Fer possible el que és aparentment impossible

Publicat originalment a dBalears (05-04-2026)

Fa temps que les Illes Balears van deixar de ser realment una comunitat autònoma, una regió amb certa capacitat d'autogovernar-se. El model de creixement -la forma d'integració de les Illes Balears a la globalitat capitalista- ha fet que esdevinguem en un mer "destí turístic". Territoris, llengua pròpia, cultura, drets de les persones residents, forma de ser... tot està al servei de la turistificació.

Una turistificació oficialment sostenible en tots els àmbits (ecològic, econòmic, social, cultural, lingüístic, etc.). Això és el que el govern autonòmic ven a les fires turístiques, amb la comunicació i propaganda oficial, i al seu que fer politicoinstitucional. La tècnica governamental és pròpia de l'ecopostureig empresarial.

L'ecopostureig -dit també ecoblanqueig o greenwashing- és la pràctica empresarial, o comercial, consistent a difondre informació i missatges, fer declaracions i propaganda, utilitzar etiquetes o estratègies publicitàries que indueixin a error als consumidors, al mercat o a les autoritats respecte del grau real de sostenibilitat, respecte ambiental o impacte ecològic d'una activitat, producte o servei. Identificar a les Illes Balears, essencialment i en la practica, com un destí turístic -talment com una zona d'una república caribenya- és una confessió del real projecte polític del govern autonòmic de la Sra. Prohens. Insistir que això és sostenible és més que un error. És una aposta contra els drets bàsics de la gran majoria de persones residents. Una amenaça d' "ecofeixisme". És a dir, d'extensió de l'odi com a forma de salvació front una situació d'escassetat de recursos que desemboqui en un totalitarisme per a acaparar-los. La manca de voluntat política per afrontar el gran repte d'un canvi de model de creixement i repartiment, amb un important decreixement turístic, de veritable diversificació econòmica, genera aquests monstres.

Tinc la impressió que s'acosta un altre estiu de tensió entre insostenibilitat absoluta del que hi ha i un desig de canvi cada cop més radical. Ben mirat, no sé si és una impressió o, més aviat, un desig de fer realitat les paraules de Mark Fisher: "... la política emancipatòria ha de perseguir la destrucció de tota aparença d' 'orde natural', és a dir, posar en evidència que allò que es presenta com a necessari i inevitable és mera contingència, de la mateixa manera que ha de fer que sembli assolible allò que fins aquell moment s'ha presentat com a impossible".