2014: mala anyada pel treball digne

 El Roto, El Pais 05/01/2015

Malgrat la mena de festa major que les autoritats governamentals i el granempresariat muntaren ahir, hi ha poca cosa a celebrar entorn de les dades dels registres dels serveis públics d’ocupació (del SOIB en el nostre cas), i de les afiliacions a la seguretat social del mes de desembre de 2014 que es varen fer públiques. Per més que s’entestin a fer-nos creure que la crisi d’ocupació s'està invertint, en termes de mercat laboral inclusiu i impulsor de cohesió social, la crisi és cada pic més intensa. A les Illes Balears vivim una autèntica revifada de la crisi del treball digne. Val a dir que, segons l’OIT, treball digne significa comptar amb oportunitats d’una feina amb un ingrés salarial suficient per no fregar el risc de pobresa o exclusió social, amb seguretat en el lloc de treball, amb protecció social, amb millors perspectives de desenvolupament personal i d’integració a la societat, i amb igualtat d’oportunitats i de tracte per a homes i dones. A casa nostra, amb els actuals índexs de temporalitat, parcialitat no desitjada, baixíssims salaris i relaxació absoluta en la política de prevenció de riscos i infermetats laborals, el treball digne segueix en crisi, sense albirar cap escenari de millora real.

Sostinc l’anterior afirmació a partir de descodificar algunes de les dades que es publicaren ahir:

1.- La xifra de persones en atur registrat (segons l’Ordre Ministerial d'11 de març de 1985, BOE de 14/3/85) a les Illes Balears era de 83.650 el dia 31 de desembre de 2014. Aquesta xifra no inclou, entre d’altres, les persones en atur que són Fixes Discontinues, ni les que estan en un Expedient de Regulació d’Ocupació Temporal. Per tant, millor seria fixar-se més en el registre de Demandants d'Ocupació (que sí que inclou als col·lectius exclosos de l'atur registrat). Els resultats són substancialment diferents: 147.111 persones que, el darrer dia de 2014, estaven en demanda d'ocupació. És a dir, 63.461 persones més en atur. Aquesta dada ens mostra una variació interanual d’un -5,2% de persones aturades en demanda d’ocupació (i no el -8,39% de l’atur registrat).

2.- Una baixada de persones demandants d'ocupació de l'entorn del 5% és perfectament explicable per raons alienes a la creació d'ocupació. D'una banda segueix, encara que més moderadament que en 2012 i 2013, la migració del mercat laboral regular de les persones estrangeres (l'atur registrat d'aquest col·lectiu baixa en termes interanuals gairebé tres punts més que el del col·lectiu amb nacionalitat espanyola). D'altra banda, cada vegada és major el nombre de persones en situació d’ “atur desanimat”, és a dir, les que estant en desocupació no s’inscriuen als registres. Perquè inscriure's si no hi ha ofertes de treball, ni prestació, ni programes de Polítiques Actives d’Ocupació (PAO)?

3.- L’any 2014 acaba amb un acumulat de 389.301 contractes nous, dels quals més del 88% són temporals. A l’hora d’escriure aquestes línies no tinc la dada global de l’any però, mes rere mes, els contractes de menys de tres mesos de durada sempre han estat els majoritaris. En desembre -el mes dels treballs estacionals nadalencs-, del total de 20.249 contractes registrats, el 47% ho eren). S’ha d’afegir al banyat de la precarietat la següent dada: el nombre de contractes a temps parcial ha crescut en el darrer any gairebé un 10% en relació a 2013. I, a sobre, l'estacionalitat laboral ha passat del 22,7% en 2008 al 25,7% en el recent acabat 2014.

4.- L’atur registrat de llarga durada (més d’un any ininterrompudament en atur i sense rebre cap oferta de feina ni de participació en algun programa de PAO) es manté entorn del 30% del total d’atur registrat. En el mes de desembre passat eren 27.977 les persones en aquesta lamentable situació.

5.- Pel que fa a la dada mitjana d‘afiliacions a la seguretat social (357.451 persones), s’ha d’advertir que, si prenem en consideració l’augment de la contractació a temps parcial abans esmentada, un increment interanual tan minso d’aquestes afiliacions, d’un +4,11% (+14.128 en termes absoluts), el més realista és que estiguem en presència d’un descens d’hores cotitzades (i, per tant, d’ocupació formal).

6.- De les persones en atur registrat cada pic n’hi ha més que no tenen cap prestació per desocupació i baixa la seva intensitat: més subsidis i manco prestacions contributives (En un proper article parlaré d’aquest assumpte).

Després d’aquesta succinta descodificació de dades, cal recordar que Guy Standing a les primeres pàgines del seu darrer llibre, “Precariado. Una carta de derechos”, escriu: “Por todo el mundo, cada vez más personas se están convirtiendo en meros residentes con sus derechos de ciudadanía cada vez más cercenados, a menudo sin darse cuenta de ello o sin apreciar todas sus implicaciones. Muchas se unen al precariado, una clase emergente caracterizada por la inseguridad crónica, ajena a las viejas normas laborales y separada de la clase obrera. Por primera vez en la historia, los gobiernos están restringiendo los derechos de los propios pueblos…”. Talment les Illes Balears.

Publicat  originalment a www.elperiscopi.com (06-I-2015)

Regal de Reis: Músiques màgiques

Els meus records d’infància de la festa dels Reis, estan associats a la tarda i la nit del dia 5 de gener. Al meu poble els regals els rebíem, de la mà dels patges, la nit de la cavalcada. Nit i festa de Reis romanen, encara ara, màgicament lligats. Músiques i nits són un màgic encontre durant tot l’any. L’any 2014 va ser de bona anyada musical. Alguns regals musicals que m’ajudaren a passar les fulles del calendari són els següents:

Dels primer mesos de l’any els dics que més record és el d' Aziza Brahim, Soutak. La sahrauí Aziza Brahim és una de les cantants més importants del panorama musical sahrauí, i la seva música és un encreuament de cultures on les arrels tradicionals sahrauís es barregen amb elements de la música moderna. Bona música i solidaritat amb el poble sahrauí que, amb un poc de màgia et transporta als Camps de refugiats de la província de Tindouf.

Per devers el mes de maig m’enganx al disc Granada de Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernàndez Miró. Aquest és un disc memorable que em fa recobrar per a les meves melodies nocturnes primaverals la que, a parer meu, és la millor cançó cantada per la Sílvia Pérez Cruz: “La Mentira” de Álvaro Carrillo del disc Colina&Serrano Project.

En el mes de juny vaig estar uns dies a Costa Rica. Un dels descobriments va ser el Grup Malpais que és un dels referents del país de la “Pura Vida”. Durant mesos aquestes músiques centreamericanes m’acompanyaren. A l’extensa discografia de Malpais hi ha himnes com “Presagio Fidel Gamboa” que donen compte de la importància cabdal del grup tico, és a dir,  costa-riqueny.

Passat l’estiu i en allargar-se les nits ve de gust escoltar jazz. A més dels clàssics de “tota la vida” -tot i declarar-me ateu, tinc per a mi que hi ha un deu anomenat Miles Davis- la novetat de l’any 2014 va ser Cecile McLorin Salvanti el seu primer disc WomanChild.

I ja entrat la tardor, coincidint amb una estada a Madrid vaig a veure la impactant obra de teatre “Desde Berlín, tributo a LouReed”. Durant algunes setmanes desempols el disc que dóna peu a la dita obra teatral. Lo de Berlin dura fins que arribà el disc de l’any: “Som·riu” del grup català Txarango. Alegria, autenticitat, mestissatge, reivindicació, la revolució democràtica en 14 cançons.

Qualsevol d’aquestes músiques és un bon regal per a la nit d’avui. Bons Reis, i millors músiques per aquest electoral any 2015 en el que guanyarà el treball del dia a dia i, de segur, no guanyarà ningú “per art de màgia”.

Publicat  originalment a www.elperiscopi.com (05-I-2015)

"Catalanes, yo os saludo: ¡Viva vuestra independencia!" Rafael Alberti

Per començar any, potser és interessant que  molta gent d’esquerres recordi aquests últims versos  del poema  "Defensa de Madrid; defensa de Cataluña" de Rafael Alberti.  Escrit el 5 de novembre de 1936 a Madrid, el poema està inclòs a “Capital de la gloria”  (1936-1938).

 “Más para seguir sonando
El son de lo que tú sueñas,
nunca olvides, Cataluña,
que a Madrid, cerca, lo acechan
miradas del enemigo
que darle muerte quisieran.
Muerto Madrid, catalanes,
¡qué invasión, qué turba negra,
qué prostituida, oscura,
qué cruel, que extraña leva
de gentes intentarían
forzar tus gallardas puertas!
Si ahora Madrid es el centro,
corazón de la pelea,
parados sus firmes pulsos,
tú serías la cabeza,
el cuello más codiciado,
la más codiciada prenda.
¡Qué festín de generales
borrachos, ante una mesa
donde por blancos manteles
se usarán ropas sangrientas!
¡Nunca, bravos catalanes!
Jamás vuestra independencia
debe servir en banquetes
a monstruos de tal ralea.
La libertad catalana.
¡sabedlo!, en Madrid se juega;
fábricas, ciudades, campos.
montes, toda la riqueza
de vuestro país, y el mar
que lo ilumina y le entrega
barcos que al tocar las costas
se vuelven de plata nueva.
¡Pueblo catalán, vigila!
¡Pueblo catalán, alerta!
Con el corazón de España,
Sólo corazón de tierra,
Catalanes, yo os saludo;¡Viva vuestra independencia!”