El 1976, Primo Levi
va escriure un apèndix per a l'edició escolar del seu colpidor "Si això és
un home", el llibre que va inaugurar la trilogia que Levi va dedicar als
camps d'extermini nazi. Segons el mateix autor, aquest apèndix és la resposta a
les preguntes que constantment li feien els lectors estudiantils. Una
d'aquestes preguntes està formulada així: Els alemanys sabien? Els aliats
sabien? Com és possible que el genocidi, l'extermini de milions d'éssers
humans, hagi pogut dur-se a terme en el cor d'Europa sense que ningú sabés res?
La llarga resposta es pot resumir amb un succint, tothom ho sabia,
"... la major part dels alemanys no sabien perquè no volien saber, o més:
perquè volien no saber", escriu Primo Levi.
La història és el
que és. La brutalitat de l'antisemitisme va produir monstres al cor d'Europa,
i, més enllà, que encara ara ens marquen. Ara bé, la històrica concreció de,
entre d’altres, però principalment Theodor Herzl, del sionisme com un projecte
que buscava la construcció d'un Estat propi per al poble jueu, sustentat en la
fal·làcia d’ “una terra sense poble, per a un poble sense terra", estava
predestinada a reproduir monstres genocides. La construcció d'Israel no es va
fer en una terra sense poble. Es va fer sobre una terra habitada feia ja segles
per un altre grup de persones: els palestins i les palestines. L'origen de la
deshumanització del poble palestí, i la pulsió genocida per part d'Israel està
en aquesta negació fundacional de l'estat sionista.
Val a dir que
aquesta és una realitat -a parer meu, incontrovertible- profundament ocultada i
tergiversada. L'autor del llibre "La ocupación. Israel y los territorios palestinos ocupados" (Critica, 2014), el politòleg, periodista i escriptor
israelià-britànic, especialista en el conflicte araboisraelià, Ahron Bregman,
explica que "els israelians van assegurar al món que, acabalant una
experiència única i atroç del que significa ser perseguit, l'estat jueu
establiria [a Palestina] una autèntica ocupació il·lustrada", el que
alguna literatura ha qualificat de colonialisme amb rostre humà. Absurditats
criminals!
Ara, amb l'atroç
genocidi de Palestina a tota màquina, Primo Levi segurament no gosaria
plantejar la pregunta abans esmentada. Tothom sap el que passa (Mentre escric
aquestes ratlles, m'assabent que Israel ha anunciat una "treva
tàctica" que, teòricament, ha de permetre l'entrada a Gaza d'un poc
d'ajuda humanitària. Poca cosa per revertir la situació de fam provocada per la
tàctica militar de setge i utilització de la fam extrema com a arma de guerra
que amenaça de mort, a molt curt termini,
d'entorn de 100.000 infants. L'estat sionista parla de "pausa
tàctica", és a dir, una pausa per continuar matant. Una pausa per agafar
embranzida en el genocidi i neteja ètnica? Tant de bo m'equivoqui, però del
criminal Netanyahu millor no fiar-se).
En tot cas, vull
pensar que Levi contestaria que no ho saben perquè no volen saber o perquè
volen no saber-ho, i que, per tant, la
indignitat d'alguna gent és la constatació dels efectes de la inoculació del
virus de la deshumanització promulgat per la internacional de l'extrema dreta.
En 2025, ningú que no estigui malalt d'odi no pot sostenir les faules sobre
quelcom semblant a una mena de "genocidi amb rostre humà", la
relativització de dècades de sofriment del poble palestí, del règim sionista
d'ocupació i apartheid, o de l'assimilació de terrorisme amb legítima
resistència.
Tanmateix, el que
veritablement cal ara mateix és felicitar a les impulsores de la fantàstica
iniciativa de la societat civil mallorquina de les "Marxes
per la pau i la vida. Aturem el genocidi a Palestina". Aquesta és una
cita imprescindible contra l'odi i la deshumanització (aquí
els horaris i itineraris de les marxes). Dijous d'aquesta setmana tindrem un
horabaixa per a felicitar-nos de ser una societat solidària, pacifista,
humanista... Una Mallorca digna.
La indiferència no
ens cal. Més aviat que tard, la història ens demanarà on érem el dijous, 31 de
juliol de 2025, i si férem el que calia fer per aturar el genocidi del poble
palestí.
