La ILP "Pel dret de la gent gran a tenir una vida digna" avança

Publicat originalment a dBalears (14-09-2025)

El proppassat dimecres, 10 de setembre, en encaminar-me cap al Parlament de les Illes Balears per participar, amb els companys i companyes de la Coordinadora per la Defensa de les Pensions Públiques, en l'acte de registre formal de la Iniciativa Legislativa Popular "Pel dret de la gent gran a tenir una vida digna", em vaig posar a escoltar la cançó "Utòpics, idealistes, ingenus" de Pau Alabajos. L'elecció d'aquest tema de 2011 no va ser casual. La tarda anterior, el cantautor valencià havia presentat a Palma els seus dos llibres, "Vicent Andrés Estellés. La veu d'un poble" i "Versos a la Vietnamita. Antologia incompleta de la poesia catalana antifranquista", i, per tancar l'acte, havia cantat unes cançons. Els tres grans protagonistes van ser els llibres i les cançons de Pau Alabajos, Estellés, i la llibertat. La llibertat poetitzada per Joan Margarit al clam de, entre d'altres, "La llibertat és una llibreria". I tant que l'espai de "Quars Llibres" ho va ser un espai de veritable llibertat.

El cas és que, mentre Pau Alabajos em cantava a cau d'orella: "D'acord, nosaltres som els utòpics, / idealistes, ingenus, /que no fan més que somiar./ Però estem farts de creuar-nos de braços/ mentre la terra s'afona sota els nostres peus.", vaig pensar en aquest "nosaltres" dels companys i companyes que mai fallen i que em trobaria a les portes del Parlament. Que, farts d'advertir el brutal i gegantí pou de pobresa que representen les pensions de quantia molt per sota del Salari Mínim Interprofessional, no estem disposats a creuar-nos de braços, i hem passat de la denúncia a la proposta. I ho hem fet amb mesos de feina col·lectiva, d'elaboració en xarxa, amb rigor i il·lusió. El fruit és la ILP, ja formalment registrada.

El Pau continuava cantant: "D'acord, sabem que no som perfectes, / tenim els nostres punts febles, / però aprenem dels errors./ Almenys vivim amb la consciència tranquil·la, / perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món". I jo pensava que, efectivament, no ho som perfectes, però amb l'elaboració de la ILP ho hem intentat de ser-ho. I, si cal, corregirem els improbables errors formals. Tenim la consciència tranquil·la haver vehiculat una demanda social absolutament i radicalment justa. No som tan ingenus com per pensar que amb la ILP canviarem el món. Però, si que hem fet tot el possible -i ho continuàrem fent- per canviar a millor la vida de les, aproximadament, 94.000 persones que es beneficiarien del complement a la seva pensió que es reivindica en aquesta ILP. No em puc estar de dir, encara que sigui de passada, que aquesta ILP és la primera que es registra al Parlament de les Illes Balears amb un contingut nítidament social. Altrament dit, directament lligada a millorar els mecanismes autonòmics de l'anomenat "estat del benestar", i, per tant, per avançar en cohesió social.

Mentre encara pedalejava en direcció al Parlament, sonava la tercera estrofa, "D'acord, nosaltres som els il·lusos/ guardians de causes perdudes, / inconformistes tossuts./ Però hem dit prou, ja no volem refugiar-nos/ darrere de les paraules, ara passem a l'acció." Veritablement, les persones que, d'una manera o l'altra, hem impulsat aquesta ILP, més que il·lusos i guardians de causes perdudes, som inconformistes, tossuts, que hem passat a l'acció. Hem articulat jurídicament una proposta possible, econòmicament viable, i necessària en forma d'ILP per a, com vaig titular en un anterior article, "erradicar les pensions de pobresa".

En el cas, vull pensar que inversemblant, que el Parlament negui aquesta iniciativa de la societat civil, què passarà? Doncs passarà que qui rebutgi una ILP que, recordem-ho, té com a objectiu "que les persones majors de seixanta anys que cobrin una pensió de jubilació i de viduïtat i les titulars d'una pensió d'incapacitat permanent absoluta de qualsevol edat, inferior al Salari Mínim Interprofessional (SMI) rebin, sempre que la persona gairebé no tinguí altres ingressos i rendiments patrimonials, de la Comunitat Autònoma un complement de caràcter Social fins a arribar al salari mínim interprofessional", quedarà retratat de per vida. Però, sobretot, passarà que nosaltres, els i les inconformistes, tossuts i tossudes hi serem per persistir.

Ja a tocar el Parlament, la cançó anava acabant: "D'acord, ens falta molta experiència, / convé sumar els esforços, / i els càntics de tanta gent, / però anem creixent, ens fem més forts cada dia, /...". I tant que en continuarem sumant d'esforços, anirem creixent, i ens farem més forts. Sense anar més lluny, el pròxim divendres, 19 de setembre, a les 18, 30 hores, a la sala d'actes de l'Estudi General Lul·lià (carrer de Sant Roc, 4 de Palma), farem l'acte del sus de la campanya de presentació i explicació de la ILP. Val a dir que, a pobles i barris de Palma, ja se n'estan fent i organitzant d'actes, però aquest del 19 de setembre té un plus: Ens acompanyaran uns companys del potent Moviment Pensionista d'Euskal Herria (EHPM-MPEH).

Va ser arribar al Parlament i acabar l'última estrofa de la cançó: "mai no perdem l'esperança i seguim avançant." Així és, així serà!