"Contenció turística", relat trencat

Publicat originalment a dBalears (08-02-2026)

L'antic, i sempre estimat, Diccionari General de la Llegua Catalana Pompeu Fabra (edició d'abril del 1978) defineix  la paraula relat com a "relació de fets reals o imaginaris; efecte de relatar", i, tot seguit, aclareix que "relatar" és l'acció de "referir o contar de paraula o per escrit (alguna cosa)". Ara bé, en qualsevol diccionari d'avui en dia hi trobareu noves accepcions, com ara "recurs creatiu consistent a explicar una història real o de ficció que reflecteixi els valors d'una marca, amb l'objectiu d'establir un vincle emocional amb el públic objectiu i fer-li arribar de manera eficaç un missatge determinat". Vet aquí el quid del relat polític actual (vincle emocional, públic objectiu, missatge determinat, i, sobretot, valors d'una marca).

Tant se val si el contingut és veritat o mentida. En el diàleg públic institucional, el relat té una mena de vida pròpia, la seva tècnica, que, com gairebé tot allò teòricament rellevant, té el seu anglicisme, "storytelling", una expressió que ajunta dues paraules, història (story) i contar (telling). En la política institucional contemporània, compte més el relat que la veritat, més el màrqueting que la rendició democràtica i veraç de comptes, més moure emocions que millorar les condicions materials de la majoria social, més la presa de pèl que el respecte a la ciutadania. Definitivament, el llibre de Michael P. Lynch "La importància de la veritat per a una cultura pública decent" (2005) no ha estat mai, ni ho és ara, entre les lectures de la majoria de la classe política.

El recurs al relat, sent una pràctica ecumènica en la política institucional, és hiperbòlic en la pràctica política de l'extremada i extrema dreta, representada a casa nostra per l'artefacte PPVox. I aquests dies se n'ha romput un de relat importantíssim. Un relat fals que ha posat nom, ni més ni menys, a la política turística del Govern Prohens, és a dir, a l'engreix, a base de desestacionalització, de la turistificació.

Les dades oficials -IBESTAT i INE- publicades aquests dies han trencat el relat de la "contenció turística". Les xifres corresponents a 2025 són tossudes: A les Illes Balears han vingut un total de 19.053.592 turistes, un 1,7% (318.000) més que l'any anterior. A Mallorca es bat un màxim històric amb un nombre total de turistes arribats que s'enfila fins a 13.557.606, un 1,35% (167.683) més que els arribats el 2024. Per tant, de contenció res de res. No hi ha aturador al creixement!

Les dades trenquen un altre dels relats fal·laços governamentals: El que fa referència a la sostenibilitat, un relat articulat, amb bombo i platerets, entorn del "Pacte per la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears". Les dades palesen una certa desestacionalització d'una temporada alta ja prolongada. En un altre temps, desestacionalitzar tingué el significant d'aplanar la corba d'arribades de turistes, fent abaixar els pics més alts. En la disbauxa actual s'ha capgirat el concepte. Ara  significa fer créixer els pics baixos sense descens dels alts, i accelerar una dinàmica de desestacionalització a l’alça de l’indicador de pressió humana  que ha donat a conèixer Terraferida. Tot plegat és un disbarat que no fa possible que ecosistemes fràgils com Mallorca tinguin etapes significatives de regeneració dels sistemes naturals, ni de desestrès de la societat i de la biodiversitat.

A sobre, les dades oficials ens informen d'una nova baixada de l'estada mitjana: En el conjunt de les Illes Balears, la baixada interanual és d'un -2,62%, i a Mallorca, d'un -1,16%, sent l'estada mitjana de 6,22 i 6,38 nits respectivament. Això, en un context de crisi climàtica, és ambientalment catastròfic: El volum d'arribades turístiques va associat a un nombre més elevat d'arribades d'avions, i, per tant, les emissions de CO₂ van en augment.

Permeteu-me una petita digressió nostàlgica: Enyor un temps en què alguns sindicalistes ens entossudirem a reivindicar "una desestacionalització respectuosa amb els límits de la sostenibilitat ecològica" i polítiques empresarials per a la prolongació de les estades.

La casualitat ha volgut que el coneixement d'aquestes dades turístiques coincidís amb la publicació de l'Enquesta de Condicions de Vida de 2025 que, entre altres coses, ens informa que gairebé una de cada quatre (el 24,7%) de les llars de les Illes Balears no poden permetre's anar-se'n de vacances almenys una setmana a l'any. Són les dues cares de la turistificació.

El relat governamental de Marga Prohens és, no ens enganyem, una enganyifa que amaga un projecte de societat basat en la cobdícia d'una minoria. Triomfarà o acabarà derrotat? Dependrà de la persistència en la mobilització social i de l'altura de mires de les forces de l'esquerra amb impuls transformador per teixir unitats, si més no, tàctiques. En qualsevol cas, és qüestió imprescindible que el relat del poder no  esdevingui un analgèsic dels malestars.