platges d'arena. Aquesta, amb l'arena procedent de l'espoli de recursos naturals del Sàhara Occidental, és gairebé l'única del nord de l'illa.

Des de Puerto de la Cruz –ciutat turística amb alguns racons que han resistit a la vulgarització de la turistificació- la immersió tinerfeña -a la que, de tant en tant, li acompanyen les plantacions de plataners que s'integren al paisatge urbà, o es presenten en uns espectaculars envelats- segueix per: La Orotava -una vila amb construccions i balconades colonials (molt recomanable visitar la casa museu "Casa de los balcones") i visita obligatòria per comprar gofio al "Molino de gofio La Máquina"; Icod de los Vinos on allò més interessant, amb el conegut "Drago milenario", tot i que oficialment té 800 anys, és el Parque del Drago i els seus voltants; el pintoresc poble de costa atlàntica Garachico; la impressionant zona de Punta Teno, amb el Faro de Punta Teno (al que únicament s'hi pot arribar caminat, o en un bus amb la qual cosa es limita l'afluència de visitants); els penya-segats Los Gigantes, amb els miradors, les piscines naturals; i ... alguna zona absolutament capolada per la turistificació. Ara bé, el zenit de la destrossa territorial és, sens dubte, Costa Adeje (turisme de qualitat o ensementada de qualitat? El fet d'anar i venir acaba a la població de Candelaria, on resulten més interessants la incipient posta de sol i les ones atlàntiques, que no la visita de la Basílica de Nostra Senyora de la Candelaria.

De camí cap a Puerto Cruz, mentre fosquejava, observarem la silueta majestuosa del Teide i recordem el "plat principal" de la nostra estada a Tenerife: El Parc Nacional del Teide. Va ser un dia tan complet com meteorològicament fantàstic. En arribar del nord la primera aturada va ser el Centre de Visitants (Portillo de la Villa) amb completíssima informació sobre què es pot fer i com fer-ho d'acord amb el "Plan Rector de Uso y Gestió del Parc". Tot seguit enfilàrem la ruta en direcció nord, una aturada per fer un cafè, impressionants vistes arreu, fotos i més fotos especialment des dels miradors ... Arribam a l'extrem sud on hi ha el museu etnogràfic Juan Évora. Retrocedim fins al celebèrrim Roques de García. El Roque Cinchado, La Catedral, i La Cascada, llueixen la seva majestuositat per mèrits propis, però hi ajuda que estiguin ben enmig de l'enorme esplanada de Las Cañadas del Teide.

Una vegada assaciats de l'espectacle dels Roques, partirem en direcció a les instal·lacions del telefèric per pujar al pic del Teide. Allà a dalt, miris on miris, tot és espectacularment bell: les formes capritxoses de les roques de lava, la mar de núvols, els paisatges que semblen d'altres planetes ... i quan tanques els ulls, notes que, fins i tot, respirar (amb mascareta o sense ella) produeix una sensació estranyament relaxant. Ens va costar acomiadar-nos del Parc Nacional del Teide. En començar el camí de sortida del Parc un treballador de la "Red de Control y Vigilancia de la Calidad del Aire de Canarias" ens comentà que el temps canviaria ben aviat, que la claredat que hem gaudit anirà a menys. L'endemà el Teide estava tapat de núvols.