I si passa que Salvador Illa és president?

Publicat originalment a dBalears (04-08-2024)

És versemblant que el líder del PSC, Salvador Illa, sigui el pròxim president de la Generalitat de Catalunya. Però, tot i que sigui un pronòstic molt plausible, millor no dir blat fins que sigui al sac i ben lligat. En qualsevol cas, em deman, i si passa que Salvador Illa és president? Idò que ho serà en funció d'un acord programàtic signat entre PSC i ERC, i un altre assolit entre el PSC i els Comuns. Ho serà perquè, més enllà de la retòrica de Junts i ERC, s'haurà imposat la lògica autonomista. Així va la cosa. En aquest sentit, només afegir: Quanta raó tenia el President Quim Torra quan va afirmar: "He arribat a la conclusió que un dels obstacles per a assolir la independència és l'autonomia".

S'escauen, però, alguns comentaris sobre els acords signats pel PSC. Sobretot perquè el dels socialistes catalans és un partit molt esbiaixat a la dreta dintre de l'actual família socialdemòcrata europea. Són els campions del socioliberalisme, altrament dit, del neoliberalisme progre. Per això, són, si més no, sorprenents alguns continguts d'ambdós acords. I, com sempre hi ha lectures diverses dels textos, tecnicismes ..., els dubtes sobre el seu compliment són més que raonables. Posaré tres exemples:

L'assumpte del sistema de finançament ha concentrat la màxima atenció. És lògic que així hagi estat. Sens dubte, és una millora importantíssima -i justa- per a les finances de la Generalitat catalana. Enveja és el sentiment que tinc, car les Illes Balears, per a canviar de debò el rumb, han de canviar, si o si, el model de fiançament autonòmic. No obstant això, potser convindria una mica de moderació en el discurs públic. L'acord PSC-ERC "per un nou model de finançament singular" és això, singular, i un avanç envers la sobirania fiscal del Principat de Catalunya. Però no és "la sobirania". Ni tan sols el Concert Econòmic Basc, ni el Conveni Navarrès, tal com explica Joseba Permach en aquest article, ho són.

Sota el rètol de "L'Oficina del Pla Pilot per implementar la Renda Bàsica Universal, una eina essencial per assegurar el progrés social", a més de descriure molt correctament què és la RBU en els següents termes "és un dret humà emergent per fer efectiu el dret de totes les persones a viure en condicions de dignitat, promoure la llibertat real de les persones, la seva autonomia en la presa de decisions i la participació política i cultural, i busca reduir la desigualtat, l'exclusió social i la pobresa. Per tot això, s'articula com una assignació monetària, universal, individual, incondicional i suficient", el PSC s'ha compromès amb ERC a donar continuïtat a l'esmentada Oficina del Pla Pilot de la RBU, i, molt important, a la implantació del pla pilot per implementar la RBU. Això és importantíssim. Rarament els socialistes es comprometen tan clarament amb la RBU. Encara més, el Pla Pilot de la RBU al Principat de Catalunya (el més ambiciós fet mai arreu del món i pactat a l'acord d'investidura de Pere Aragonès d'ERC-CUP) va ser explícitament paralitzat pel PSC en el pacte pressupostari de 2023. Dur a terme aquest compromís amb Salvador Illa al capdavant de la Generalitat catalana sembla complicadíssim, gairebé un impossible.

I, per acabar els exemples, a l'acord PSC-Comuns s'afirma: "El Govern no facilitarà projectes com el macrocasino del Hard Rock, i, per aquest motiu, eliminarà la reducció de la fiscalitat del joc prevista a la llei 6/2014". Com quedam? La causa per enviar a la paperera els pressupostos de 2024 i provocar l'avançament de les eleccions al Principat de Catalunya no va ser la impossibilitat d'assumir per part d'ERC aquesta demanda dels Comuns, que, per altra banda, els republicans no podien acceptar per les exigències del PSC a tirar endavant el macrocasino?

Tot plegat sembla massa gir envers polítiques igualitaristes d'un partit, el PSC, totalment "business-friendly. Veurem...

Mentrestant recordem que el 2015 es va publicar un llibre intitulat "I si passa, què ens passa?" que compilava 33 articles per a la reflexió sobre les possibles repercussions a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera de la independència de Catalunya. L'article de l'enyorat Joan F. López Casasnovas comença amb aquestes paraules: "Quan vindrà el temps de les cireres... cantarem, és clar i farem una festassa! Le temps des cerises, la cançó de Jean-Baptiste Clément, que se cantava pel carrers de Paris durant la primera revolta proletària (Marx dixit) entre el 18 de març i el 28 de maig de 1971..." La festassa, i el cant de "Quand nous chanterons le temps des cerises / Sifflera bien mieux le merle moqueur", fa algun temps que va quedar suspesa, però no anul·lada.