Resistint als tambors de guerra

Publicat originalment a dBalears (30-11-2025)

La setmana passada sonaren de valent els tambors de guerra. L'anomenat "complex militar industrial", és a dir, la connivència global d'interessos d'aquells que, d'una manera o una altra, tenen molt a guanyar amb la despesa militar, va desfermat. Vegem:

En una autèntica tècnica de doctrina del xoc -recordeu que Naomi Klein, autora del llibre així intitulat, el va subtitular "L'ascens del capitalisme del desastre"-, el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) ens va sorprendre amb una dada demoscòpica terrible: "El 76,8% dels espanyols reconeix que la seva major por és viure una guerra". Seré, sense que serveixi de precedent, benvolent i qualificaré de dubtosa la innocència en l'oportunitat de la publicació d'aquest estudi sobre pors i incerteses. Un estudi que es fa per primera vegada (ni en les etapes més cruels de crisis socioeconòmiques s'havia fet res semblant). I, tanmateix, han mostrat el llautó. Del que es tracta és de fer sonar els tambors de guerra.

Seguint la senda bel·licista, al Principat , per primera vegada el baròmetre del CEO ha preguntat sobre la guerra i els resultats són preocupants  tenint en compte la cultura tradicionalment antimilitarista a Catalunya. A la pregunta "¿En cas que un país de la Unió Europea fos atacat en el futur, quina hauria de ser, a parer seu, l’actitud de la resta de països?", hi ha una majoria de catalans (51%) que responen que caldria "defensar el país atacat, encara que això comportés que Espanya entrés en guerra amb el país agressor.  Hom diria que les campanyes de modulació de les opinions públiques a favor del militarisme funcionen  

Per una altra banda, el proppassat dijous coneguérem que Macron recupera el servei militar. Inicialment, es presenta embolcallat de voluntarietat, remuneració, i d'altres bondats. Fal·làcies! El quid de la qüestió rau en la no professionalitat de l'exèrcit. França se suma així a la campanya de propaganda i ideologia militarista que ja s'ha fet a Països Baixos, Alemanya, i Bèlgica. En totes aquestes campanyes hi ha un element comú: No s'oculta que allò que pretenen és obrir la ment del jovent a la cosa militar. Afegim-hi que un dels titulars de premsa més cridaners de les darreres quaranta-vuit hores és, a parer meu, el que diu: "Alemanya ha elaborat un 'pla secret' per al cas d'un atac rus". Des de quan s'anuncia l'existència de plans secrets, si no és per fer por?

Per acabar d'arrodonir el redoblament dels tambors de guerra, avui La Vanguardia destapa un assumpte tan important com impactant: El Consell de Ministres compromet fons estratègics militars fins 2042 per un valor superior a 60.000 milions. Ho fa d'amagatotis, amb un clamorós silenci antidemocràtic, amb nocturnitat i traïdoria. Governi qui governi, mana el complex militar industrial. És el súmmum. Segur que Pere Sampol tornaria a exclamar "és el colmo!".

Tanta sort que hi ha resistents a la guerra, a l’armamentisme, a la boja (i)lògica del capitalisme del desastre. Vet aquí dos exemples:

El programa de ràdio –"Es Jai de sa Barraqueta"- que Jubilats per Mallorca fem cada setmana a Ona Mediterrània el vam dedicar a Arcadi Oliveres. Dijous passat, 27 de novembre, si no ens hagués deixat abans d'hora, l'Arcadi hauria acomplit vuitanta anys. Conversàrem de les múltiples militàncies d'Arcadi Oliveres, però, òbviament, xerrarem de pacifisme. Ell ens va deixar dit que "no és utòpic aspirar a una societat sense guerres" o "no és utòpic que puguem canviar les relacions internacionals" (Aquí teniu el programa per si us ve de gust escoltar-lo).

Segon, i més important, exemple de resistència al règim de guerra imperant: Del 27 al 29 de novembre, Barcelona va ser capital mundial de la resistència a la guerra amb la trobada anual de la War Resisters' International -Internacional de Resistents a la Guerra (WRI)-. L'encontre, amb el títol "Desarmant el militarisme: resistim la guerra, construïm pau", i del que n'haurem de xerrar en altres ocasions, és més necessari de mai. Com bé diuen els amfitrions -el Centre Delàs- "en un món en el qual la guerra s'ha normalitzat, trobar-se per a imaginar alternatives no-violentes esdevé una acció urgent". Per això, em sembla imprescindible que el pacifisme mallorquí hi sigui present en els següents encontres de WRI.

L'esperit guerrer del poder té un gran ressò mediàtic. Les resistències a la guerra són invisibilitzades. Això és part essencial del règim de guerra. Noam Chomsky deia que la manipulació mediàtica pot fer més mal que una bomba atòmica perquè destrueix el cervell. Idò, no hi ha una altra opció que persistir en les resistència a la guerra. Malgrat tot, la pau és possible,  i és que, com solia dir Arcadi Oliveres, "mai és tan fosc com abans de sortir el sol".